RECOMANACIONS

Jo i el món, un llibre de coneixements

by jcentell

«Jo i el món» és un llibre fet seguint la tècnica infogràfica de creació i tractament d'imatges digitals.
La infografia s’usa per produir imatges en un entorn tridimensional i se solen generar amb un programari informàtic especialitzat. Normalment les produccions infogràfiques van acompanyades d’uns breus textos de suport.
Solem trobar les infografies en les revistes i/o els diaris perquè ajuden a entendre de manera visual i molt ràpida què es vol explicar.
«Jo i el món» es centra en la vida d’una nena, la Martina, que fa de fil conductor del món que l’envolta i serveix per oferir-nos dades del nostre planeta, en general.

A la contraportada llegim la presentació següent:
Hola! Em dic Martina i visc amb els meus pares, el meu germà i el meu gos a Barcelona. M’agrada jugar amb els meus amics, practicar esport i anar de vacances!
També vaig a l’escola i faig deures, és clar... Com la majoria de nens.
A cada pàgina hi ha una explicació de la Martina i una gran infografia que relaciona el que ens ha dit amb la resta del món. Per exemple, a la pàgina 10 ens explica que “l’altre membre de la família es diu Taca i és el nostre gos de raça Beagle. Moltes famílies tenen mascotes però els gossos són els animals més populars.”
I a tota plana veiem els 10 gossos més populars i també el percentatge de famílies que tenen mascota al món i quin tipus de mascota és (gossos, gats, ocells, peixos, altres).


El llibre abasta temes variats: demografia, habitatge, alimentació, estudis, internet, esports, llengua, cultura, etc. i les dades estan contrastades i provenen de diverses fonts internacionals (UNESCO, OCDE, CIA, New York Post, The Washington Post, etc.) com s’explica a la darrera pàgina.

Un llibre curiós i que val molt la pena. El recomanem a partir de cicle mitjà.

LES DADES
Títol: Jo i el món
Autora: Mireia Trius
Il·lustradora: Joana Casals
Editorial: Zahorí books
Mides: 24 x 30 cm
64 pàgines
Barcelona, 2019

 

Diu el mico que no està de mal humor

by jcentell

Comença un nou dia a la selva i el mico Jim està força malhumorat. Creu que «el sol és massa brillant, el cel està massa blau i els plàtans són massa dolços».
El seu company de branca, el goril·la Norman, li pregunta per què és tan malhumorat però en Jim diu que no ho està. A les pàgines següents es va trobant amb altres animals de la selva com el Marabú i en Norman li diu com està en Jim però aquest ho nega de nou.

En Marabú creu que és perquè camina amb les espatlles encorbades. Llavors en Jim les aixeca. Quan es troben amb el Lèmur, aquest li assenyala que té les celles juntes i en Jim es relaxa i les separa. Després és la serp qui li fa veure que arrufa el nas i així tots els animals que van trobant li comenten algun tret del seu físic que els fa pensar que està ben malhumorat i li suggereixen remeis per canviar el seu estat d’ànim: ballar, cantar, nedar...
Un llibre que parla d’emocions, amb una actitud una mica zen i positiva, escrit per la Suzanne Lang i amb unes il·lustracions que recorden els dibuixos animats amb uns braços còmicament llargs i unes cares força expressives.


Un àlbum il·lustrat que ens diverteix, ens fa pensar i ens ajuda a entendre i aprendre de com ens hem de comportar davant dels altres.

Per a infants a partir de 4 anys

LES DADES:
Títol: No estic de mal humor
Autora: Suzanne Lang
Il·lustrador: Max Lang
Traductora: Núria Sales
Editorial: Símbol
26 pàgines
25 x 25 cm
ISBN: 9788415315599
Sant Cugat, 2019

Lectures recomanades Sant Jordi 2019

by jcentell

Deixeu que us embolcallin les paraules i les imatges.

Enguany ens avancem i presentem la tria de novetats recomanades per si us serveix d’orientació de cara a la Diada de Sant Jordi. És molt probable que en els propers dies apareguin novetats magnifiques però la Setmana Santa per entremig ens ho complica tot una mica.
Con és habitual, hem seleccionat quaranta lectures, deu per a cada cicle. Els criteris són subjectius i cadascú, segons el nivell del grup o de l’infant ha de fer la seva opció. A sota del títol, el nom de l’autor i l’editorial.
Podeu descarregar el tríptic clicant AQUÍ

Cicle Infantil

Sota les onades
Meritxell Martí i Xavier Salomó
Flamboyant
No és culpa meva!
Christian Voltz. Kalandraka
La fruita és meva
Anuska Allepuz. Andana
El misterioso huevo
Emily Gravett. Picarona
El pirata valent
Ricardo Alcántara. Kalandraka
Vols jugar amb mi?
Olga Xirinacs. Nandibú
L’Ossa i el Llop
Daniel Salmieri. Ekaré
Un dia molt normal
Mark Janssen. Flamboyant
Però, per què no avancen?
Tomoko Ohmura. Corimbo
Kevin. L’amic imaginari en què pots creure de debò
Rob Biddulph. Andana

 

Cicle inicial

¿Cómo se lee un libro?
Daniel Fehr. Océano travesía
Endevinacontes
Berta Inés. Bellaterra
Aquí vivía yo
Dani Torrent. Edelvives
El poble vertical
Nayat Kaid. Bellaterra
El rey y la semilla
Juan Pablo Caro. Thule
Bon dia
Els Pets. Nanit
Ara no, Bernat!
David McKee. Kalandraka
Quan el glaç es fon
Rosie Eve. Zahorí Books
Colossus
Guridi. Tres tristes tigres
Björn i l’ample món
Delphine Perret. Joventut

Cicle Mitjà

Sirenas
Jessica Love. Kókinos
El petit cuidador d’insectes
Nastasia Rugani. Nórdica
L’Anna i el Pep
Lucie Lomová. Reservoir Kids
L’ascensió al Mont Blanc
Pierre Zenzius. Símbol Editors
Y rieron los malos
Eskilde. A fin de cuentos
Quin embolic! Poemes, contes i altres textos per llegir rient
Vanesa Amat i altres. Eumo
Ser o no ser... una poma
Shinsuke Yoshitake. Libros del zorro rojo
Vull ser lliure
Andreu Galán. Andana
Que ve el diluvi!
David Fernández Sifres. Baula
Pueblo frente al mar
Joanne Schwartz. Ekaré

Cicle Superior

La colección del abuelo
Javier Sobrino. Edelvives
La maleta
Núria Parera. Babulinka
La vida amorosa dels animals
Katharina von der Gathen. Takatuka
Liv On
Olivia Newton John. Flamboyant
Edison
Torben Kuhlmann. Joventut
L’arbre dels desigs
Katherine Applegate. Nandibú
El meu tiet Patxunguis
José Ignacio Valenzuela. Birabiro
Cosa de nens
Peter Bichsel. Cuatro azules
Rigo i Roc
Lorenz Pauli. Nandibú
Escarlatina, la cuinera difunta
Ledicia Costas. Barcanova

Una dolça història d’amistat entre l’Óssa i el Llop

by jcentell

Mireu aquesta imatge.


És la primera imatge (sense comptar la portada i les guardes) del conte de «l’Óssa i el Llop». Estem situats per sobre del llom de l’Óssa i veiem lluny un llop petit que ens esguarda. Està nevant al bosc i una pila d’arbres que envolten les dues pàgines confereixen una calma a l’acció que, a més, es veu reforçada per un text que ocupa un parell de línies a la part de sota. És una imatge molt tranquil·la i que transmet bones vibracions.
El text diu:
Era una nit sense vent i entre els arbres, a les profunditats del bosc, queien unes volves de neu brillants. L’Ossa havia sortit a passejar i va entreveure una cosa que sobresortia de la blancor resplendent.

Quan passem plana veiem el mateix enquadrament però des de la banda del Llop.

A partir d’aquí, els dos animals s’acosten, es miren i es parlen (—T’has perdut? —No, no m’he perdut. I tu? —No, no m’he perdut he sortit a passejar per sentir el fred a la cara,...) en un diàleg amable que anirà seguit d’una proposta:
—Vols passejar amb mi?
—I tant!

S’inicia així una aventura meravellosa on seguim els nous companys i anem veient imatges dels llocs per on passen i copsem la quietut i el silenci del bosc a l’hivern.


L’àlbum està dibuixat amb senzillesa però hi ha alguns plans que ens fan pensar en com està fet (picats i contrapicats, ombres, plans panoràmics espectaculars) i gaudir de les aquarel·les però sobretot dels traços a llapis que indiquen naturalitat, defugen els detalls i ens insinuen allò que veiem i que podem imaginar.
És un llibre per mirar una vegada i una altra, i per comprendre la força de l’amistat, el pas del temps i la bellesa de la naturalesa.

L’autor, en Daniel Salmieri, explica en aquest vídeo com va fer el conte. Val la pena contemplar com treballa.

https://vimeo.com/303806723

Recomanat per a cicle infantil

LES DADES:
Títol: L’Ossa i el Llop
Autor: Daniel Salmieri
Il·lustrador: Daniel Salmieri
Editorial: Ekaré
Traductora: Anna Gasol
48 pàgines
26,6 x 26,6 cm
ISBN: 9788494890017
Barcelona 2019

Web de l'autor: https://www.danielsalmieri.com/

Imatges extretes dels webs de l'autor i d'Ekaré Ediciones

Pueblo frente el mar, un llibre preciós que provoca una certa tristesa

by jcentell

Pueblo frente al mar és un llibre especial que està inspirat en fets reals: la dura vida dels miners de Cape Town (Canadà) on hi havia, el segle passat, una comunitat minera de carbó.
A la portada veiem un nen assegut dalt d’una teulada contemplant un mar brillant i immens que s’escampa davant seu. Les pàgines següents són un anar i venir dels espais tancats (casa, mina) als espais oberts (carrers, parcs i, sobretot, el mar).
El llibre produeix certa tristesa perquè el destí de l’infant sembla marcat d’antuvi i ell va recordant constantment que el seu pare és a la mina i que algun dia serà el seu torn, com ho va ser el de l’avi i el pare. «Soc fill de miner —diu— A la meva ciutat, és així.» Un cercle del que es difícil sortir. I malgrat el mar s’obre davant seu oferint la possibilitat d’anar a llocs llunyans, alhora és la barrera que el reté al seu món.

 

La part gràfica és molt bonica, amb unes tintes potents que remarquen molt bé el contrast entre els dos mons (el poble i la mina, l’exterior i sota el mar) perquè mentre anem veient què fa el noi durant el dia (jugar amb els amics, visitar la tomba de l’avi) ens va recordant que els seu pare està treballant a la mina que hi ha sota el mar i llavors, en passar pàgina veiem una negror que només ens deixa intuir, a la part de sota del full, les siluetes dels miners picant carbó. Impressionant.

 

 

Allò més colpidor és saber que aquestes mines existien de debò a diferents parts del món (es parla de Xile, d’Anglaterra i de Canadà) i de com als deu o dotze anys els nois ja començaven a treballar. No és estrany que el col·lectiu de miners hagin estat dels més reivindicatius i combatius pels seus drets laborals i per l’escurçament d’unes jornades de 12 hores diàries.

 

 

Per al cicle mitjà. Molt recomanable.

 

Ha rebut diveros (i merescuts) premis.

LES DADES:
Títol: Pueblo frente al mar
Autora: Joanne Schwartz
Il·lustrador: Sydney Smith
Traductora: Verónica Uribe
Editorial: Ekaré
28 x 21 cm
52 pàgines
Barcelona, 2019

L’Anna i el Pep, ratolins detectius

by jcentell

Els infants de la República txeca han crescut amb les aventures d’un parell de ratolins (Anca i Pepik) que són unes historietes en forma de còmic clàssic.
Ara, Reservoir kids n’ha presentat la traducció al català (l’Anna i el Pep) i els podem disfrutar perquè, tot i tenir trenta anys (les primeres històries van aparèixer el 1989) encara conserven la seva frescor.
Les seves aventures estan plenes de misteris i tenen en comú alguns personatges dels contes clàssics que les fa atractius.
L’Anna i el Pep són dos ratolins, veïns, que es passen la vida resolent misteris de tota mena, amb enginy i la col·laboració del lector que ha de fer un esforç per relacionar, anticipar i, finalment, gaudir, de com es solucionen els casos. Com en els contes populars, tot acaba bé.
Les històries són curtes i en aquest cuidat primer volum n’hi ha nou casos amb tota mena de malfactors. L’humor també hi és present.
La part gràfica és força curiosa. Atemporal, diríem.
Un bon còmic per a cicle mitjà.

LES DADES
Títol: L’Anna i en Pep
Autora: Lucie Lomová
Il·lustradora: Lucie Lomová
Traductora: Núria Mirabet
Editorial: Penguin Random House
Col·lecció: Reservoir Kids. Núm. 1
108 pàgines
ISBN: 9788417511173
17X25 cm

Us enllaço un capítol de les pel·lícules originals en txec:

 

Ara no, Bernat. Un llibre sobre la incomunicació

by jcentell

–Hola, pare –va dir en Bernat.
–Ara no, Bernat –va dir el pare.
–Hola, mare –va dir en Bernat.
–Ara no, Bernat –va dir la mare.
–Hi ha un monstre al jardí i se’m vol cruspir –va dir en Bernat…

Així comença un dels llibres més inquietants que va escriure David McKee (el de l’elefant Elmer, sí!) sobre la incomunicació familiar, un tema que preocupa molt a les mestres d’infantil i que sovint apareix a les trobades pedagògiques en parlar de noves tecnologies i comunicació amb els infants.

Els de l’editorial Kalandraka l’han traduït al català i l’han publicat com a «Ara no, Bernat», un títol que m’ha semblat molt adient, (molt més que l’edició de l’any 1980 que corria en castellà com a «Ahora no, Fernando») perquè ha respectat l’original «Not Now, Bernard» anglès, un nom que apareix sovint de forma recurrent en els títols de llibres per a infants.
El relat explica com en Bernat s’adreça al pare i a la mare reclamant la seva atenció sense èxit perquè estan molt ocupats.

Al web de Kalandraka podem llegir:
Aquest clàssic de 1980 és una inquietant i divertida història per a primers lectors, i alhora fa un toc d’atenció als adults, tan ocupats en les seves coses que no atenen suficientment les necessitats –no només materials, sinó afectives- dels fills.
Malgrat que en Bernat avisa als pares que hi ha un monstre que se’l vol cruspir, cap dels dos li fa cas. En el súmmum de l’absurd, el monstre arriba a ocupar el lloc del nen dins la llar, sense que ningú més de la família se n’adoni i continuen ignorant-lo, tal com feien amb en Bernat.
Un text amb frases breus, descriptives i dialogades, aporta agilitat al relat, il·lustrat amb imatges expressives i colors intensos. Són vinyetes que contraposen l’actitud apel·lativa d’en Bernat cap als seus pares davant la indiferència -i fins i tot un cert tedi- d’aquests per ser interromputs.

És un bon llibre per a cicle inicial. A l’editorial el recomanen a partir de 4 anys, però crec que els infants d’aquesta edat no acaben d’entendre que és el propi nen que s’enrabia perquè no li fan cas i es torna ell mateix un monstre. Les vegades que l’explicat a cicle infantil m’he trobat amb aquesta resposta.

LES DADES:
Títol: Ara no, Bernat
Autor: David McKee
Il·lustrador: David McKee
Traductora: Maria Lucchetti
Editorial: Kalandraka
Pàgines: 32
Barcelona, 2019
20x26 cm.
ISBN: 978-84-16804-64-1

Una platja, dos nens i un viatge “Sota les onades”

by jcentell

Quan les imatges parlen, sobren les paraules. És moment de somiar, de deixar-se endur i abocar la nostra pròpia interpretació. Cadascú de nosaltres veiem i/o imaginem què està passant, què ens estan dient els personatges. És fantàstic.
Hi ha llibres que quan els mires hi veus una intenció. Els deixes descansar, els tornes a mirar i apareix un detall que no havies vist. Més tard, en una tercera lectura, descobreixes que el missatge va més enllà del que estàs veient. Finalment, booom!, el cervell t’esclata perquè quan el mostres als infants, fan aportacions que ni havies sospitat.
No voldria desvetllar gaire més d’aquest llibre, només que Sota els onades m’ha semblat un exercici preciós i un exemple del que entenem per literatura valenta, amb contingut, amb missatge, i sobretot amb unes imatges boniques de debò que ens reconcilien amb la vida i ens alegren el dia.
El treball d’en Salomó és digne d’estudi. Les perspectives, els punt de vista, el tractament de l’espai dreta-esquerra, els colors aquarel·lats que ens transporten a una platja, tot està molt ben triat.

L’argument es basa en un encontre de dos infants, un dia de calor, dins de l’aigua i del que allà succeeix.
Tant de bo aquesta lectura arribi a les biblioteques escolars.
Només hi ha un detall que no acabo d’entendre i és la proliferació de llibres per a infants sobre el mar (sobre sirenes, especialment) que s'estan publicant o que passen per les meves mans. Potser és una moda i no m’he assabentat...

Al web de Flamboyant podem llegir:
En l’aparent senzillesa d’una trobada al mar sorgeix el conflicte interior en cada un dels personatges. La vergonya, la por, el rebuig… Per resoldre-ho només es pot fer una cosa: anar a les profunditats, buscar els tresors amagats, obrir bé els ulls i mirar atentament. Potser així descobrirem de què som realment capaços, com de meravellosa és la vida i què és realment important.
Una història íntima i emotiva que amaga moltes lectures i transporta a nens i adults a afrontar els conflictes interiors amb amor i confiança.

LES DADES:
Títol: Sota les onades
Autora: Meritxell Martí
Il·lustrador: Xavier Salomó
Editorial: Flamboyant
Pàgines: 76
ISBN: 978-84-17749-05-7
Format: 29,1 x 24 cm
Barcelona, febrer de 2019

Julián es una sirena

by jcentell

De llibres per a infants que tractin sobre l’homosexualitat no n'hi ha gaires i sovint estan envoltats de polèmiques que poden acabar als jutjats, fins i tot. Recordeu què va passar amb “Rey y rey” quan es va publicar. Als Estats Units algunes famílies (a Carolina del Nord) van presentar querelles contra l’escola i van aconseguir retirar-lo de la biblioteca escolar (i de la pública).
Altres llibres de contingut sexual han patit situacions similars. Va ser el cas de «Tous a Poil» a França, no fa gaire, o «Amb la Tango en som tres»
Sortosament, hi ha escriptors i editorials que no defugen l’autocrítica i s’arrisquen a publicar llibres que parlen de realitats que hi són, malgrat no s’acaben de plantejar obertament.
Ara, l’editorial Kókinos ha publicat «Sirenas» i en el títol ja notem una certa por perquè dilueixen en un genèric plural allò que el títol original explicita: «Julián es una sirena» hauria d’haver estat la traducció valenta, que indiqués, d’entrada, de què va aquest àlbum il·lustrat.

 

L’autora és la Jessica Love, ha viscut molt de temps a Nova York i està familiaritzada amb una festa que se celebra a Coney Island cada estiu i on el principal motiu de la trobada és una desfilada de disfresses anomenada «de les sirenes» (Coney Island Mermaid Parade) on s’ha inspirat per explicar una història senzilla però potent.
«Sirenas» explica que un dia, en Julián i la seva àvia, tornant de la piscina veuen unes sirenes al metro. Després, a casa, mentre l’àvia s’està dutxant, el noi agafa fulles d’una plantes i es fa un barret, es maquilla la cara i amb una cortina es fa una cua de sirena. Quan torna l’àvia, enlloc d’enfadar-se, li porta el complement necessari per semblar una sirena de debò i se’n van tots dos a la festa de les sirenes.

 

 

El llibre té molt poc text, el necessari, però transpira una grans dosi d’estimació entre les persones i ens recorda que hi ha nens que tenen en el seu interior una sirena i que això no és dolent. M’agrada perquè trenca tabús pel que fa a les qüestions de gènere i també als estereotips del que entenem com a bellesa:
- Ai, si no t’ajustes als cànons de bellesa que ens marca la societat! Ai, si no fas el que s’espera de tu!

Hi ha un altre missatge que ronda pel conte i és veure com ningú està sol, que hi ha una comunitat que s’assembla a cadascú de nosaltres i que només cal caminar una mica i girar la cantonada per trobar-los.
Les il·lustracions del conte es llegeixen fàcilment i no cal el text. Són unes aquarel·les i tintes sobre paper marró que aconsegueixen que les imatges estiguin com flotant per les pàgines, molt relacionat amb l’aigua i les sirenes.


Si teniu oportunitat de llegir aquest llibre no us perdeu els detalls que hi ha escampats per les pàgines i que apareixen en diverses ocasions (l’estampat del vestit de l’àvia, les guardes meravelloses o l’home que està assegut veient-los passar, per exemple)
Lectura recomanat a partir de cicle mitjà.

LES DADES:
Títol: Sirenas
Autora: Jessica Love
Il·lustradora: Jessica Love
Traductora: Esther Rubio
Editorial: Kókinos
Mides: 23,5 x 25,5 cm.
38 pàgines
ISBN: 9788417074135
Madrid, 2018

 

 

Aquí vivía yo, un llibre de Dani Torrent que emociona

by jcentell

Hi ha una frase repetida que diu que «la pàtria és la infantesa» i que s'atribueix a Rilke, a Beaudelaire i a d'altres personatges. L'he recordat  en acabar de llegir “Aquí vivía yo” un bonic àlbum amb text i dibuixos d’en Dani Torrent (fa tres anys en vam parlar en aquest blog amb motiu de l’exposició d’originals del seu «àlbum per a dies de pluja») i m’ha fa reviure moments personals i records de la meva infància.
La lectura segueix la jornada de “Don Gregorio”, un home que treballa en una immobiliària, mostrant pisos.
En arribar a l'edifici que ha d’ensenyar exclama sorprès «¡Aquí vivía yo!» i busca delerosament un dibuix que va fer ell darrera de la porta de la seva habitació. Quan el troba, recorda que es va dibuixar a sí mateix. Ara el dibuix del petit Don Gregorio li parla i el convida a reviure els jocs i els viatges imaginaris que feien anys enrere. S’agafen de la mà i fan un vol fins al País de Mai Més, naveguen deu mil milles amb un submarí, caminen per la Terra de les Meravelles i fan enfadar els tres gats de Don Melitón.
Una estona després arriba la parella a qui ha d’ensenyar el pis i la tornada a la realitat li depararà noves sorpreses.
Les il·lustracions, tot i semblar naïfs, tenen una certa dificultat de lectura perquè combinen plans generals, amb primeríssims plans i d’altres que requereixen girar el llibre per entendre’ls. Aquí l’acompanyament de l’adult és necessari per fer una bona comprensió lectora.


M’ha agradat força i el recomano per a alumnes de cicle inicial de Primària.
Les possibilitats de conversa que ens ofereix són nombroses: Les famílies, els veïns, la ciutat, els oficis, etc.
Les pàgines on es troba don Gregorio amb el seu passat i viatgen fins a la Lluna són delicioses.

LES DADES:
Títol: Aquí vivía yo
Autor i il·lustrador. Dani Torrent
Editorial: Edelvives
20 x 30 cm
40 pàgines
ISBN: 9788414016060
Saragossa, 2018

Un telèfon sense fil o com les paraules es van modificant, inevitablement

by jcentell

El joc del telèfon és un joc que es fa en grup. Consisteix en que el primer jugador diu una frase a l’oïda del segon, aquest la repeteix al tercer i així successivament. Però sol passar que les paraules es van modificant mentre van d’un a l’altre i quan arriba a l’últim i diu la frase en veu alta, normalment no té gaire a veure amb el que ha dit qui ha començat la roda.
Es un joc clàssic de les colònies però també es juga a classe o al pati.
Ara, l’autora i il·lustradora brasilera Yara Kono, ha agafat la idea i recordant quan ella jugava de petita ha creat un àlbum que segueix fil per randa la peripècia. Es titula «Telefone sem fio» i encara no està traduït al català ni al castellà però el podeu trobar en portuguès, editat per Planeta Tangerina.

Comença dient que:
O Bernardo susurra algo a Madalena,
que fala baixinho à Joana,
que canta à Isabel,
que segreda ao Joao,
que murmura à Mariana,
Que fica na dúvida,
Que ainda assim diz à cristina
Que diz...

I a la pàgina següent apareix la frase que xiuxiueja el primer noi:
Avui hi ha festa a casa d’en Tiago! (Hoja há festa na casa do Tiago!)


A continuació veiem com el significat canvia i allà on s’ha dit «Tiago», el segon diu «lago», el tercer «largo», el quart «espargo», i així successivament fins al final sorprenent.
Les il·lustracions són curioses perquè estan fetes amb formes geomètriques i colors plans. Hi ha també col·lage i estampació. L’estil és força característic i sembla que a Portugal tenen predilecció per aquesta mena d’Il·lustracions atesa la quantitat d’autors que segueixen el mateix patró.


Un bon llibre que ens pot donar la pauta per fer-ne un de similar amb els nostres alumnes seguint les normes del joc del telèfon.
Poesia, rima i diversió assegurada.

LES DADES:
Títol: Telefone sem fio
Autora: Yara Kono
Il·lustradora: Yara Kono
Editorial: Planeta Tangerina
ISBN: 9789898145895
19 x 22 cm
32 pàgines
Carcavelos, 2018 (Portugal)

La col·lecció de fotos de l’avi

by jcentell

La colección del abuelo és un àlbum il·lustrat espectacular, una mica inquietant, que et convida a rellegir-lo i comentar-lo. De tant en tant, ens trobem aquestes meravelles i ens n’alegrem de poder-les veure i admirar.
La història ens narra com un llobató, en arribar a casa de l’avi, s'asseu a la seva butaca preferida i s’adona que hi ha un vell àlbum de fotografies. L’agafa, l’obre lentament, descobreix fotografies de moltíssims llocs i persones (?) i es pregunta com és que l’avi no li ha dit mai que té tants amics.
A la pàgina següent, l’avi s’hi asseu amb ell i comença a explicar-l i una a una totes les fotografies i, a mesura que anem llegint el que li explica ens adondem qui és en realitat i què amaguen aquells retrats perquè ell és, ni més ni menys que el llop dels contes.
L’àlbum és una faula on els personatges tenen cos de persona i cares d’animals, la qual cosa ens fa pensar i ens aporta pistes sobre com són, quins trets tenen i alhora ens fa pensar en quins comportaments animals tenim nosaltres.
Les imatges són magnífiques i la història resulta una mica estranya i no saps ben bé què està passant o per què t’ho expliquen. Bé, és quan estàs llegint les darreres pàgines, cap al final, hi caus i tornes a llegir el text d’una altra manera... i llavors tot té sentit.

一Mira, el de la silla es el director del periódico de Marsella en el que trabajé. Era un tipo duro. Los de abajo eran nuestros vecinos cuando vivíamos en Niza. La del vestido verde trabajaba conmigo en un diario en Génova. Tuvimos relación difícil; desconfiaba siempre. El papá con sus pequeños fue mi jefe en un hotel de Florencia. Estábamos de vacaciones. Era muy rico. Y aquellas dos amigas de tu padre, gritaban todo el tiempo en la piscina y, además, eran muy empalagosas.

Aquest àlbum va ser mereixedors del premi internacional «àlbum ilustrado Edelvives».
A la portada han tingut el detall d’escriure primer el nom de la il·lustradora, la Bruna Valls, perquè el seu treball és formidable.
Si cau en mans dels alumnes de l’ESO, ja ho hem dit, els enganxa, segur.

LES DADES:
Títol: La col·lecció del abuelo
Autor: Javier García Sobrino
Il·lustradora: Bruna Valls
Editorial: Luís Vives (Edelvives)
Pàgines 40
24 x 31 cm.
ISBN: 9788414016039
Saragossa, 2018

Endevinacontes: Poemari? Àlbum il·lustrat? Llibre-joc?

by jcentell

La forma apaïsada d’aquest llibre convida a passar les pàgines lentament, a llegir els poemes (en principi, enigmes) i mirar d’endevinar de quin conte es tracta. Si no ho encertem, llavors podem mirar la part de sota i allà una il·lustració ens mostra mesclades dues històries, una de les quals és la que busquem.
És força enginyós i els poemes estan ben rimats (la traducció al català d’en Dani Espresate està molt aconseguida, gens forçada) oferint-nos pistes que ens ajuden a recordar els contes.
Per exemple, si llegim:

L’àvia avui està peluda
Té una fam que és atroç,
Les orelles punxegudes
I una mirada feroç...

Ja sabem quin conte és, oi? Si encara dubtem, mirem la imatge i segur que ho sabrem.

Són trenta-dos contes coneguts, repartits en setze làmines. Al final hi ha vuit propostes de treball per continuar jugant, llegint i escrivint.

Un bon llibre per a cicle inicial.

Al web de l’editorial podem llegir:
Els contes són com les persones: et diuen algunes coses en veu alta i altres te les ensenyen sense paraules, perquè et conviden a descobrir-les o a imaginar-les. Si coneixes bé els contes, pots permetre’t el luxe de jugar amb ells mitjançant les paraules i les imatges: els pots desmuntar, desendreçar, barrejar de manera divertida; pots convertir-los en endevinalles, disfressar-los de poesia i, finalment, tornar-los a endreçar dins el teu cap. Veuràs que, quan hi hagis jugat, entendràs millor cada conte, et sorprendran amb les seves diferències i semblances, riuràs i aprendràs que, quan comprens allò que llegeixes i ho observes bé, el món és molt més entretingut.

LES DADES
Títol: Endevinacontes
Autora: Berta Inés
Il·lustradora: Virginia Donoso
Traductor: Dani Espresate
Editorial: Bellaterra
Pàgines: 42
Barcelona, 2019

El dissabte 2 de febrer, el vam presentar dins del marc de la Jornada “El plaer en l’educació. L’alegria de viure, l’alegria d’aprendre” i crec que el vam disfrutar.

Com ho fan els ratpenats? La vida amorosa dels animals

by jcentell

A les biblioteques escolars, el racó on hi ha els llibres que parlen de sexe són els més visitats. Allà solem tenir els antics (mítics) —«¿De dónde venimos?» o «¿Qué me está pasando?» — amb les pàgines esgrogueïdes i rebregades de tant fullejar-los, però també els més nous com «Explica-m’ho» o la sèrie «La Mia es fa gran» i «En Bru es fa gran». És un senyal que el tema interessa, i molt, als nois i noies.
Ara acaba de publicar-se un nou llibre de la Katherina von der Gathen que és molt bo perquè ens explica una pila de coses sobre la sexualitat dels animals que desconeixem. Sembla estrany, però és així perquè malgrat l’allau d’informacions que ens arriben a través de la tele, les revistes i les tanques publicitàries, continuem sense saber gaire (poquíssim) sobre la vida amorosa dels animals. Perquè, a veure: Qui sap... Com ho fan les serps?, Quantes vegades fan sexe els pandes? Quants penis té un coala? Com és el part de les granotes de Surinam? No ens ho han explicat, oi?


Ara tenim l’ocasió de saber la resposta a aquestes i altres centenars de preguntes curioses sobre les pràctiques amatòries d’infinitats espècies animals, de totes les mides i formes, perquè el llibre ho explica extraordinàriament bé, i segurament ajudarà als pares i mares a parlar d’aquestes qüestions d’una manera divertida i natural. Penso, sobre tot, en els infants de ciutat, que gairebé no tenen contacte amb els animals —llevat dels gossos, els gats, les gavines, els coloms i alguna que altra bestiola que plana pel carrers i parcs—, i ben poc saben de llebres, aranyes o orenetes, posem pel cas.
I encara gràcies que a Barcelona tenim un zoològic on viuen (o malviuen, això no ho sé) en captivitat algunes espècies que d’altra manera només veuríem en documentals o fotografies.
«La vida amorosa dels animals» m’ha semblat un llibre interesantíssim i que ens atrapa, obrim la pàgina que obrim, i no cal que seguim l’ordre numèric dels capítols. De fet, és un llibre de biologia i és dels que anomenem “valents” perquè el tema encara és força tabú i els adults tenim resistències a parlar amb els infants, ja sigui a l’aula, a la biblioteca o a casa. Vergonyes antigues ens tenallen, diria.Un llibre ple de detalls i imatges enginyoses i boniques fetes per l’Anke Kulh, amb el que aprendrem un munt d’anècdotes fascinants i així sabrem que el sexe és divertit, sorprenent i, de vegades, esgotador, molest o violent.
Llibre per tenir a la biblioteca de l’escola. Ideal per als infants a partir de deu anys.

LES DADES:

Títol: La vida amorosa dels animals
Text: Katharina von der Gathen
Il·lustracions: Anke Kuhl
Traducció de l’alemany: Anna Soler Horta
Editorial: Takatuka
Barcelona, 2018

Les primeres pàgines AQUÍ

Un Robinson Crusoe de carnaval

by jcentell

Peter Sis va néixer i crèixer a l’antiga Txecoslovàquia, on va estudiar a l'escola d'art. Però l’atzar i un premi que va guanyar al Festival de Berlín el van portar als EEUU el 1982 on va treballar en un projecte de cinema d'animació i on es va quedar a viure.
Sempre explica que el seu mestre va ser el gran Maurice Sendak, qui el va empènyer a esdevenir il·lustrador de contes per a infants.
L’últim dels llibres que publicat en castellà és Robinson i té molt d’autobiografia perquè està basat en uns records de la seva infantesa.
Tot va començar quan es va disfressar de Robinson Crusoe per a una festa escolar on tots els seus amics van anar disfressats de pirates. En veure’l amb els parracs se li van riure i el van ridiculitzar.

Com que a en Peter li va fer vergonya, va marxar i es va refugiar en els llibres i en els somnis que el van portar a una illa deserta, un lloc ple
d'arbres estranys, belles flors i ocells multicolors, on es va sentir com si ell fos l’autèntic Robinson.
Les imatges d’aquest àlbum il·lustrat són plenes d’efectes enginyosos, com quan el seu llit es converteix en un vaixell en diverses fases, amb la del mig amb un llibre obert que fa de pal major. Genial.

 

Ara que s’acosten les setmanes prèvies al carnaval, és un bon moment per llegir aquesta aventura i disfrutar amb les imatges que ens presenta Peter Sis.

LES DADES:
Títol: Robinson
Autor/il·lustrador: Peter Sís
Traductora: Teresa Malawer
Editorial: Ekaré
48 pàgines
Barcelona, 2018

 

Passejant per Mart de la mà del robot Curiosity

by jcentell

Tant és el lloc del món on siguis ara, jo sóc molt i molt lluny. Ni tan sols sóc al mateix planeta que tu. Sóc un robot de Mart. Sóc un rover, un vehicle robot, construït per explorar indrets remots: llocs massa llunyans o massa perillosos perquè hi vagin humans. Com vaig arribar fins aquí? Perquè m’hi van enviar? Aquesta és la meva història.
Així comença el llibre del robot Curiosity. Està narrada per ell mateix i ens explica els precedents i la construcció d’aquest enginy. També llegim amb fascinació el moment de llançament i la missió fins arribar al planeta vermell.
Tot i que és la primera obra d’en Markus Motum es nota que l’ha pensada molt i que ha trobat una manera entenedora i molt didàctica d’explicar als infants els detalls tècnics. Ho fa de manera genial.
Les il·lustracions són senzilles però efectives i el resultat és eficaç. Els dibuixos una mica geomètrics i les escenes de grans dimensions ajuden a comprendre la immensitat dels cels plens d’estrelles. El paisatge marcià vermellós és fantàstic i la forma del rover -braç, colze, ull- ens recorda molt, però molt, a l’entranyable ET cinematogràfic.
L’espai és un dels temes que captiven als nois i noies i de ben segur que amb aquest llibre de coneixements, creixeran els aspirants a astronautes.


El llibre està adreçat a infants a partir de sis anys però els adults descobrirem aspectes curiosos i respostes a preguntes que potser ens hem fet alguna vegada. Per exemple:
Si el fabriquen a Califòrnia, perquè el llencen a l’espai des de la costa est?
Perquè els treballadors que els construeixen han de passar per una càmera d’esterilització cada vegada que entren al laboratori?
Com és que li van posar aquest nom i qui en va ser la responsable?
Etc.

Per als amants de la ciència en general. Imprescindible.

Podeu entrar a la pàgina web de la NASA i seguir l’evolució de la missió del Curiosity clicant AQUÍ

Títol: Curiosity. La història d’un robot de Mart
Autori i il·lustador: Markus Motum
Traductora: Anna Llisterri
Editorial; Flamboyant
Pàgines: 56
Barcelona, setembre de 2018

Per anar fent boca…

 

Contes de Nadal

by jcentell

El Nadal, dins del nostre calendari i costumari col·lectiu, està format per un seguit d’elements de les diferents cultures que ens han influenciat al llarg de la història. Durant segles s’han barrejat la cultura ancestral dels nostres avantpassats amb els calendaris romà, jueu i cristià, tots ells basats en cultes rituals, bé al Sol, bé a la Lluna.
Nadal, festa tancada, festa culminant del solstici d’hivern, és una festa molt antiga i molt arrelada a Catalunya. Actualment els aspectes de la festa hi són presents d’una forma gairebé indestructible. Nadal gaudeix de tots elements necessaris perquè així sigui. Nadal té elements musicals i cançons, gastronomia, llegendes, personatges, objectes, elements dramàtics, etc. Nadal és un moment màgic per a tothom, sobretot per als infants i per això n’hi ha tants i tants llibres que en parlen.
Dels que s’han publicar en els últims temps en comento cinc que em semblen interessants per entendre una mica més el cicle nadalenc que s’acosta.

Per a cicle infantil i inicial (3 a 7 anys)

L'arbre de Nadal del Sr. Eudald
Robert Barry
Ed. Corimbo

Un àlbum il·lustrat que explica perfectament com pot arribar a ser d’alegre el Nadal. És una bona manera de començar el cicle de festiu, si és que sou dels qui aneu a la fira i compreu un arbre, una tradició cada cop més estesa a casa nostra.

El llibre explica que a casa del senyor Eudald ha arribat l’arbre però hi ha un problema i és que l'arbre és massa alt i no hi cap. La solució que troben és tallar la part de dalt i així tots contents. No imaginen que la part tallada farà feliç a una altra persona que el posarà sobre la taula però vés per on! tampoc li cap i l’ha de tornar a tallar. El conte, com podeu imaginar, va d’això, de com el que es talla de l’arbre va passant per diversos lloc i portant la felicitat a l’alegria a les cases dels óssos, conills, ratolins i molt més!

Nadal a casa de l’Ernest i la Celestina
Gabrielle Vincent
Ed. Kalandraka

–No tenim cèntims… diu l’Ernest però la Celestina, la rateta té molt d’entusiasme i aconsegueix que el seu amic l’acompanyi al bosc a buscar tot el que necessiten per preparar la festa que faran amb els amics.
La clau d’aquesta història entranyable és la col·laboració i l’ajuda mútua: junts van al bosc a buscar tot allò que necessiten per decorar la casa, fan dibuixos, mentre un és a la cuina l’altre embolica els regals que han preparat... finalment l’Ernest, l’ós, que no ho tenia clar esdevindrà en l’ànima d’una festa de Nadal que serà inoblidable.
Nadal a casa de l’Ernest i la Celestina és un llibre amb molts diàlegs i emotiu. Aquest parell simbolitzen l’amistat, la de debò, i busquen i troben la felicitat en les coses més senzilles que aquest també és el missatge que hem de donar als infants per fer front al consumisme.

Els reis d'Orient
Meritxell Martí i Xavier Salomó
Ed. Combel.
Col·lecció Mini—Pop

Un llibre amb escenaris pop-up d'un dels darrers títols de la col·lecció Minipops: la tradició dels Reis d’Orient. Una visió moderna i sintètica dels contes clàssics més populars.

 

A partir de 7 anys

Paraules Nadalenques
Montse Ginesta
Ed. Barcanova
Col·lecció Mots vius

En destaco les precioses il·lustracions de la Marta Montañá, que ha trobat el punt exacte per evocar amb els seus colors potents i brillants tots els moments del cicle festiu, d'una manera divertida amb tots els personatges tradicionals.
En els poemes hi surten el tió, els Reis, les neules, els torrons, la fira de Santa Llúcia, l'arbre, el pessebre, etcètera.
Un llibre que es particularment adequat per tenir-lo a la biblioteca escolar perquè al final hi ha consells per dramatitzar els versos.

A partir de 10 anys

El regalo de los Reyes Magos
O. Henry
Ed Los cuatro azules
A partir de 10 anys

Della i Jim són un matrimoni jove a qui la situació econòmica no els va gaire bé i tot i així no volen deixar passar el Nadal sense fer-se un regal. El llibre se centra en la Della, la dona que decideix vendre el seu cabell per tenir diners i poder comprar-li al seu estimat una cadena per al rellotge. Com que el conte té més de cent anys potser els nois no sabran que abans hi havia uns rellotges que es duien a la butxaca de l’armilla penjats d’una cadena però no importa, es busca informació i segur que ho podran entendre. Un conte que ens parla d’amor, d’estimar i sentir-se estimat. El llibre ve amb les imatges original de la Lisbeth Zwerger i és un bon llibre per regalar i per llegir en veu alta. Amb un final sorprenent...

Bé, aquest són cinc dels que trobareu a les llibreries i biblioteques. Recordeu que incloure un llibre o dos a la carta del Reis és una bona cosa.

Lectures recomanades (Nadal 2018)

by jcentell

Diu J. K. Rowling que si no t’agrada llegir és perquè no has trobat el llibre adequat. Aquest pensament és ben cert i ja l’hem sentit abans en boca d’altres persones sàvies. El comparteixo però afegeixo que és difícil no trobar el llibre adequat perquè n’hi ha molts, per remenar i triar. Només cal dedicar una estona a visitar una biblioteca o una llibreria i parar bé l’orella perquè sentirem com des del prestatge més insospitat un llibre ens crida.
Aquest cap de setmana he pogut visitar algunes llibreries i he vist la quantitat de bons llibres que les editorials s’esforcen en presentar-nos. N’hi ha de bonics i de molt bonics. Si aneu justets de temps, potser us poden ajudar les tries que fan associacions i grups d’especialistes en literatura infantil.
Podeu veure què ens diuen des del Clijcat clicant AQUÍ, podeu visitar el web de Bibliomèdia que s’encarreguen de recollir totes les seleccions que els hi arriben, i com cada any us faig a mans la meva tria personal per si us pot orientar. Podeu descarregar el tríptic clicant AQUÍ

CICLE INFANTIL

Qui soc, avui?
Ricardo Alcántara. El cep i la nansa.

Dolent
Lorenz Pauli. Takatuka

El meus dibuixos després de la tempesta
Éric Veillé. Harper Collins

Baixa dels núvols
Germán Machado. Ekaré

La extraña visita
Gracia Iglesias. Libre albedrío

Soc petiteta
Qin Leng. Tramuntana

Atascado
Shinsuke Yoshitake. BFE

El problema
Iwona Chimielewska. MTM

Un lleó golafre
Lucy Ruth Cummins, Corimbo

Zoo de paraules
Ramón Besora. Edebé

 

CICLE INICIAL

Bon dia! (Poemes de bon matí)
Salvador Comellas. PAM

Bjorn, sis històries d’un ós
Delphine Perret. Joventut

El comedor
Nob. Dibbuks

Quan el glaç es fon
Rosie Eve. Zahorí Books

La tassa
Rebecca Young. Símbol

Els contes de la mare ossa
Libros del zorro rojo

La Sara i el Pelut. Un poni que fa lladrucs.
Jan Birck. Cuatro azules

Contes fil per randa
Rudyard Kipling. Blackie books

Los siete tremendos cabritos
Sebastian Meschenmoser. FCE

Grans de sorra
Sybille Delacroix. Joventut

CICLE MITJÀ

Som aquí
Oliver jeffers. Andana

Que en faig, d’un problema?
Kobi Yamada. Birabiro

Curiosity. La història d’un robot de Mart
Markus Motum. Flamboyant

Voilà! Els besnets del Gat amb Botes
Anna Fité. La Galera

Jo vaig amb mi
Raquel Díaz Reguera. Thule

Goteta
Stéphanie Joire. Joventut

Inventari il·lustrat dels dinosaures
Virginie Aladjidi. Faktoria K de libros

Història d’un jersei blau
Florencia Gattari. Nandibú

Robinson
Peter Sis. Ekaré

¡Corre, Kuru, corre!
Patxi Zubizarreta. Edelvives

CICLE SUPERIOR

Un llarg viatge
Daniel H. Chambers. Kalandraka

Jules Verne i la vida secreta de les dones planta
Ledicia Costas. Barcanova

Rosa blanca
Roberto Innocenti. Kalandraka

24 senyals per descobrir un àlien
Juliana Muñoz. Nandibú

En Bru es fa gran
Monica Peitx. Joventut

Contes enigmístics
Alegria Julià. Jollibre

Jo, en Watson i l’armari de la Jacqueline
Gemma Lienas. Cruïlla

Te espero en el almendro
José Carlos Román. Quaterni

De qui és aquest esquelet?
Henri Cap. Librooks

La niña invisible
Puño. SM

 

El caos salva la vida de les cabretes

by jcentell

«Los siete tremedos cabritos» és un àlbum il·lustrat que fa riure molt, però molt.

L’autor, en Sebastian Meschenmoser, es val del coneixement previ que tenim del conegut conte de “Les set cabretes i el llop” per mostrar-nos una versió que ho capgira tot completament i que encantarà als infants desordenats perquè el caos que hi ha al conte és el que salvarà les cabretes, precisament, de ser devorades pel llop.
El llibre comença amb el llop disfressant-se i fent-se unes banyes de cabra amb rotlles de paper de vàter, pintant-se els llavis i amb un vestit de nit de color rosa per intentar engiponar les cabretes.
Quan li obren la porta, entra amb pas decidit i convençut de la seva victòria, però amb allò que no hi compta és amb la brutícia que s’escampa arreu i que provoca que rellisqui amb les sabates de taló i es doni una bona trompada.


Enmig del desordre ens entretenim una bona estona fins que localitzem, perfectament amagades, les cabres que no saben que el llop té una arma molt poderosa: l’aspiradora!
És una imatge a sang i a doble pàgina on l’il·lustrador ens mostra un caos espantós i ens fan entreveure quina mena de família boja hi viu en aquella casa.

A partir d’aquí es van alternat pàgines on veiem les diverses estances brutes i a la pàgina següent el llop va posant ordre (treu la pols, escombra, ordena, doblega la roba, renta els plats, etc.) amb la idea de trobar els cabridets.
A les pàgines on regna el desordre ens sentim com si fóssim el llop perquè les cabretes no són fàcils de localitzar. Ens recorda els llibres de “Buscant a Wally”.

La imatge de l’habitació on hi ha (en teoria) les joguines de les cabretes és realment deliciosa.
El malson del llop acaba quan apareix la mare cabra i... bé, millor que ho descobriu vosaltres mateixos.
Llibre recomanat a partir de 4 anys, sobretot si coneixen d’antuvi la versió clàssica de “Les set cabretes i el llop”
Per riure una bona estona i mirar i remirar.

Per jugar a trobar les cabretes.

LES DADES:
Títol: Los siete tremendos cabritos
Autor/il·lustrador: Sebastian Meschenmoser
Traductora: Lidia Tirado
Editorial: FCE
18 pàgines
México, 2018

La Isolda, en Watson i el misteri de l’armari

by jcentell

Jo, en Watson i l’armari de la Jacqueline és una història ben escrita i que planteja diverses lectures. M’ha interessat l’argument. Ens parla d’una nena que troba unes fotografies antigues i amb l’ajut d’un company d’escola intenten esbrinar el misteri que s’amaga darrera d’elles.
La Gemma Lienas, l'autora, ens posa en boca de la noia protagonista els seus pensaments i raonaments i així anem coneixent com és la seva família, el barri al qual han arribat fa poc (la Barceloneta), alguns establiments, els veïns, etc.
L'argument segueix l'estil de les novel·les clàssiques de lladres i serenos i recorda molt les trames que ordia l'Agatha Christie, oferint a cada capítol una engruna o peça del trencaclosques que, de mica en mica, va conformant la resposta als interrogants que plantegen la descoberta de les dues fotografies.

M'hi instal·lo, obro el llibre i en trec el sobre amb les fotos.
Per a la Carmeta...
Qui devia ser la Carmeta? La propietària del llibre? Potser sí. Potser va rebre el sobre i, després d’obrir-lo, el va ficar a dins del llibre i se'n va oblidar. És clar que, si el va rebre, bé l’hauria estripat per treure’n el contingut...
Giro el sobre i me’l miro pel darrere. La pestanya és de les que té una mena de pega que s’ha de llepar perquè s’enganxi. I no està llepada!
Això vol dir que mai no van tancar el sobre...

Aquest i altres interrogants són els que de mica en mica anirem coneixent i resolent, de manera que al final sabrem qui eren les persones que apareixen a les fotografies i quina situació tràgica els va tocar viure.
A més, entremig, sabrem dels problemes personals i de relació d’en Watson, el seu nou amic, amb qui comparteix peripècies.
També hi ha moments per a les situacions còmiques i divertides, especialment quan es relaciona amb el seu germà gran.

Me’l trobo assegut al llit, amb la noia al costat, i fent-se un petó de rosca.
-Ehem, ehem – faig, perquè no sé de quina altra manera els puc cridar l’atenció.
-Es pot saber que fas aquí, Mitja merda? -em diu mentre em forada amb els ulls.
Passo d’ell i dic amb veu foteta:
-Ui, ui! Això ho hauré d’explicar a una que jo sé – em refereixo a la seva novieta, és clar; i ell ho sap.

La novel·la té altres aspectes de denúncia social que estan tractats amb delicadesa però sense amagar res. El bulling, els desnonaments, la memòria històrica,... hi són presents.
M’ha agradat força i en alguna escena el cor se m’ha encongit d’emoció, sobretot cap al final, perquè el que s’explica és tan versemblant que sembla mentida que hagi pogut passar.
Recomano la seva lectura per la qualitat literària però si el que voleu és extreure altres reflexions que puguin ser motiu de debat a l’aula, segur que els trobareu, fàcilment.
Per a cicle superior.
Novel·la mereixedora del Premi El vaixell de vapor, 2018

Les dades:

Títol: Jo, en Watson i l’armari de la Jacqueline
Autora: Gemma Lienas
Il·lustradora: Marisa Morea
Editorial: Cruïlla
122 pàgines
Barcelona, 2018

 
 

 

   

Si l’smartphone sona…

by jcentell

 

Els llibres infantils i juvenils expliquen històries reals que serveixen per conèixer la realitat que ens envolta i, de passada, per conèixer-nos a nosaltres mateixos. Si obrim L’autobús de la Rosa sabrem de la segregació racial, si llegim La nena dels pardals coneixerem què va passar a la Xina durant la revolució cultural, i si seguim les peripècies d’Hachiko. El gos que esperava veurem com poden arribar a ser de fidels els gossos.

Amb els llibres de ficció passa quelcom de semblant perquè tot està relacionat i els autors troben inspiració en allò que els envolta perquè els relats són la vida mateixa. Obrim, per exemple Jules Verne i la vida secreta de les dones planta i llegim:

Verne va escriure una història sobre un viatge a la Lluna que s’iniciava a Florida. L’obra es titulava De la terra a la lluna, publicada l’any 1865.

Obrim un altre llibre, Desconeguts:

..en Wilde va amagar l’exemplar de Carta a una desconeguda fins just abans d’arribar a la seva taula...

i encara un altre, Sabates, sabatetes i sabatots on la realitat augmentada ens fa viure la narració d’una altra manera.

Es probable que vulguem saber més sobre els viatges dels coets de la missió Apol·lo, o de què va la novel·la Carta d’una desconeguda que cita en David Lozano, o qualsevol altra informació. És normal i és el que demanem als alumnes: Que siguin curiosos.
Els nois i joves per resoldre els dubtes i cercar més informació disposen, a més dels llibres de la biblioteca escolar, de connexió a la xarxa mitjançant l’ordinador o el mòbil.
El mòbil també els serveix per enviar missatges de text, allò que els nord-americans anomenen «texting» i que tan de bé ha fet a alguns joves —“els fills de la Blackberry”—, com diu un bon amic que va veure com gràcies al corrector que porten incorporat els dispositius, el seu fill va superar les dificultats ortogràfiques que tenia.
—El meu fill escrivia una paraula —diu — i el corrector li assenyalava l’error i l’indicava com s’escriu, una i altra vegada, fins que va acabar escrivint-la bé.
[...]

Bé, aquesta introducció era per comentar un articlet que vaig escriure fa uns dies al Diari de l’educació sobre si s’han de prohibir els mòbils a l’escola perquè aquests darrers mesos estem revivint un debat que ve de fa uns anys.

Si us interessa el tema podeu entrar al web del Diari de l’educació
http://diarieducacio.cat/blogs/rosasensat/2018/10/18/si-lsmartphone-sona/
i allà ho podreu llegir... però us convé tenir el mòbil a prop... hehehe!

 

 
 

 

   

 

“Atascado”: Què passa quan no surt la samarreta?

by jcentell

 

«Atascado» és un àlbum il·lustrat que reflecteix perfectament una situació viscuda a les escoles en nombroses ocasions, quan hem hagut de recordar als pares i mares que posin roba còmoda als seus fills, sobretot el dia que anem a piscina. Al vestidor de la piscina he viscut situacions delirants amb els infants que es vesteixen (o ho intenten) sols i ens n’adonem que a casa sempre hi ha algú que els posa la roba, probablement per acabar abans. I així no són estranys els jerseis a l’inrevés o les sabates canviades de peu. Sort que sempre els queda la sortida enginyosa, el recurs que ens sorprèn.

 

Ep! Que t’has posat les sabates al revés! —li dius en adonar-te.
Quina?—et respon, tranquil·lament, mirant-se els peus.

 

I el riure és inevitable.
«Atascado» va d’això precisament. És un nen que es vol despullar tot sol per anar a la banyera i quan es vol treure la samarreta se li queda encallada.
Però el nen no s’altera i comença a pensar què passaria sí hagués d’anar així per la vida.
—Pero algo veo a través de la ropa. Seguro que me las apañaré.
I apareixen diverses situacions del nen movent-se amb la panxa nua i resolent els conflictes imaginaris que se li presenten (¿Què hago si tengo sed? ¿Y si mi gato me hace cosquillas en la barriga? ¿Habrán otros niños atascados como yo?)

 

Un llibre divertit de Shinsuke Yoshitake de qui ja havíem referenciat Podria ser una poma (https://jaumecentelles.cat/2017/07/10/podria-ser-una-poma/)

 

Té una línia senzilla i tocs de dibuixos animats. Fixeu-vos com representa el moviment de les cames, per exemple.
Una bona lectura per reflexionar sobre la pròpia autonomia.
Recomanat per a infants a partir de quatre anys.

 

LES DADES
Títol: Atascado
Autor: Shinsuke Yoshitake
Traductora: Marina Bornas
Editorial: Barbara Fiore
Albolote, 2018

 

Contes fil per randa, de Kipling

by jcentell

Els contes que expliquem i que tenen més èxit entre els infants solen ser els populars però n’hi d’altres d’autor que a còpia de repetir-los, dramatitzar-los i explicar-los també esdevenen clàssics. És el que ha passat amb els contes de Kipling.
Ara, l’editorial Blackie Books ha fet una edició preciosa amb il·lustracions de la Marta Altés on podem tornar a gaudir de les aventures de la balena, del camell, del rinoceront, del gat i sobretot, sobretot, del petit elefantet, personatge mític dins la literatura infantil.
L’edició és molt acurada amb una portada espectacular, amb relleu —això de les portades amb relleu i amb disseny elaborat és una influència de les edicions americanes que estan fetes així per diferenciar-les d’una pràctica força habitual que és la pirateria perquè circulen edicions fotocopiades a baix preu i una manera de distingir si l’exemplar és copia o original és la portada— i uns dibuixos a color a cadascuna de les pàgines.
Els textos dels contes van ser escrits a principis del segle XX i publicats el 1902, amb il·lustracions del propi Kipling. Eren els contes que inventava per a la seva filla i van ser un homenatge perquè la nena havia mort feia tres anys a l’edat de set anys.
Kipling es conegut sobretot perquè va ser el primer anglès (va néixer a Bombai durant el “Raj britànic” l'època en què l'Índia, el Pakistan i Bangla Desh eren part de l'Imperi Britànic) en aconseguir el Premi Nobel i perquè una de les seves novel·les —El llibre de la selva— es va popularitzar moltíssim amb la versió disneyana.

Els contes fil per randa són històries breus protagonitzades pels animals de la selva. Són contes molt divertits que es presten a fer-hi veus i a dramatitzar-los amb els alumnes i/o els fills. Es basen en les típiques preguntes dels per què? ( Per què la balena té la gola que té? Per què el camell té el gep que té? etc.)
De les cinc històries que hi al llibre la més divertida és la de l’elefantet que pregunta Què, Com? Quan? i sobretot Per què? Per què? Resulta especialment espatarrant l’escena del cocodril estirant la trompa de l’elefant mentre la serp li agafa la cua.

Felicito a Blackie Books per l’edició tan delicada, i tant de bo en facin una presentació amb la Marta Altés i en Miquel Desclot que s’ha encarregat de la traducció.
Contes fil per randa (perquè els contes s’expliquen sempre igual, amb les mateixes paraules, fil per randa) és un bon llibre per ser llegit als nois i noies de P5 i també per a cicle inicial.

LES DADES:
Títol: Contes fil per randa
Autor: Rudyard Kipling
Il·lustradora: Marta Altés
Traductor: Miquel Desclot
Editorial: Blackie Books
96 Pàgines
Barcelona, 2018

Qui soc, avui? o quan els somnis es fan realitat

by jcentell

La Júlia és una nena que viu en un centre d’acollida amb d’altres nenes. Cada matí, abans d’obrir els ulls es pregunta «Qui soc, avui?» i ella mateixa respon «Soc una princesa i visc en aquest castell», o «Soc el Pirata Huracá» i així viu feliç esperant que algun dia la seva mare trobi feina i puguin anar a viure totes dues a una casa pròpia.

En Ricardo Alcántara ens torna a emocionar amb una historia que plana per una realitat crua i ens ofereix alguns recursos per superar-la. El relat té un punt tendre però també ens fa vessar la llagrimeta perquè la realitat que ens explica la coneixem bé en algunes escoles i sabem que passa quan a l’aula tenim infants que hi viuen en centres d’acollida.

La Màriam, la Il·lustradora, li ha sabut trobar el punt exacte al relat i imagino que ha tingut prou temps per incorporar els elements simbòlics i màgics que juntament amb el seu traç precís i l’ús d’uns colors força bonics i dolços conviden a mirar i remirar una i altra vegada aquest preciós àlbum il·lustrat.

Si llegiu el conte amb els nens de cicle infantil feu-los notar els detalls que hi apareixen. Per exemple, en aquesta pàgina, que observin les cortines del llit i sobretot el reflex de les ombres sobre el terra i la pell del drac.

O que busquin per totes les pàgines les estrelles de colors i pensin quin és el seu significat. I ja posats, a veure si troben les flors magdalenes o perquè el drac, l’unicorn i el lloro de vegades semblen reals i d’altres són joguines.

Recomanat per a cicle infantil, a partir de quatre anys.

LES DADES
Títol: Qui soc, avui?
Autor: Ricardo Alcántara
Il·lustradora: Màriam Ben-Arab
Traducció: Laura Borràs
Editorial: El Cep i la Nansa
36 pàgines
Vilanova i la Geltrú, 2018

La coneixeu, aquesta? Diria que s'assembla a...

 

Què en fas, d’un problema?

by jcentell

Acaba de publicar-se un àlbum il·lustrat amb tapa dura i cuidada presentació, editat per Birabiro, en el que a la portada llegim «Què en fas, d’un problema?» i veiem la imatge d’un infant (el mateix nen o nena que protagonitza el premiadíssim llibre de Kobi Yamada «Què en fas, d’una idea?») que intenta aguantar un paraigües empès pel vent mentre la tempesta emplena tota la pàgina amb tons foscos, lilosos i grisos.

A la contraportada veiem el pla general d’un poble i unes frases que hi diuen:
Per a què serveixen els problemes? Ens repten, ens modelen, ens empenyen i ens ajuden a descobrir la nostra fortalesa, valentia i capacitat. Encara que no sempre els vulguem, els problemes ens podem transformar de maneres inesperades. Aleshores, què en faràs, del teu problema? La decisió és nomes teva.

A les primeres pàgines, un infant camina per una ciutat d’aspecte medieval i al seu damunt hi ha una mena de núvol que simbolitza el problema, un problema genèric que no s’esmenta però que cadascú de nosaltres pot personalitzar o identificar. A mesura que avancen les planes, el problema creix i creix. Són unes pàgines fetes a llapis, sense color, que transmeten certa angoixa. Els enquadraments són genials i amb el punt de vista per sota del personatge (contrapicat) ajuda a magnificar el problema. Per contra, a les darreres pàgines quan el nen/a ja sap què se n’ha de fer del problema, el punt de vista s’eleva i abunden els picats que ofereixen una visió més positiva i suau de la situació, alhora que van acompanyades de colors que també ajuden a veure-ho tot amb més alegria.

M’ha agradat trobar tot de símbols (les orenetes, les balenes, la brúixola, etc.) que ajuden a entendre el pas del temps, els somnis i desitjos, la família, etc.

Les pàgines on el nen/a fabrica la catapulta que el transportarà a enfrontar-se al problema són extraordinàries, marquen el punt d’inflexió del relat, canvia l’expressió de la cara del nen, el punt de vista s’eleva, apareixen els colors, tot s’accelera.

Crec que és un bon àlbum per als infants de cicle mitjà perquè permet parlar dels seus problemes reals i de com enfrontar-s’hi.

Podeu veure les primers pàgines si cliqueu AQUÍ

LES DADES:
Títol: Què en fas, d’una idea?
Autor: Kobi Yamada
Il·lustradora: Mae Besom
Editorial: Birabiro
26 pàgines
Barcelona 2018

 

«Un llarg viatge», un llibre que ens emmiralla com a societat

by jcentell

Acaba de publicar-se un llibre que és una denúncia del que està passant al món. És una obra colpidora però alhora molt poètica. El seu títol ens avança de què va l’aventura: «Un llarg viatge».
Comença amb dues planes que marquen el que anirem veient. A la primera es veuen dues ànegues que miren cap a la dreta, cap a l’horitzó, cap al futur, i mantenen el diàleg següent:

—Es hora de marxar, filla.
—Per què, mare?
—S’acosta el fred i no podem quedar-nos aquí.
—I on anirem?
—Al sud.
Els dibuixos tenen un to grisós, marronós, que transmeten una certa tristesa.


A la plana següent veiem, amb la mateixa paleta cromàtica, mirant cap a l’esquerra, una família, un pare i dos fills, amb expressió abatuda que també conversen:
—Prepareu-vos, nois. Hem de marxar!
—On, pare?
—No ho sé, però a algun lloc lluny d’aquí.
—Per què?
—Perquè la guerra ja ha començat!


Pam! Ja t’ha enganxat. A partir d’aquí no pots parar de llegir i anar seguint les duies històries en paral·lel.
Amb unes il·lustracions molt expressives, magnífiques, d’en Federico Delicado, anem veient els entrebancs que suposen els dos viatges (la pluja, la gana, el cansament, els enemics, etc.) però també situacions positives (companyia, suport, ajuda, etc.)
La narració té un to realista molt marcat i, per tant, el final ens deixa abatuts perquè és com una pedrada al cap.
Un bon llibre per llegir en grup i obrir el debat posterior amb els alumnes.

Al web de Kalandraka Catalunya podem llegir:
En un temps marcat pel drama dels refugiats, aquesta obra oportuna i necessària de Daniel Hernández Chambers i Federico Delicado encoratja a la reflexió amb una mirada tendra i dura
alhora: tendra per reflectir el costat més humà d’un conflicte per mitjà de la metàfora de les aus; dura per la contundència d’un final que ens colpeja amb la crua realitat. Les il·lustracions descriptives i naturalistes –no exemptes d’acurats elements simbòlics– reforcen el missatge. Són imatges de gran plasticitat que transmeten emocions: la tristesa, la penúria, l’extenuació…
i malgrat tot, la lluita, la dignitat, els somnis… de milions de persones que tenen dret a viure en pau i en llibertat.

El booktrailer:

El recomano a partir de cicle mitjà.

LES DADES:
Títol: Un llarg viatge
Autor: Daniel H. Chambers
Il·lustrador: Federico Delicado
Traductora: Bel Olid
Editorial: Kalandraka Catalunya
Barcelona, 2018