RECOMANACIONS

«El mur al mig del llibre», una narració sobre els prejudicis

by jcentell

El llibre que ha tingut més èxit entre les criatures de la família aquestes vacances de Nadal ha estat «El mur al mig del llibre». L’he llegit moltes vegades i he trobat detalls que el fan molt recomanable, malgrat la seva aparent senzillesa.
Perquè els ha agradat tant a la canalleta? Què el fa tan atractiu? Una de les singularitats és que (com passa cada vegada més amb diversos autors, i en aquest cas també l’il·lustrador) trenca la famosa «quarta paret» i fa que els personatges interactuïn amb el lector que és qui se n’adona del que està passant realment.
Quan arriba el llibre a les teves mans has d’estar atent a diversos detalls que són els punts forts de la narració. Per exemple, al principi t’has d’adonar que al terra hi ha un maó caigut. És crucial perquè és el maó que falta al mur que hi ha al mig del llibre i que el personatge principal —una mena de petit cavaller medieval amb armadura— s’afanya a agafar i mirar de col·locar al capdamunt del mur.
Mentrestant, a les pàgines senars veiem el que hi ha a l’altra banda i quan avancem pàgines ens n’adonem que el rinoceront, el tigre i el goril·la que semblaven perillosos fugen espantats per un ratolí. Bé, altra cosa és l’aparició de l’ogre.
En paral·lel, a la banda de l’esquerra, a les pàgines parells, mentre el cavaller està reparant el mur que segons ell el protegeix, un cocodril amenaçador apareix i les aigües comencen a pujar.
Anem passant pàgines i els esdeveniments succeeixen ràpidament mentre que el petit cavaller ni se n’adona del que està passant a la seva banda de mur. Està convençut que és la segura i que a l’altra banda passen coses terribles. Fins i tot hi ha un ogre!


És una història encantadora, ben construïda i que permet observar com en Jon Agee ha cuidat tots els detalls. Per exemple, l’ús dels espais blancs. És genial comprovar com van passant de l’esquerra a la dreta progressivament.
L’ús de les formes també mereix especial atenció. Fixeu-vos en l’escala, per exemple, com es recolza sobre el mur formant un triangle que s’equilibra amb les figures dels animals de la dreta on fins i tot el tigre sembla que adopta una posició simètrica amb l’escala. Quelcom de semblant passa amb l’ogre i el cocodril, «figures mirall» podríem dir.


L’ús del text és curiós perquè sempre està a la part on és el cavaller. Primer a l’esquerra i quan el cavaller passa a la dreta del mur, el text també salta.
L’ús del color, ah!, està ben pensat. Tons blaus i verd a l’esquerra, marrons i carbassa a la dreta.
No us perdeu les imatges còmiques de l’ànec o els ulls dels personatges que recorden als magnífics ulls que dibuixa el gran Jon Klassen.


Un llibre molt potent que, sobretot, conté un missatge sobre els prejudicis que tenim les persones. És el que cal reforçar quan l’expliquem als infants de cicle infantil. És allò que ens vol transmetre l’autor.
A l’editorial diuen que «Jon Agee ens parla de com n’és, d’important, eixamplar horitzons, obrir-nos a nous mons (interiors i exteriors) que ens enriqueixen i són la nostra veritable fortalesa.» Totalment d’acord.
Recomanat per a infants de cicle infantil i inicial.

LES DADES:
Títol: El mur al mig del llibre
Autor: Jon Agee
Il·lustrador: Jon Agee
Editorial: La casita roja
Pàgines: 48
Barcelona, 2019

 

De vacances amb l’escarabat, les tres formigues, el grill, el centpeus, la papallona i la llagosta

by jcentell

Arriben les vacances i és un bon moment d’anar de viatge amb l’escarabat i tota la seva troupe.
Fa un parell d’anys vam referenciar “Escarabajo en compañía”. Ara volem comentar el segon títol de la sèrie d’aquests insectes entranyables que en Pep Bruno i la Rocío Martínez situen de camí a casa de la llagosta que els espera per gaudir de les vacances, més o menys com estem esperant molts de nosaltres aquests dies.
Escarabajo de vacaciones” situa l’escenari en un viatge que ha de fer l’escarabat amb els seus amics fins a la casa de la llagosta. Amb el grill, el centpeus i les tres formigues inicien un periple des de casa de l’escarabat fins a l’hort que hi ha al final de la vall, a tocar d’un petit rierol. Pel camí trobaran a la papallona, un nou insecte que s’ajuntarà a l’expedició i amb el que compartiran diferents aventures.
El relat està estructurat en cinc capítols que convé llegir seguint l’ordre natural per fer-lo més entenedor. Segueix l’estil “arnoldlobelià” de l’anterior i resulta delicat i entranyable en les converses dels insectes.

 


Les il·lustracions de la Rocío, molt acolorides, combinen plans panoràmics que ens fan veure la menudesa d’aquestes bestioletes, amb primers plans que ens acosten als detalls que convé mirar i remirar. Hi ha també una mena de joc “buscant a Wally” que consisteix en trobar qui fa les fotografies de l’àlbum. Les veiem a la darrera pàgina i ens obliga a tornar a mirar les il·lustracions.
Un bon relat per als infants de cicle inicial, poètic i que ens convida a conèixer la fauna que tenim al nostre voltant.
Per saber-ne més, podeu entrar al blog d’en Pep Bruno. Hi trobareu anècdotes de com es va gestar aquest llibre.

 

LES DADES:
Títol: Escarabajo de vacaciones
Autor: Pep Bruno
Il·lustradora: Rocío Martínez
Editorial: Ekaré
Pàgines: 80
Barcelona, 2019

Lectures recomanades Nadal 2019

by jcentell

La nostra salut depèn, en part, del bon funcionament del cervell i per això convé mantenir-lo estimulat. Una bona manera de tenir-lo activat és la lectura. Llegir ens fa créixer i viure més, llegir ajuda als infants a fer-se grans perquè facilita la construcció de la seva personalitat, amplia el seu vocabulari i els proporciona velocitat lectora. La lectura també ajuda a comprendre el món, a discernir el que és just, a madurar i a desenvolupar el sentit crític.
En aquest viatge que fan els infants, ens tenen al costat, acompanyant-los a la biblioteca, a la llibreria i mostrant-los les bones obres que els faran pensar i per això, està bé que recomanem i fem avinent aquelles lectures que han passat per les nostres mans i ens han cridat l’atenció. Les tries sempre són molt personals i no necessàriament compartides però poden orientar i pistar, entenent que cadascú de nosaltres té, al seu torn, les pròpies dèries i debilitats.
Cada any, des d’aquest blog, presentem dos tríptics. Un, abans de Sant Jordi i el segons abans de Nadal, bones èpoques per comprar els llibres que formaran part de la biblioteca personal dels nens. El d’enguany el podeu descarregar clicant AQUÍ

Aquests dies estigueu atents, també, a les recomanacions de les companyes del grup Bibliomèdia, de la encertada tria del Clijcat i de la Guia CLER de les biblioteques de Girona, entre d’altres.

 

 

 

 

 

 

Cicle Infantil

El jove guerrer
Ricardo Alcántara. Kalandraka

Qui ha estat?
Jaume Copons. Combel

No estic de mal humor
Suzanne Lang. Símbol

Encara no?
Christian Voltz. Kalandraka

La noche de Nandi
Eileen Browne. Ekaré

Una Guineu
Kate Read. Libros del zorro rojo

Veïns
Àngel Burgas. Babulinka books

Fruites
Antonio Rubio. Kalandraka

Hotel Bruce
Ryan Higgins. Barcenova

Com amagar un lleó per Nadal
Helen Stephens. Beascoa

 

 

 

 

 

 

 

Cicle Inicial

Gos pudent
Colas Gutman. Blackie Books

Li vam posar Manolito
Gustavo Roldán. A buen paso

El pájaro cucurucho y otras aves
Extrañas
Arnold Lobel. Niño

Escarabajo de vacaciones
Pep Bruno. Ekaré

La Caputxeta Vermella
Beatrix Potter. Joventut

L’espera
Gina Clotet. Tramuntana

La bèstia del senyor Racine
Tomi Ungerer. Blackie Books

A cals veïns
Hélène Lasserre. Birabiro

Jim Curious. Viaje a través de la jungla
Matthias Picard. Fulgencio Pimentel.

El castell de sorra
Einat Tsarfati. Tramuntana

 

 

 

 

 

 

 

 

Cicle Mitjà

El niño más rico del mundo
Markus Orths. Lóguez

OFF
Xavier Salomó. Flamboyant

Zooilógico
Raúl Romero. Ekaré

Mi tío y el misterio de la caracola
Carles Cano. Anaya

El Llop de sorra
Asa Lind. Kalandraka

Tot el que sap l’Alejandro
Andrés Pi Andreu. Pagès

Jo i el món
Mireia Trius. Zahorí books

Un milió d’ostres dalt de la muntanya
Alex Nogués. Flamboyant

Contes per telèfon
Gianni Rodari. Joventut

La caimana
María Eugenia Manrique. Ekaré

 

 

 

 

 

 

 

 

Cicle Superior

Sentimientos encontrados
Gustavo Puerta Leisse. Ediciones Modernas El Embudo

Migrants
Issa Watanabe. Libros del zorro rojo

El carter de l’espai 2
Guillaume Perreault. Joventut

Duelo al sol
Manuel Marsol. Fulgencio Pimentel

Un gorrión en mis manos
Mónica Rodríguez. Lóguez

L'illa infinita
Muriel Villanueva. Andana

El nen que criava dracs
Andy Shepherd. Pagès

La platja dels inútils
Alex Nogués. Akiara books

Molts contes per jugar
Gianni Rodari. Alfaguara

La sopa de l’avi
Maria Satz. Babulinka books

Bona lectura!

En Thomas cria dracs

by jcentell


Us Imagineu que poguéssiu conrear dracs al vostre jardí? Doncs, és possible. O això sembla després de llegir aquesta divertida i tendra història sobre un nen, en Thomas, que descobreix una planta vella i estranya al fons del jardí de l’avi i s'endú a casa una curiosa fruita de l’arbre.
D’aquella fruita en surt un drac diminut! La planta és una pitahaya, anomenada «fruita de drac», i en Thomas té el seu propi drac, a qui posa de nom «Fulgor».
El nen aviat descobreix que la vida amb en Fulgor és molt divertida, però també molt imprevisible. Sí, els dracs són meravellosos, però també et calen foc al raspall de dents i et pengen els calçotets de l’antena de la tele. En Thomas ha d’aprendre a tenir cura d’en Fulgor, i de pressa. I després passa una cosa extraordinària: s’obren més fruites de l’arbre i en Thomas criarà dracs.
Aquest llibre forma part d’una trilogia que té força èxit a Anglaterra on els nens d’entre set i deu anys els llegeixen amb devoció. És el primer que s’ha traduït (bé, com acostuma a fer l’Anna Llisterri) al català.
Recorda l’arrancada dels llibres potterians de fa vint-i-cinc anys i té uns certs tocs d’un humor molt anglès, molt en la línia de Roald Dahl. Crec que tindrà recorregut.
Els de l’editorial Pagès, a més, adjunten una guia didàctica (que no he pogut descarregar, sniff) i que probablement aportarà idees per treballar-lo a l’aula.
La idea del llibre és fantàstica perquè l’autora, l’Andy Shepherd, interpel·la directament els infants: Qui no voldria criar un drac? Malgrat els embolics i problemes que li ocasionen al nen Thomas, tots voldríem tenir una bèstia com aquestes a casa, no?


El nen Thomas està molt ben descrit, la resta de personatges també són creïbles i cadascun d’ells ens envia diferents missatges. El pare és un amant de la música i està tot el dia enganxat als auriculars, la mare parla molt de pressa i la germana petita, de dos anys, superdivertida, ajuda al nen a mantenir en secret l’existència dels dracs. Bé, cal notar que encara no parla.
La història es complementa amb unes il·lustracions ben aconseguides en blanc i negre de la Sara Ogilvie (també ha il·lustrat contes de la Julia Donaldson) però és curiós que quan recordes el llibre veus les imatges acolorides.
Un llibre acollidor amb màgia, relacions familiars i amistats.
Recomanat per a cicle mitjà. Els infants poc lectors podran seguir la trama fàcilment.

LES DADES:
Títol: El nen que criava dracs
Autora: Andy Shepherd
Il·lustradora: Sara Ogilvie
Traductora: Anna Llisterri
Editorial: Pagès
Col·lecció Nandibú +8 anys núm 10
Pàgines: 234
Lleida, 2019

Jakop, el niño más rico del mundo

by jcentell

Aquest llibre explica un fet en la vida d’en Jakob, un nen que viu amb el seu pare, arquitecte de prestigi. Al nen li agrada molt el futbol i el relat està farcit d’anècdotes que alguns recordareu com la del porter de Colòmbia, René Higuita, que en certa ocasió va fer una aturada mítica que es va batejar com a “l’escorpí”. Bé, només cal fixar-se en la portada i veureu el noi amb una samarreta d’un equip de futbol que podria ser de l’Atlètic de Bilbao. No ho acabo d’entendre del tot perquè a la versió original alemanya el noi llueix una del Bayern de Munic. No té més importància.

La novel·la està ben escrita. L’autor posa en boca del noi, en primera persona, com transcorren els dies anteriors i posteriors a Halloween i com es lamenta que el seu pare no té temps per compartir. Aquest és el tema del relat, el poc temps que alguns pares i mares dediquen a jugar amb els fills.
Hi ha altres personatges en la vida d’en Jakop. L’àvia n’és una. I l’Ayasha i el seu fill, en Bassam, nouvinguts al país, són els altres.

Un dia, pare i fill van d’excursió a la casa gran a la vora del bosc i en tornar troben que la seva casa està buida. Tot ha desaparegut: els mobles súper moderns, l’ordinador, la nevera, totes les joguines! Fins i tot el llibre d’en Jakob sobre la Copa del Món de futbol. Els lladregots han vingut amb un camió i han arrasat amb tot. Bé, els queda una pilota de futbol que estava al jardí i una tenda de campanya…

Després dels atestats de la policia i de les investigacions pertinents, es queden sols a la casa, a una casa massa gran. Què faran ara, on han de dormir? El pare d’en Jakob té una idea. Però això ja us ho podeu imaginar, oi?

Les imatges són entranyables i la història positiva. Potser hi ha massa temes mesclats però es una bona lectura per compartir, àgil i divertida. M’ha agradat. No sempre cal ser exigent ni extreure profit o moralines.

No puc estar-me de copiar una frase que m’ha portat bons records. Diu, cap al final:
Y entonces papá hizo algo bonito: acarició mi espalda.
Lectura recomanada per a infants a partir de set anys.

LES DADES:

Títol: El niño más rico del mundo
Autor: Markus Orths
Il·lustrador: Kerstin Meyer
Traductor: Lorenzo Rodríguez
Editorial: Lóguez
Pàgines: 80
Salamanca, 2019

 

 

Un zoo il·lògic i divertit

by jcentell

Un llibre que crida l’atenció per la portada on es veu un primat aguantant la «i» del títol per transformar un zoològic en un zoo «il·lògic». Els colors pujats de to ajuden a fixar-nos en la imatge. Sembla una tendència que ja hem vist recentment en llibres d’editorials com Baobab, Zahorí o Blackie books, entre d’altres.
També ho havíem vist en llibres infantils provinents de Portugal on es juga amb formes senzilles, com els de Planeta Tangerina.

En aquest cas les imatges i els fons són molt intensos, perquè empren tintes fluorescents, de colors cridaners.
El llibre és divertit i planteja endevinalles una mica boges (il·lògiques, com diu el títol) sobre animals impossibles, jugant a transformar els noms i creant -ne de nous.
Per exemple, si la pregunta és «¿Cuál es el animal que abre puertas?»

La resposta és «el llavestruz».

I així tot. Molt divertit.

A l’escola pot donar molt de joc si es fa quelcom de semblant agafant les propostes que hi ha al final del llibre i mirar d’il·lustrar-les. Se’n poden crear de noves i  també es poden fer en català. No és difícil, crec.
Recomanat a partir de segon de primària.

LES DADES:
Títol: Zooilógico
Autor: Raúl Romero
Il·lustrador: Ramón Paris
Editorial: Ekaré
Pàgines: 48
Barcelona, 2019

“Qui ha estat?”, una proposta pel cicle infantil

by jcentell

«Qui ha estat?» és un llibre joc ideal per a compartir amb els infants, facilitar la conversa i comparar actituds.
Els personatges són sis germans i la història l’explica la Rosa, la petita, que es queixa perquè la culpen de totes les malifetes que succeeixen a casa. A partir d’aquí el llibre ens presenta situacions curioses i divertides que passen o poden passar, convidant-nos a trobar el culpable.
Cada doble pàgina mostra una situació diferent i s’ha de ser observador i deductiu per esbrinar “Qui ha estat?” No és fàcil. A la pàgina de la dreta es pot extreure una pestanya que mostra la resposta correcta. Enginyós.
Recorda els exitosos “Qui, què qui?” i tota la saga de l’Olivier Tallec.
El format és generós i els fulls amb cartró resistent fan d’aquest un bon objecte. A més, les pestanyes estan fermament anclades... però amb els infants mai se sap!
Les il·lustracions d’en Gusti són senzilles, imiten els dibuixos dels nens (ceres, llapis de colors, retoladors) i la majoria de fons són blancs per ajudar a fixar la vista en la imatge i trobar la solució als enigmes.
Recomanat per a infants a partir de 3 anys.


LES DADES:
Autor: Jaume Copons
Il·lustrador: Gusti
Editorial: Combel
Pàgines: 26
Mides: 23,0 x 23,0 cm
Barcelona, 2019

Hi ha edició en català i castellà

 

 

 
 
   

 

OFF, un llibre que ens alerta sobre els desastres nuclears

by jcentell

Inundacions a Venècia, contaminació a la Índia, desglaç dels pols, cimeres per pal·liar els estralls del canvi climàtic, etc. Estem arribant a un punt de no-retorn i cal posar-hi remei urgent. Una de les maneres és prendre consciència col·lectiva i en aquest sentit la literatura ajuda molt.
«Off» és un àlbum sense text en que les imatges expliquen una història relacionada amb les centrals nuclears (més de 400 al món segons la faixa que acompanya el llibre)

La protagonista és una nena abillada amb una capa amb caputxa vermella que va muntada a lloms d’un cérvol. Caminen per un lloc erm, trist, sec i solitari fins que veuen, allà lluny, una central nuclear abandonada. I entren.
La composició de les imatges, fetes amb ordinador, el tipus de paper setinat i el traç net i ben definit d’en Xavier Salomó permeten resseguir la narració perfectament, tot i que calen un parell o tres de lectures per copsar tots els detalls que s’hi amaguen.
La resolució la trobem a les pàgines centrals i estan relacionades amb la poètica de les banyes del cérvol que creixen i creixen i creixen fins a transformar el paisatge que envolta la central i emplenar-lo de vida. El cérvol perd les banyes, però li tornaran a créixer i són el senyal de l’esperança que encara ens queda.
Un bon llibre per recordar tragèdies com la de Txernòbil o Fuckushima, per citar les dues més bèsties. Nuclear?, No gràcies.
Recomanat per a infants a partir de 8 anys.

L'editorial Flamboyant ha preparat un material força útil per si volem treballar aquesta lectura amb els alumnes. Podeu descarreguar la guia AQUÍ

LES DADES:
Títol: OFF
Autor i il·lustrador: Xavier Salomó
Editorial: Flamboyant
Pàgines: 56
Barcelona, 2019

 

Un altre Ungerer! La bèstia del senyor Racine

by jcentell

Llegir les obres d’en Tomi Ungerer ens fa sentir més humans i ens alegra el dia. Recordo haver aconseguit alguns dels seus llibres en versió francesa fa uns quants anys i haver comentat que aquí no els veuríem mai publicats perquè les censures, els pudors, o les pors al què diran, ens tenallen sovint. Em vaig equivocar i ara els podem aconseguir-los gràcies a la bona feina d’editorials com Kalandraka, Ekaré i Blackie Books, entre d’altres, que han recuperat per al nostre goig i coneixement, tota la seva producció per a infants.
Acaba d’aparèixer «The beast of Monsieur Racine», traduïda com a «La bèstia del senyor Racine», una de les històries on es combina un text bonic i tendre amb unes imatges curioses (diguem-ho així) on podem veure, entremesclades, al senyor Racine fumant la seva pipa d’aigua, accidents inversemblants, assassinats, cops i altres bestieses.

El relat explica que el senyor Racine és un recaptador d’impostos jubilat que viu en una caseta tranquil·la i apartada. Es passa el dia anant amunt i avall, contemplant els núvols i sentint cantar els ocells. Al seu jardí té una perera magnífica que fa unes peres boníssimes. És el seu tresor. El senyor Racine ha guanyat mots premis a les fires locals, amb les seves peres.
Però, desgraciadament, un dia, les seves sucoses peres desapareixen. Bé, només en queda una que li servirà d’ham per enxampar al culpable dels robatoris. Es posa el seu vestit de sodat de cavalleria i prepara una trampa. Lliga la pera a una corda i aquesta a una campana que sonarà quan algú intenti arrabassar-li la fruita.

Una estona després, cap al tard, la campana dringa! El senyor Racine surt i es troba amb l’ésser més estrany que mai no ha vist: Una mena de cosa fosca, amb la cabellera grenyuda, el morro caigut, les orelles llargues que cauen a banda i banda, els peus com monyons i els genolls boteruts.
El senyor Racine i la bèstia es fan amics. Cada tarda jeuen a escoltar música i berenar plegats. L’home no es resisteix a saber quina mena d’animal és la bèstia i el porta a París perquè la valorin els cientìfics. De seguida es convertirà en una nova sensació. Li oferiran molts diners (els dels zoo, els del circ) però el senyor Racine diu que hi ha coses a la vida que no es poden comprar amb diners.
El final resulta sorprenent i extraordinari.


Lectura per a cicle inicial.

LES DADES:
Títol: La bèstia del senyor Racine
Autor: Tomi Ungerer
Traductor: Jordi Martín
Editorial: Blackie Books
Pàgines: 44
Barcelona, 2019
ISBN: 978-84-17552-51-0

 

 

 


 


 

«Migrants», un àlbum colpidor i necessari

by jcentell

Acaba de publicar-se un llibre bonic de veres. Tot i que d’entrada veus que és un altre llibre sobre emigrants, diàspores i gent que ha d’abandonar el seu país fugint de la guerra, la fam o la misèria, quan l’obres quedes atrapat per la potència de les imatges.

De què va aquest «Migrants»? De gent que fuig, efectivament. Bé, en realitat són un grup molt nombrós de persones antropomòrfiques que surten d’un bosc d’arbres secs, en plena nit. És una migració sense retorn, on aniran patint tota mena de problemes i sacrificis. D’altra banda, és quelcom al que, malauradament, ens estem acostumant a veure. Segons les dades de l’Organització Internacional de la Migració (OIM) al món hi ha 258 milions d’immigrants (el 4 % del total de la humanitat). Poca broma.

Les il·lustracions són precioses. Veiem els animals caminant, silenciosos, tristos, amb patiments diversos i la constant presència de la mort, d’una mort que recorda molt al llibre de Wolf Elrbruch, «El pato y la muerte»).


Els fulls setinats emfasitzen el fons d’un color negre dramàtic per on transcorre l'aventura. Les il·lustracions d’Issa Watanabe són commovedores i expliquen les escenes que anem veient sovint als diaris o a la televisió.

A la contraportada hi ha aquestes paraules:
Migrants, refugiats, desplaçades, bombardejos, violència, guerra, fam, por, èxode, camps, nens, nenes, orfes, pasteres, rescats, ofegats, fronteres, il·legals, apàtrides, desaparegudes, crisi humanitària, pacte mundial sobre migració, drets humans… Silenci.

Un llibre que permet abordar des de diversos angles el què està passant a la Mediterrània, per exemple.

Recomanat per a cicle superior i l'ESO.

Issa Watanabe, la il·lustradora diu:
«Davant d’aquesta tristesa, què puc fer sinó dibuixar? Una il·lustració em va dur a l’altra, i així, poc a poc i sense tenir-ho previst, vaig acompanyar un camí. Vaig començar a entendre que, al bosc, al mar o al desert no existeix un camí traçat entre els arbres, sobre les onades o a la sorra.»

D’ací uns dies, amb motiu de la Setmana de l’Àlbum Il·lustrat, l’autora ens visitarà i potser tenim oportunitat de conversar amb ella. Crec que valdrà la pena.

Veieu el booktràiler a continuació:

LES DADES:
Títol: Migrants
Autora/il·lustradora: Issa Watanabe
Editorial: Libros del zorro rojo
Pàgines: 38
Barcelona, 2019

Imatges extretes del web de l'editorial.

Max Velthuijs, l’il·lustrador del mes (octubre 2019)

by jcentell

Max Velthuijs és un il·lustrador i autor holandès que va néixer a l’Haia el 1923. Com a d'altres il·lustradors, de petit ja li agradava dibuixar i inventar històries. També deia que a l'escola era un alumne normal, no gaire brillant.
Va créixer i li va tocar va viure i patir la Segona Guerra Mundial. Això el va marcar perquè mentre estudiava pintura i disseny gràfic a l' Acadèmia de les Arts Visuals, el 1944 tot es va aturar i va haver de marxar perquè la ciutat on vivia va ser evacuada.
Un cop acabada la guerra, va rebre diversos encàrrecs per a fer cartells, portades de llibres, publicitat i anuncis de televisió i així va ser com va descobrir la seva vocació: il·lustrar llibres.
Velthuijs és un dels il·lustradors infantils dels Països Baixos que ha rebut més premis i el seu prestigi és enorme, arreu del món. Entre el premis que va recollir, hi figura el Hans Christian Andersen, l’any 2004, per a il·lustradors.
Va morir el 2005.
Velthuijs dibuixa amb colors vius i alegres, fets amb ploma i tinta. De tota la seva producció, hi ha una sèrie que a l’escola és molt estimada i reconeguda: La de la Granota.

Els llibres de la Granota ens parlen d’amistat, d’amor, de natura, i també de persones. Són uns éssers molt entranyables, amb sentiments, pensaments filosòfics, missatges profunds i sentit d’un humor sa.
De la sèrie de la granota es van publicar 14 títols i val pena revisitar-los de tant en tant i posar-los en mans dels infants.

Alguns dels seus millors llibres són:

LA GRANOTA ÉS MOLT VALENTA
Plou durant molts dies seguits i tot s'inunda. Però la granota no dubta a tirar-se a l'aigua i anar a buscar ajut per als seus amics.

LA GRANOTA I LA MERLA
La granota troba una merla estirada a terra, que no belluga. És morta, i la granota i els seus amics l'enterren.

LA GRANOTA I L'ÀNEC
Que cansats però que feliços han arribat la Granota i l ' Ànec després de la seva passejada! Quantes coses han fet!

LA GRANOTA I LA RATA
La Granota i la Rata, tot buscant un tresor, fan un forat i damunt el forat construeixen una casa. Com que han de sobreviure, s ' alimenten del que els proporciona la terra.

LA GRANOTA I LA FORASTERA
Al bosc arriba una rata forastera, i els animals no l'accepten. Però la granota la va a veure i es fan amigues.

LA GRANOTA TÉ POR
La granota sent sorolls estranys i no pot dormir. Per això se'n va a ca l'ànec i després a cal porquet. Al final, per no tenir por, els tres amics acaben dormint junts.

LA GRANOTA A L'HIVERN
Ha arribat l'hivern i hi ha neu pertot arreu. La granota no té pèl, ni greix ni plomes, i es posa malalta de tan de fred.

LA GRANOTA I EL PORQUET
La Granota i el seu amic Porquet volien fer moltes coses plegats però no s ' acabaven de posar d ' acord... A la fi van decidir preparar-se un bon berenar!

I MOLTS MÉS!

 

“Mi tío y el misterio de la caracola”, un relat a favor de la inclusió

by jcentell

He llegit amb interès el darrer llibre d’en Carles Cano. L’ha titulat “Mi tío y el misterio de la caracola” i m’ha semblat una bona lectura per als infants de segon de primària. Tracta d’un nen sord i de com el seu oncle l’ajuda a sentir el so que s’amaga dins d’un cargol de mar.
No recordo haver tingut mai cap alumne sord a l’aula i no he necessitat aprendre el llenguatge dels signes. Els pocs gestos que sé me’ls va ensenyar la mare. M’explicava com ella es comunicava amb una cosina seva; crec recordar que malgrat no eren els signes convencionals, resultaven efectius.

La narració ens explica la relació d’en Gabriel, un infant que és a punt de fer nou anys i el seu oncle Miquel que cada any li porta un regal especial, un objecte misteriós i sorprenent, relacionat amb el mar.


Una vegada li va regalar una brúixola que els dies sense lluna, a certa hora, el podria portar a unes illes meravelloses, l’any següent li va portar un mapa amb el que es podien localitzar vaixells naufragats. En una altra ocasió va aparèixer amb un telescopi i assegurava que va pertànyer a un capità pirata, etc.
Aquest any, li regalarà un cargol de mar, amb el que es poden escoltar històries sobre dofins, peixos manta i combats de peixos espasa.

La narració, escrita en primera persona pel nen, es llegeix força bé i és com si estiguéssim escoltant un conte. D’això, d’explicar contes, en Carles és un mestre i es nota el seu mestratge perquè és capaç de trobar-li aquell punt humorístic i màgic a qualsevol relat per complicat que sigui.
Crec que, a més, aquest llibre ajuda a visibilitzar un col·lectiu poc conegut, ara que tant es parla d’escoles inclusives. Bé, aquest és un altre tema i no sé si aquest qualificatiu d’inclusiu s’addiu amb la realitat que es viu als centres educatius.

Lectura en castellà. Estaria bé que els d’Anaya el traduïssin al català o valencià.

Us deixo amb una entrevista que li van fer al Carles a TVE, a propòsit d’aquest llibre.
http://www.rtve.es/alacarta/videos/en-lengua-de-signos/libro-infantil-protagonista-nino-sordo/5388466/

Les primeres pàgines AQUÍ

LES DADES
Títol: Mi tío y el misterio de la caracola
Autor: Carles Cano
Il·lustrador: Miguel Ángel Díaz
Editorial: Anaya
Col·lecció: El duende verde, 218
Madrid, 2019

 


Un gos pudent, amb un cor molt gran

by jcentell

El lloc on has nascut marca el teu destí, sovint. El gos d’aquesta novel·la va néixer en un cubell d’escombraries, fa pudor de sardines, està ple de puces i el seu club de fans són les mosques.
Gos Pudent no té amics i els nens li fugen per la seva pudor. L’únic amic que té es un gat de nom Gatxafat, perquè quan era petit el va aixafar un camió i el va deixar pla con un full.
L’únic que vol el gos es trobar un amo que el cuidi i el passegi lligat d’una corretja, com als altres gossos. I això és el que intenta quan comença a caminar per la ciutat a la recerca d’algú que l’aculli. No serà fàcil i viurà moltes aventures perilloses.

Tot i la seva innocència i les trampes desagradables que li paren per la seva ingenuïtat, finalment se’n sortirà amb la seva i trobarà algú molt especial (la nena de les sabatilles vermelles), molt millor que si hagués trobar un amo.

Gos pudent és un llibre que es pot llegir a l’escola però a casa, llegit en família, serà molt més profitós. La història és divertida i ens ensenya que allò que importa a la vida és el que tenim al cor i que amb bons amics segur que podem reeixir.

Potser el fet d’haver nascut en un cubell d’escombraries no sigui tan determinant!

D’aquest personatge se n’han fet deu llibres i una pel·lícula. Ah! I també una edició en pop-up! (tot en francès, de moment)

Recomanat per a cicle inicial i mitjà.

LES DADES:
Títol: Gos pudent
Autor: Colas Gutman
Il·lustrador: Marc Boutavant
Traductora: Isabel Obiols
Editorial: Blackie Books
Barcelona, 2019

 

Singapur llegeix

by jcentell

Al sud-est asiàtic hi ha un grup de 64 illes que formen aquest ric país, considerat com un dels més lectors. Remenant per la xarxa sobre la seva història i sobre com han arribat a esdevenir nació lectora te n’adonés que el paper del Govern ha estat clau per impulsar una xarxa extraordinària de biblioteques i un suport a la tecnologia digital que fa molta patxoca.
Les biblioteques públiques de Singapur (The Public Libraries Singapore) o PLS són molt atractives físicament i amb un funcionament modern i professional que fa que les persones les visiten a la recerca d’aprenentatge, tinguin l’edat que tinguin. Hi ha una xarxa de 26 biblioteques públiques (incloses tres biblioteques regionals) ubicades convenientment a tot Singapur.

El seu codi de conducta diu, més o menys:

Aquesta és la nostra biblioteca on llegim i aprenem junts.
Les biblioteques són espais públics.
Compartiu seients, punts d’energia i materials de la biblioteca amb altres persones.
Dormiu a casa, no a la biblioteca.
No introduïu aliments ni altres begudes que no siguin aigua.
Si us plau, tracteu a tothom amb cortesia i respecte.
Actuarem contra qualsevol assetjament del nostre personal o clients de la biblioteca.
Cuideu els vostres objectes personals.
Les biblioteques són espais tranquils.
Parleu suaument en tot moment.
Utilitzeu el telèfon fora de la biblioteca.
Posa els dispositius electrònics en mode silenciós.

El Govern disposa d’un Ministeri específic que anomenen “Ministeri de Comunicacions i Informació (MCI) “ i és l’encarregat de supervisar el desenvolupament dels sectors de la tecnologia d’informàtica, la seguretat cibernètica i els mitjans de comunicació, la biblioteca nacional, els arxius nacionals i les biblioteques públiques, així com les polítiques d’informació i comunicació públiques del Govern.
La seva missió principal és connectar les persones amb la resta de la comunitat.
A Singapur tenen un potent Moviment Nacional de Lectura per animar els singapuristes a llegir més, a llegir durant més temps i a llegir junts.
Hi ha tres prioritats:

Adreçar-se a nous segments de públic (per exemple, adults i gent gran).
Centrar-se més en la lectura en llengües maternes.
Crear més col·laboracions per impulsar la iniciativa.

M’ha semblat interessant la idea de llegir junts. Ve a ser com els “clubs de lectura” que funcionen a casa nostra (i que recomano especialment). Hi ha unes reflexions que m’han agradat perquè expliquen como hem passat de llegir individualment a preferir compartir lectures. Diuen que veiem la lectura com una afició introvertida però que antigament era un esdeveniment social i ens conviden a posar-nos les ulleres de llegir per saber-ne la resposta.

https://gph.is/15P7MOt

La lectura al món antic va començar com una qüestió pública. Durant segles, els que podien llegir, com els grecs antics, llegien en veu alta. Moltes d’aquestes lectures van tenir lloc en espais socials comuns com tallers i tavernes. Per què? Com que els índexs d’alfabetització eren molt baixos, l’educació estava reservada als rics i la majoria de la població s'havia de conformar amb les lectures orals.
No va ser fins a la introducció de la separació de les paraules que més gent va començar a llegir en privat. Els monjos irlandesos, al segle VII, van començar a afegir espais entre les paraules per entendre millor el relat i així, la lectura es va fer més fàcil i la pràctica de la separació de paraules aviat es va fer camí a tota la resta d’Europa i del món.
A més d'això, la disponibilitat de diferents materials de lectura també va impulsar l'augment de la lectura solitària.
Bé, no tothom veia la lectura individual com a beneficiosa. També hi havia qui pensava que les dones que llegien al llit eren propenses a tenir "pensaments sexuals i perillosos".

A més, si algú escoltava històries de la Bíblia llegides en veu alta normalment hi havia una autoritat que interpreti el text, evitant que si les persones llegeixen soles, la seva imaginació interpreti altres coses.
Bé, sigui com sigui, llegint com funciona el sistema de lectura a Singapur, m’han vingut ganes d’anar-hi a fer una ullada... i una mica d’enveja, també.

Un parell d’enllaços que us poden servir si voleu conèixer més sobre Singapur, nació lectora.

http://www.nationalreadingmovement.sg/
https://www.mci.gov.sg/portfolios/libraries/national-reading-movement