RECOMANACIONS

Recomanacions de lectures estiuenques de LIJ

by jcentell

El Grup Bibliomèdia és un àmbit de treball de la Federació de Moviments de Renovació Pedagògica de Catalunya format per persones dedicades a l’educació, que treballen per a l’establiment i consolidació de la biblioteca escolar en centres educatius d’infantil, primària i secundària perquè tenen el convenciment professional que la biblioteca escolar és imprescindible per a la formació dels nois i noies.
Una de les persones del grup, la Sílvia Solé, m’envia informació de l’entrada que han fet recollint diversos enllaços de centres educatius i altres grups de treball on recomanen lectures per a l’estiu. Ho podeu veure clicant a:
https://grupbibliomedia.blogspot.com/2018/06/recomanacions-destiu.html
i de passada, feu una navegació pel seu web. L’han deixat ben atractiu.


Un altra document que és força útil és el Garbell, butlletí periòdic de la Biblioteca de Rosa Sensat, que fa una tria dels llibres que han arribat a la biblioteca, i que el Seminari de Bibliografia Infantil i Juvenil ha llegit i valorat, citats i ressenyats en el butlletí Quins llibres.
Ara també han pujat unes recomanacions de les darreres novetats. És «El Garbell 14» i podeu enllaçar-ho clicant a:
http://www2.rosasensat.org/pagina/el-garbell

Agraïm a l'Amàlia i la Sílvia que comparteixin informacions que ens orienten i ens pisten sobre llibres que d'altra manera passen desapercebuts, potser.

 

Un inventari il·lustrat per als amants dels dinosaures

by jcentell

A la nostra taula de treball tenim objectes estimats que ens recorden persones, moments o situacions que ens han deixat màcula. També acostumen a ser-hi presents algunes fotografies, post-it de colors amb anotacions, llibretes amb apunts personals, diaris i tota mena d’objectes que només tenen sentit per a nosaltres. Un dels que conservo des de l’any 1973 és un petit dinosaure, l’últim d’una col·lecció que he anat regalant o perdent pel camí. El T. rex encara hi continua, sempre amenaçat pel sioux blau, i probablement és una de les fixacions d’infantesa o joventut que no he aconseguit abandonar: La fascinació pels gran rèptils.

Per això, quan es fa una pel·lícula, documental o reportatge, m’afanyo a seguir-lo, amb mirada sorpresa, sempre.

Ara estem de sort perquè a Faktoria K de llibres han publicat l’Inventari il·lustrat dels dinosaures, una obra que s’assaboreix amb fruïció. Una altra joia d’una col·lecció que comença a fer molt de goig. Ja hi ha set llibres.


M’ha agradat especialment el treball de les il·lustracions tan minucioses i amb tantíssim detalls. L'Emmanuelle Tchoukriel s’ha lluït en un procés d’observació i descripció ben acurat. Per exemple, i tornant al T. rex, primer, a partir de lectures descriptives, fa un esbós a llapis. Després en retola la silueta i finalment l’acoloreix. Així:

Pares i mestres que teniu nens seguidors d’aquestes bèsties mítiques (oi, Arnau?), no us penseu dues vegades perquè, a més, les explicacions són molt entenedores.

Retallo i enganxo algunes frases del blog de Kalandraka perquè no sóc capaç de millorar la seva presentació. Diuen:

Fa 230 milions d’anys apareixen els dinosaures. Un meteorit que va caure damunt del Mèxic actual, ara fa uns 66 milions d’anys, podria haver estat en part responsable de la seva extinció. Desaparició total? No és del tot segur: els ocells actuals en podrien ser els descendents...
Una petita història de la vida a la Terra, des dels seus orígens fa 4300 milions d'anys, és el punt de partida de l’“Inventari il·lustrat dels dinosaures”, que reuneix 47 espècies agrupades en períodes geològics: des del Triàsic, amb exemplars com el Mussaurus patagonicus; seguint pel Juràsic amb la presència del Diplodocus carnegii i fins al Cretàcic, quan va viure el Tyrannosaurus rex.
La doctora en Paleontologia Claire Peyre de Fabrègues, del Museu Nacional d'Història Natural de París, explica a una entrevista els avanços realitzats des dels anys 90, amb les noves tecnologies. És així com van descobrir que alguns dinosaures tenien plomes -d'aquí el seu parentiu amb els ocells-.

Un llibre per estimular la curiositat dels petits -i no tan petits- lectors, entre els quals potser sorgeixin futurs paleontòlegs o tècnics de laboratori o mediadors científics, que aquí disposen de dades sobre la classificació, el descobriment i la descripció dels principals dinosaures. Les il·lustracions, a l'estil dels antics quaderns de camp, són fruit de combinar l'estudi d'esquelets, imatges científiques i reconstruccions, amb la interpretació artística d'Emmanuelle Tchoukriel.

Recomanat a partir de primer de primària.

LES DADES:
Títol: Inventari il·lustrat dels dinosaures
Text: Virginie Aladjidi
Il·lustracions: Emmanuelle Tchoukriel
Traducció: Mariam Chaïb
Editorial : Faktoria K de llibres
72 pàgines
Barcelona, 2018

 

Una corona va caure del cel

by jcentell

Acaba de sortir la revista GUIX  del mes d'abril on podem llegir una pràctica força interessant que ha escrit la companya Leonor Ruiz que compagina la seva feina a la Universitat de Murcia amb la docència en una escola pública de la zona. La Leonor és autora de la tesi doctoral: La construcción de ciudadanía en Educación Primaria a partir de lo literario. Un estudio sobre las aplicaciones didácticas del álbum ilustrado desde un enfoque interdisciplinar.
Al número 444 de la revista GUIX ens presenta «Una corona va caure del cel» una experiència sobre el poder i els excessos que practica, enemics de la llibertat a partir de l’àlbum il·lustrat Feliu, rei de les ovelles.

Algunes de les reflexions que podem trobar són aquestes:

  • Què significa tenir poder? reflexionar sobre aquesta qüestió pot ser més senzill si es convida a fer-ho per mitjà de la lectura compartida d'un àlbum il·lustrat. Si s'empeny suaument a confrontar punts de vista o a analitzar les diverses maneres com els sistemes de govern afecten la vida de la ciutadania, les idees de llibertat o de justícia brollen fàcilment quan es dóna l'oportunitat de dialogar a l’aula.
  • L'educació del criteri és fonamental perquè aquest pugui ser desenvolupat amb llibertat i plenitud a la vida social, i el nostre alumnat no n’està al marge.
  • No és possible parlar de l'assoliment de competències socials i cíviques si els nostres nens i nenes estan privats de la promoció d'una mirada crítica sobre el món. Els hem d'ensenyar a conèixer en profunditat la realitat que els envolta, indagant en els discursos, en les intencions, en els perquès del que passa.
  • Capacitar l'alumnat per qüestionar el poder i les seves formes és també un objectiu de la literatura.

A la segona part, explica, fil per randa com va treballar amb els alumnes de cicle superior al voltant del paper dels reis i les reines. Van convidar els nens i nenes a llegir l'àlbum Feliu, rei de les ovelles, d'Olivier Tallec, on l'atribució d'aquest poder és arbitrària, i la seva gestió antidemocràtica. Després, la conversa i la redacció dels seus propis textos mostren com només necessiten que se'ls doni oportunitat i veu a l'aula.

Per reflexionar. El podeu trobar també en castellà a AULA.

 

No t’oblidis de mirar per la finestra

by jcentell

Edicions Salòria té diferents col·leccions per als infants i joves (Lola Anglada, el Petit Pirineu, Col·lecció Tralarí i Pessigolles). També editen llibres per a adults: Pirineus, Catalunya, Guies de muntanya, etc.
Un dels seus llibres que difícilment us arribarà a les mans si no viviu per la zona de l’Alt Urgell o l'encarregueu a la llibretera de confiança és aquest No t’oblidis de mirar per la finestra.
L’autora és l’Ester Farran de qui ja hem comentat els seus Poca broma amb la xocolata! I Poca broma amb les vacances!

No t’oblidis de mirar per la finestra planteja un tema dur (la mort d’un germà) i ho fa amb una delicadesa i sensibilitat extrema. Explicat en tercera persona, el relat segueix la vida d’un nen, en Pol, i els records del germà gran que va morir sis mesos abans. Realisme màgic.
A la contraportada hi llegim:
Ha arribat la primavera, època en què les cigonyes passen per davant de casa del Pol, i ell no treu els ulls de la finestra. El Roger, el seu germà, va morir fa uns mesos però li va prometre que es convertiria en una cigonya.
El relat, ben construït, és ideal per a quart de primària. Aquesta dada és rellevant perquè ens costa trobar bones històries per a aquesta edat.
Amb aquest llibre passen coses sorprenents com que els adults (pares i mestres) tenen certa recança a l'hora de comprar-lo i compartir la seva lectura i, en canvi, als nois i noies que l’han llegit els ha entusiasmat. Potser és perquè no tenen els prejudicis que tenim els adults amb aquest tema?
Sigui com sigui, val la pena fer-li una ullada. Imprescindible tenir un mocador a la vora.


Aquest conte va ser el guanyador del premi Contes que compten.

Podeu veure la presentació que va organitzar la Montse Marcet a la seva llibreria Lectors al Tren!, de Rubí el dia 6 d'abril del 2018.

LES DADES:
Títol: No t’oblidis de mirar per la finestra
Autora: Ester Farran
Il·lustrador: Jordi Sales
Editorial: Salòria
Col·lecció: Pessigolles 4
32 pàgines
La Seu d’Urgell, 2018

De què treballa el cocodril?

by jcentell

Profesión: Cocodrilo, escrit per la italiana Giovanna Zoboli i il·lustrat per Mariachiara Di Giorgio, és un àlbum sense paraules que explica un matí qualsevol en la vida del cocodril. El veiem com es desperta, esmorza, es vesteix i camina pels carrers, agafa el metro i arriba a la feina.

El recomanem per la seva bellesa i per la cura en l’observació dels detalls del comportament humà i dels petits gestos quotidians. Per exemple, la manera tranquil·la i educada de relacionar-se a l’ascensor, el respecta als qui llegeixen al metro en hora punta i ple de gent que es desplaça també a la feina.


Les il·lustracions ens mostren també els olors de la ciutat. Les botigues d’aliments i la floristeria són tan reals que podem flairar i assaborir aquests moments que recorden els nostres barris, els passeigs per la ciutat.

El llibre és per infants a partir de set anys perquè la lectura de les imatges té una certa complicació. Comença amb una del cocodril al llit, amb pijama i màscara de dormir, somiant amb la vida salvatge. Quan es desperta, fa les rutines diàries: raspallar-se les dents, seure al vàter, esmorzar o triar una corbata. Les il·lustracions combinen els detalls amb els plans generals i convé aturar-se a descodificar cadascuna de les «vinyetes» i observar què fa i amb qui es relaciona el cocodril.

El final és sorprenent perquè no t’imagines que pot treballar a... bé, millor que ho descobriu vosaltres mateixos.
És un llibre ben pensat, començant pel format allargat que en obrir-lo fa la sensació de tenir un cocodril a les mans. Un llibre intel·ligent, enginyós, dolç, tendre i ple d'encant. Hi ha molts detalls que veuran els nens, com els animals que viatgen al metro i conviuen amb els humans o l’infant i la mare que van amb el cotxe que esquitxa el cocodril amb l’aigua del bassal.
És un cant a la vida, a la celebració dels plaers quotidians.

LES DADES
Títol: Profesión: Cocodrilo
Autora: Giovanna Zoboli
Il·lustradora: Mariachiara Di Giorgio
Editorial: Adriana Hidalgo Editora
32 pàgines

Iaiai, para de fer fotos!La vida a través de la càmera de fotos

by jcentell

Ilan Brenman, el de «Les princeses també es tiren pets» acaba de publicar en associació amb l’il·lustrador Guilherme Karsten, un llibre molt entranyable sobre la dèria de les àvies i els avis —i d’alguns pares i mares, també— per fotografiar tots els moments de la vida de la criatura.
M’ha agradat i m’ha tocat perquè la situació és tan propera a la meva família que fa riure. M’explico. Dels meus avis conservo poc més de mitja dotzena de fotografies en blanc i negre. Són fotografies petites que guardo amb carinyo. Dels meus pares en tinc algunes més i també alguna pel·liculeta de vuit mm. Les meves fotos ocupen un nombre considerable d’àlbums. Es una progressió que augmenta amb les imatges dels fills i, ara, s’ha disparat amb les de la néta.
Per això quan he vist el llibre «Iaia, para de fer fotos!» no he pogut resistir-me a comprar-lo. I crec que l’he encertat perquè està fet amb força humor i pot ser motiu de conversa i reflexió.
El llibre planteja la relació d’una nena amb la seva àvia que fotografia tots els primers moments de la vida de la néta: Fent esport, la visita al zoo, l’obra de teatre, el parc, la banyera, etc. Tot es motiu de goig per a l’àvia, mentre que la nena no deixa de repetir una i altra vegada: IAIA, PARA

DE FER FOTOS!


És un conte curt amb final de llagrimeta per la sorpresa emotiva que trobem a la darrera pàgina.
Potser hauria estar més real si l’àvia fes les fotos amb el mòbil. Potser.
Per a cicle infantil.

El tràiler en portuguès:

LES DADES:
Autor: Ilan Brenman
Il·lustrador: Guilherme Karsten
Traductora: Elena Martín
Editorial: Baula
32 pàgines
Saragossa, 2018

 

Un regal sense obrir

by jcentell

Alguns capítols d’ «Un regal sense obrir» comencen de manera similar:
“Si un bon dia ets a Copenhaguen...”
“Si un bon dia, cap a dos quarts de quatre de la tarda, passes pel carrer...”
“Si un diumenge de març passes per l’avinguda..”
És fantàstic! Recordeu «Sostiene Pereira»? Només la lectura de les primeres frases de cada capítol ja et fan sentir tan bé que no pots parar de llegir. Vegeu-ne per exemple, el començament del capítol «Un regal de Nadal en ple estiu». Diu:

Si una tarda càlida de maig te’n vas fins a la plaça de Vesterbro, veuràs que la majoria de finestres i balcons de les cases dels voltants són obertes de bat a bat i que, a les terrassetes dels cafès, hi ha tot de gent asseguda d’un humor excel·lent. També veuràs uns quants menuts que, segurament, aquell vespre aniran a dormir una mica més tard del que tocaria, i una nena que camina al costat d’una dona molt guapa amb un vestit elegant i unes sandàlies de taló daurades.

«Un regal sense obrir» és una novel·la que ens recorda a les novel·les d’Astrid Lingren, per les descripcions desgavellades però també per l’optimisme per la vida i per la confiança en les persones.
Al llibre hi ha dues veus narratives, una és la de nena protagonista, la Mona, que viu amb el seu pare, en Jan, un home que ha patit la mort de la dona i ha deixat la feina de carter. L’altra veu és la del narrador que ens va conduint pels mesos posteriors a la pèrdua de la mare de la Mona.
La nena i el seu pare viuen junts en un apartament petit però fan un canvi de pis i van a compartir casa amb la Susanne, una cantant d’una gran orquestra que viatja oferint concerts per tot el món, una persona vital i alegre que els influirà i els oferirà l’impuls necessari per superar les tristors.
Sobre aquests tres personatges avança la història però amb la presència constant del record de la Debbie, la mare de la Mona.
El canvi de barri comportarà conèixer noves amistats que suposaran un repte per a la nena però alhora li oferiran oportunitats de fer amics intel·ligents i optimistes.
«Un regal sense obrir» ens arriba directament al cor. Una bona lectura, molt adequada per compartir a l’aula. Un llibre amb diverses capes que recomanem especialment. Llegiu-lo per a vosaltres, per als vostres fills i alumnes perquè hi trobareu bona literatura, una història bonica i ben narrada.
Està recomanat a partir de deu anys però si es fa una lectura compartida pot anar bé a partir dels vuit.

L'autora amb la versió original danesa a la mà.

A la contaportada llegim:
L’autora, la Marianne Verge va néixer el 1976 a Skanderborg, Dinamarca. A més d’escriure, és dissenyadora de moda, una professió que va estudiar a la Reial Acadèmia Danesa de Belles Arts. El 2010 va escriure la seva primera novel·la, Wendys Vidunderlige Verden (El meravellós univers de la Wendy), una obra breu inspirada en part
en els personatges de Peter Pan, la novel·la de James Matthew Barrie.
La il·lustradora, l’Ester García va néixer el 1984 a Càceres. És llicenciada en Belles Arts per la Universitat de Salamanca, on descobreix la il·lustració com a vocació. Des de 2008 resideix i treballa a Madrid com a il·lustradora, encara que quan pot li agrada viatjar fora de la taula i del paper.
Recentment ha estat seleccionada en mostres com la 30a edició de la Mostra Internazionale d’lllustrazione de Sarmede, la IV Edició del Catàleg Iberoamericà d’Il·lustració, la Biennal de Bratislava o The Sharjah Exhibition for Children Books Illustrations.

LES DADES:
Títol: Un regal sense obrir
Autora: Marianne Verge
Il·lustradora: Ester García Cortés
Editorial. Pagès
Col·lecció: Nandibú
148 pàgines
Lleida, 2017

 

Lectures recomanades Sant Jordi 2018

Us presentem la tria de novetats recomanades per si us serveix d’orientació de cara a la Diada de Sant Jordi. Con és habitual, hem seleccionat quaranta lectures, deu per a cada cicle. Els criteris són subjectius i cadascú, segons el nivell del grup o de l’infant ha de fer la seva opció. A sota del títol, el nom de l’autor i l’editorial.
També podeu descarregar el tríptic clicant AQUÍ

CICLE INFANTIL
Que veus?
Stéphane Sénegas. Takatuka
La vaca del bric de llet
Sophie Adriansen. Birabiro
Gina i Ton
Antonio Ventura. Kalandraka
El colom no se’n pot anar a dormir tard
Mo Willems. Andana
L’oficina dels objetes perduts
Junko Shibuya. Juventut
El garatge d’en Gus
Leo Timmers. Harperkids
Els tres mussolets
Martin Waddell. Kalandraka
Als gronxadors
Patxi Zubizarreta. Animallibres
¡Que viene el lobo!
Cédric Ramadier. Lóguez
Regreso a casa
Akiko Miyakoshi. Océano

 

 

 

 

 

 

CICLE INICIAL
Per què?
Nikolai Popov. Kalandraka
Jane Goodall. La millor amiga dels ximpanzés
Marcos Muslera. Vegueta
Samuel y la noche interminable
Nono Granero. Edelvives
Herbari
Adrienne Barman. Libros del Zorro Rojo
Profesión: Cocodrilo
Giovanna Zoboli. AH Editora
La asombrosa y verdadera historia de un ratón llamado Pérez
Ana Cristina Herreros Ferreira. Siruela
L’Artur i la Clementina
Adela Turín. Kalandraka
Doctor de Soto
William Steig. Blackie Books
Un gran dia de res
Beatrice Alemagna. Combel
El enamorats del llibre
Frédéric Laurent. Tramuntana

 

 

 

 

 

 

 

 

CICLE MITJÀ
La Mia es fa gran
Mònica Peitx. Joventut
Un llibre ple d’errors
Corinna Luyken. Lumen
El carter de l’espai
Guillaume Perreault. Joventut
No t’oblidis de mirar per la finestra
Ester Farran. Salòria
El bosc amagat
AJ Wood. Cruïlla
La guineu i l'aviador
Luca Tortolini. Joventut
El alquimista de la luz
Rocío Martínez. Thule
Sóc una nou
Beatriz Osés. Edebé
Un món propi
Laura Carlin. Libros del zorro rojo
Els germans Tempesta (Princeses Drac)
Pedro Mañas. Cruïlla

 

 

 

 

 

 

CICLE SUPERIOR
Tant de gust… senyor Martí i Pol
Carme Bernal i Carme Rubio. PAM
¿Qué es el punk?
Eric Morse. Flow Press Media
Sachiko. La història d’una supervivent de la bomba de Nagasaki
Caren Stelson. Nandibú
L’escola de la Haru
Flavia Company. Fragmenta
Un regal sense obrir
Marianne Verge. Nandibú
Steve Jobs. Inventor del mañana
Julio Fajardo. Vegueta
Natacha
Luis María Pescetti. Loqueleo
Me llamaba Simbad
Francisco Castro. Algar
El principi de tot
Manuel de Pedrolo. Comanegra
Frank. La increíble historia de una dictadura olvidada
Ximo Abadía. Dibbuks

     
 





Un llibre ple d’errors

by jcentell

Un llibre d’imatges per —com llegim al paratext de la contraportada—«Fer volar la imaginació» i entendre que el procés creatiu pot tenir errors però aquests errors ens ajuden a millorar.
A la portada veiem uns nens que volen agafats d’uns globus i un títol que sembla trencat i que juga amb el concepte d’error tipogràfic.
Obres el llibre i trobes a l’interior de les guardes dues taques de tinta. Penses que es tracta d’un altre error però si fas una mica de trampa i vas a la guarda del final, llavors entens de què va la cosa.
Tornes i vas passant pàgines.
A la següent una mena d’animal que després sabrem que és una granota-gata-vaca i una altra taca que emmascara el títol. Un altre error? Sí? No? Dubtes, però ja estàs atrapat en el joc.
El disseny de l’àlbum és generós. Les pàgines són grans i el fons blanc sembla una temeritat per part de l’autora però de mica en mica veiem com l’espai es va emplenant i va prenent forma mentre construex una història preciosa sempre a partir d’errors que es van transformant en encerts i que ens conviden a seguir el procés creatiu de l’artista.


El primer text que llegim està a la pàgina de l’esquerra i diu «Tot va començar amb un error» i veiem a la dreta un esbós fet a llapis d’una cara que només té un ull, un nas i una orella i s’intueix una cella.
A la pàgina següent llegim «amb un error» i veiem l’error a la dreta on la cara de la nena ja està més perfilada però amb ull més gran que l’altre. Com ho resoldrà l’autora? Només cal passar pàgines i veure com els ulls quedem dissimulats darrera d’unes ulleres. «Allò va ser molt bona idea»—diu el text.
La narració avança sempre amb continus errors: Un coll massa llarg i uns peus que no toquen a terra i que ens fan somriure.

Les últimes pàgines recorden el mític Zoom!
Un llibre alegre i divertit que agradarà als infants d’entre 4 i 8 anys. El recomanem per al cicle inicial perquè ens pot permetre activitats creatives tipus "hirameki".

Podeu llegir una interessantíssima entrevista amb l’autora en aquest enllaç:
http://www.designofthepicturebook.com/the-book-of-mistakes-an-interview-with-corinna-luyken/

El booktràiler:

LES DADES:
Títol: Un llibre ple d’errors
Autora: Corinna Luyken
Traductora: Aurèlia Manils
Editorial: Lumen
52 pàgines
Barcelona, 2017

El garatge d’en Gus

by jcentell

En Gus és l’encarregat d’una benzinera situada enmig del no-res amb una, aparentment, feina monòtona. El llibre ens mostra un dia qualsevol de la seva vida. El veiem de bon matí endreçant una pila de trastos al costat de la caseta de la benzinera. Són objectes que podem reconèixer fàcilment: una banyera, una estufa, tres bidons, una butaca, una nevera, un telèfon antic, etc. En Gus està feliç i podem llegir la frase, breu, que hi ha a sota:
Avui será un dia excel·lent. En Gus es posa a treballar content.
Totes les frases estan rimades i li confereixen un cert ritme musical a la lectura, sobretot el rodolí que es va repetint a pàgines alternes.
El primer client no ve a posar benzina, és un rinoceront que arriba damunt de la seva vespa.


Què hi ha Rico? Et veig molt encongit! —diu en Gus.
Ajuda’m Gus, que el meu seient és molt petit.

I llavors es produeix l’inici de l’encadenament de situacions. És un conte que funciona per acumulació inversa. A cada animal que arriba amb el seu problema en Gus els dóna una solució que passa per tunejar el vehicle amb alguna de les andròmines que hem vist al principi i que ara van desapareixent d’una en una.
És un àlbum il·lustrat molt divertit i els nens segur que juguen a trobar quin estri li pot anar bé per arreglar el vehicle, abans de passar pàgina.
Per exemple, a la morsa que arriba deshidratada li prepara una mena de banyera amb rodes


I al conill li transforma el seu trasto lentíssim en un fòrmula 1 amb l’ajuda del trombó i alguna que altra caixa de fusta. Gus és un MacGuiver si és que recordeu qui era en MacGuiver. No dic res del professor Franz de Copenhaguen que aquest sí que us sonarà raro.


Un llibre divertit i que agradarà molt als nen que disfruten fent construccions i inventant objectes.
Per mirar i remirar i descobrir cada vegada nous detalls.
Recomanat per a cicle infantil.

LES DADES:
Títol: El garatge d’en Gus
Autor i il·lustrador: Leo Timmers
Traductora: Marta Arguilé
Editorial: Harper Kids
40 Pàgines
Madrid, 2018

 

Ens veiem en tornar de vacances!

Llegir i rellegir… Els enamorats del llibre

by jcentell

«Els enamorats del llibre» és un àlbum il·lustrat ideal per començar o cloure una sessió de narració de contes. El títol pot semblar enganyós perquè els enamorats no som els lectors, són els personatges que hi viuen a dins del llibre. Són dues persones que tenen una forma estranya, minimalista. Ell viu a la pàgina de l’esquerra (la parell) i ella a la senar, la de la dreta. En cap moment passen a l'altra banda ni un ni l'altra.

 

Ell viu a la pàgina de l’esquerra (hola!). Ella viu a la pàgina de la dreta (bon dia!)
Ell està molt enamorat d’ella (oh, sí sí sí sí sí!)
Ella està molt enamorada d'ell (oh, sí sí sí sí sí!)però hi ha un problema, un gran, gran problema i és que entre ells hi ha l’enquadernació, absolutament in-fran-que-ja-ble, rigorosament insuperable.

 

 

Mentre avancem en la lectura, veiem com passen el dia, ambdos fent la seva vida, feliços. I els qui llegim el llibre no ho acabem d’entendre.. Com poden ser feliços en la distància sense poder fer-se ni un petó?

 

Resulta molt bonic anar veient com cada vegada hi apareixen nous elements que emplenen les pàgines. Hi ha molts detalls: els espais blancs, els contorns, els buits, ofereixen múltiples relectures. La història avança, el dia es va acabant i podem imaginar que finalment faran un túnel que comunicarà ambdues cases o construiran un pont o apareixerà un helicòpter o vés a saber com s’ho faran per estar junts. La gràcia rau en esperar que arribi la nit i llavors es produeixi l’encontre. Finalment ho aconsegueixen, és clar i resulta meravellós veure com l’autor, en Frédéric Laurent, ho resol. Brillant.
Es tracta d’una proposta útil per iniciar converses sobre l’amor, un tema que sempre fascina als infants a partir de cinc anys.

 

Hi ha un punt en que es pot aturar la narració i pensar en solucions per fer que els amants es trobin.

 

 

Ah! I quan el llibre es tanca i retorna a la prestatgeria, passen coses...
Un llibre que funciona a cicle infantil i que agraïm a Edicions Tramuntana l’encert d’oferir-nos un producte de molta qualitat.

LES DADES:
Títol: Els enamorats del llibre
Autor: Frédéric Laurent
Traductora: María Teresa Rivas
Editorial: Tramuntana
40 pàgines

Un senyor anomenat Miquel Martí i Pol

by jcentell

Un poema molt conegut comença així:

L'Elionor tenia
catorze anys i tres hores
quan va posar-se a treballar.
Aquestes coses queden
enregistrades a la sang per sempre.
Duia trenes encara
i deia: "sí, senyor" i "bones tardes".

Un altre, encara més conegut, acaba:

Aquesta remor que se sent no és de paraules.
Han prohibit les paraules
perquè no posin en perill
la fràgil immobilitat de l'aire.
Aquesta remor que se sent no és de pensaments.
Han estat prohibits perquè no engendrin
La necessitat de parlar i sobrevingui,
inevitablement, la catàstrofe.

I tanmateix, la remor persisteix

I encara un tercer ben musical que fa:

Mare, si fos mariner,
mariner de bona traça,
me n'iria mar endins
tot sol amb la meva barca;
el vent fóra un crit de goig,
la vela, coloma blanca
el cor, d'un blau com d'encís,
i els ulls, d'un verd d'esperança.

Són només tres exemples de la extraordinària tria que han fet les companyes vigatanes Maica Bernal i Carme Rubio, que continuen descobrint als ulls dels infants i joves d’aquests país els tresors que tenim.

El novè llibre de la sèrie Tant de gust... està dedicat al poeta Miquel Martí i Pol. És un llibre curt però deliciós per la tria tan acurada que han fet com pels comentaris i les observacions de la vida i l’obra del poeta que ens descobreixen o ens recorden aspectes emotius d’un dels més grans creadors dels segle XX a casa nostra, si més no dels més llegits.

Els textos han estat escrits segons el mètode de LECTURA FÀCIL de l'IFLA (Internacional Federation of Library Associations and Institution), adreçats a col·lectius amb dificultats lectores i de comprensió.

M’ha arribat especialment un comentari de les autores quan expliquen que «quan algú viu un esdeveniment especial i vol expressar el seu sentiment íntim, ho fa sovint amb versos d’aquest autor» i és ben cert perquè encara recordo a la mare recitant de memòria un dels seus poemes triat per recordar l’absència del pare.

A la Fundació Martí i Pol podreu trobar versos, entrevistes, fotografies, etc. que us poden ajudar a conèixer encara més aquest autor.

I dins d’aquest web, per exemple, també hi ha una quinzena de poemes musicats.

...que tot és possible!!!

Us passo unes emotives imatges de la presentació que es va fer a Roda de Ter, precisament :

Llibre molt recomanable, com tota la sèrie, per a infants a partir de vuit anys.

LES DADES:
Títol: Tant de gust… senyor Martí i Pol
Autores : M. Carme Bernal i Carme Rubio
Il·lustrador: Jordi Sunyer
Editorial : Publicacions de l’Abadia de Montserrat
Pàgines: 79

Els altres llibres de la sèrie són:

 

 

 

     

 

Un llibre que ens apropa al fenomen de la música punk

by jcentell

De llibres infantils relacionats amb el món de la música n’hi ha per a tots els gustos. Des dels que tracten sobre l’orquestra i la música clàssica com ¡Bravo Rosina! o L’Orquestra de la Clara, passant pels que ens apropen al jazz com Hermann i Rosie o La fuga, seguint pel blues a La Ruby canta un blues i acabant per la música de bandes universitàries a Olivia y su banda. Blues, jazz, rock, estan ben representats als àlbums il·lustrats.
Acaba de sortir un llibre ben especial. El seu títol ja ho diu tot: ¿Qué es el punk? i la portada feta amb la tipografia mítica dels Sex Pistols ens ha acabat d’enamorar.
Com que els infants no van anar a comprar sols, no m’estranyarà veure com s’il·luminen els ulls dels pares i les mares en veure aquest llibre i com acaba al cistell. I l’encertaran perquè serà un bon motiu per compartir lectura amb els fills i per recordar una època no gaire llunyana —anys 70— en la que va esclatar una revolució musical eixordadora.

WOW!, En aquesta imatge, el gran Lou Reed

¿Què és el punk? està escrit per l’Eric Morse, un ex- executiu de la secció de creació musical de la Warner i l’ha il·lustrat l’Anny Yi . Presenta un recorregut pels grups punks més coneguts com Sex Pistols o The Ramones i per ídols com Siouxsie Sioux o Iggy Pop. També exposa els diferents moviments pre o post punk que hi va haver com el gòspel punk, protopunk i altres.

Dos aspectes que crien força l’atenció són, per un costat, les imatges molt elaborades i fetes amb plastilina i, per l’altre, els textos que són frases rimades molt ben construïdes.
Recomanat per a tot a la família, en especial per als pares i mares que encara conserven una mica de rebel·lia punk dins de la seva vida.

LES DADES:
Títol: ¿Qué es el punk?
Autor: Eric Morse
Il·lustracions: Anny Yi
Traductora: Clàudia Rosa
Editorial: Flow Press Media
Pàgines: 40

El booktrailer:

 

«Palabra de ratón», la aventura inciàtica d’un ratolí de laboratori

by jcentell

Resulta curiós comprovar com enganxen els llibres infantils o juvenils quan el protagonista és un ratolí. El llistat és interminable i, normalment, l’èxit està assegurat. El darrer fenomen «La casa dels ratolins» n’és un bon exemple com ho van ser en el seu dia les «Històries de ratolins» d’Arnold Lobel, el «Frederick» de Leo Lionni o «Els set ratolins cecs» d’Ed Young. Passa sovint, encara que el ratolí no sigui el protagonista com a «l’Àfrica d’en Zigomar» on l’autor volia fer una sèrie de llibres sobre una merla i va tenir l’ocurrència d’incloure un ratolí que es va menjar el pla, totalment.
Què tenen el ratolins? Potser és la seva mida, potser són els seus bigotis fins o potser són les llegendes que circulen arreu. Des del conegut Pérez, passant per La rateta que escombrava l’escaleta fins al popular Mickey, aquests rosegadors es fan estimar... Tal vegada no sigui casual quan diem de manera afalagadora d’algú que és un «ratolí de biblioteca».
Un dels llibres per a joves que acaba d’aparèixer (el segon de l’editorial Duomo, després d’Olga de papel) es diu «Palabra de ratón» i els autors són en James Patterson i en Chris Grabenstein.
L’edició està molt cuidada —tapa dura, cos de lletra generós, moltes il·lustracions, capítols breus (n’hi ha 59)— i fa venir ganes d’agafar-lo.
Quan l’obres, et trobes una primera frase contundent:

Mi vida comienza el día que perdí a toda mi família.

I segueixes llegint per veure què li ha passat a aquest ratolí tan especial. Resulta que es diu Isaías i té 96 germans. Tots viuen en un Lloc Horrible que és un laboratori on fan mil i una proves i experiments als ratolins. Per això, cadascun és d’un color diferent i té unes capacitats i qualitats curioses. Per exemple, l’Isaías és de color blau i sap parlar, llegir i escriure.

Un dia, aconsegueixen escapar però els persegueixen i els capturen gairebé a tots. Només se salva l’Isaías i aquest és l’inici de les seves aventures a la Terra dels Gegants que és com anomenen als humans.
Al capítol segon, ens adonem que comença amb un aforisme —com el primer— i ràpidament fullegem el llibre per veure si aquesta serà una constant i sí!, així està estructurat. Cada capítol comença amb una sentència que resulta profètica pel que vindrà després. Llegiu, sinó, aquestes tres:

Capítol 3: «Por muy rápido que corra un ratón nunca escapará de su propia cola»
Capítol 4: «Cuando lo has perdido todo, ya no tienes nada más que perder»
Capítol 14: «La carga siempre es menos pesada cuando los amigos te ayudan a llevarla»

I així tots els aforismes. Qualsevol d’ells serveix per escriure’l a la pissarra i au! ja tenim el debat filosòfic a punt.
Els llibres de ratolins solen ser per a infants de cicle infantil però aquest va adreçat a nois i noies a partir de nou anys (304 pàgines) perquè el seu missatge és complex. El vocabulari del ratolí requereix en algunes parts d’uns coneixements previs per poder copsar el seu sentit. Fixeu-vos en aquestes dues frases, per exemple:
«Ahora sé que Gran Aventura solo es otra forma de decir que uno està perdido y solo»
«Todos somos diferentes. Es lo único que tenemos en común»

També trobarem referències a personatges com «El conde Rácula», «El mostruo de Ratonstein», la Medusa, Napoleó, la deessa Ganesha, el cavall de Troia, etc. Són un bon motiu per iniciar una cerca sobre la seva història.

La novel·la està plantejada a manera d’aventura iniciàtica en la que el ratolí Isaías anirà trobant diferents personatges, alguns de bons i d’altres dolents. El be i el mal. D’aquesta manera se les haurà de veure amb un gat de nom Lucifer o els membres de la família Brophy, bruts i descuidats, però també coneixerà la Hailey, una noia nouvinguda al barri amb problemes d’adaptació i que es comunicarà amb el ratolí mitjançant l’ordinador en una de les seqüències més brillants de la novel·la. La Hailey serà clau en la història per la seva defensa dels drets dels animals.
La recerca d’aliment i de refugi conduiran al ratolí a entrar en contacte amb una «ratonada» (així es diuen les famílies de ratolins) a la que s’uneix i de la que esdevindrà un dels herois que aconseguirà unir-los enfront dels enemics que aniran trobant pel camí.

La història està narrada pel propi Isaías i el text, ben traduït, ens mostra com n’és d’intel·ligent i com s’expressa. Per exemple, quan coneix la rateta Mikayla de la que s’enamora, explica:
«Sé que la belleza de piel chocolate dejará de cantar en el momento en que vea mi alucinante color azul. Después de todo, es algo muy sorprendente. Así que, por el momento, me quedaré agazapado entre los arbustos, oleré mi diente de león y la oiré cantar para sí misma y para las abejas que zumban en los rosales. A las abejas les gusta zumbar carca de cualquier ratón que cante.
Vaya, que dulce voz tiene, me atrevería a decir que melosa. Eso, por supuesto, significa “dulce”, pero suena mucho más suave y melodioso, así que...»
Un llibre divertit i que agradarà els nois i noies. Potser els final els farà estarrufar el nas perquè l’autor inclou unes escenes a les que no hi estem acostumats. Als EEUU són freqüents les al·lusions a la Comunitat, a la fe i a l’església però aquí ens resulta una mica xocant. Al meu entendre la novel·la hagués quedat millor acabar-la a la pàgina 274 amb les paraules «Cinco mil noventa y siete ratones salen corriendo por la puerta trasera, atraviesan el andén de carga, saltan por el borde y se cuelan por mi ruta de escape secreta del desagüe, camino de la libertad» estalviant la moralina dels tres darrers capítols.

 

LES DADES:
Títol: Palabra de ratón
Autors: James Patterson i Chris Grabenstein
Il·lustrador: Joe Sutphin
Traductor: Antonio-Prometeo Moya
Editorial: Duomo
Pàgines: 304
Milan, 2018

 

 

Jane Goodall, la científica amiga dels ximpanzés

by jcentell

Aquest és un llibre de coneixements ben elaborat i que agradarà als infants a partir de vuit anys. Narra la vida de la Jane Goodall, la primatòloga referent en l’estudi dels ximpanzés.
El relat el fa en David Barbagrisa, un ximpanzé, i ens situa en els diferents moment de la vida d’aquesta dona anglesa que des de petita es va interesar pels animals. El llibre emfatitza especialment els llargs períodes que va passar a la selva convivint amb els ximpanzés i els descobriments que va fer sobre la seva socialització, els costums, la capacitat de produir eines, els jocs, les relacions entre ells, etc.

Mentre vas llegint t’adones del respecte envers la vida animal i la natura que té la Jane.
Les imatges estan ben fetes i són precises. No són fotografies dels animals però reflecteixen força el seu aspecte i les seves expressions. L’Albert Asensio ha trobat el punt exacte per fer d’aquest llibre una bona eina per a l’escola (projectes o lectura informativa) i per a les famílies.
Les planes del final contenen informació molt útil i rellevant amb una biografia resumida de la Jane Goodall, una cronologia d’altres fites relacionades amb l’estudi dels primats i els diferents tipus de la família dels homínids.
Tot el contingut de l’edició ha estat revisat i aprovat per la delegació espanyola de l’Institut Jane Goodall.
M'ha agradat força.
Recomanat per als alumnes de cicle mitjà.

LES DADES:
Títol: Jane Goodall. La millor amiga dels ximpanzés
Autor: Marcos Muslera
Il·lustrador: Albert Asensio
Editorial: Vegueta
Pàgines: 36
Barcelona, 2017

 

 

 

La Mia es fa gran, un llibre sobre la pubertat

by jcentell

La informació (in-formare, formar cap endins) que els alumnes busquen en els llibres i a la xarxa té una relació clara amb la possibilitat de reunir llenguatge i pensament i, sens dubte, aquesta informació ajuda a augmentar el coneixement, sempre que aquesta recerca de dades condueixi a conclusions que puguin ser interpretades de forma correcta.
Alguns llibres ho permeten de forma meravellosa. És el cas de La Mia es fa gran, un llibre molt útil per als nois i noies que busquen respostes i explicacions als canvis que es produeixen en el cos de les noies entre els vuit i els tretze anys. Com diu el títol: Per saber-ne més sobre la pubertat de les nenes.

El llibre comença amb la presentació de la noia. Diu: Sóc la Mia i tinc nou anys i mig.
I en passar plana, ens explica el primer canvi: Avui mentre em dutxava he notat que el pit dret em feia mal.

A la plana següent: La mare de seguida m’ha tranquil·litzat i m’ha dit que el que passa és que m’estava fent gran.
I van a la consulta de la pediatra que els explica un munt de coses sobre les modificacions que es produiran al seu cos.


Combinant informacions textuals amb esquemes i unes il·lustracions molt boniques de la Cristina Losantos, el llibre parla dels pèls que sortiran, dels pits, de la regla, de compreses, etc. però també inclou apunts (al final, en forma de decàleg) sobre l’alimentació per créixer de manera sana.
M’ha agradat que tres dones (la pediatra, la mestra i la mare) donin els consells, informin i tranquil·litzin a la Mia.
M’ha agradat també (i potser no té gaire importància) que sigui literatura de Km.0
He pensat que aquest llibre també hauria d’estar recomanat per a nois.
El llibre l’ha escrit la Mònica Peitx, pediatra especialitzada en Endocrinologia i Nutrició i que ha publicat contes sobre trastorns infantils. Un per a nens amb sobrepès i obesitat: El conte d’en Max, un altre sobre la diabetis, el Conte de l’Aina, i un altre que parla de la talla dels nens, El conte d'en Quim.

La Cristina Losantos és una il·lustradora de prestigi internacional i col·labora amb revistes com el Cavall Fort i El Tatano. Té el Premi Nacional d’Il·lustració. El seu blog: https://cristinalosantos.wordpress.com/

La Mia es fa gran ha rebut diversos premis:
•Premi Crítica Serra D'Or, 2017
•Premi Jaume Aiguader i Miró (divulgació i educació sanitàries), 2017
•Seleccionat Millor Llibre per a més de 9 anys, Saló del Llibre Infantil i Juvenil de Catalunya, 2017
•Seleccionat entre els Millors Llibres del 2016 per la revista Faristol

Les dades:
Títol: La Mia es fa gran
Autora: Mònica Peitx
Il·lustradora: Cristina Losantos
Editorial: Joventut
Col·lecció: Aprenent del Nostre Cos (Com i Per Què?)
Format: 13,50 x 20,50 cm
48 Pàgines
Barcelona, 2016
Recomanat per a nois i noies a partir de vuit anys.

 

 

 


TANGRAM. Contes i geometria

by jcentell

Una mà de contes són uns programes de TV3 que ens conviden a endinsar-nos mitjançant uns contes molt ben elaborats en el món de l’art, de la música i els mitjans audiovisuals. Fa anys que s’hi dediquen i si accediu al seu web podreu recuperar algunes emissions mítiques i contes meravellosos. En trobareu de viatges, d’animals, de por, fets amb objectes quotidians, etc.


Els cinc darrers estan fets combinant les peces del TANGRAM, el conegut joc xinès de llarg historial d’aplicacions matemàtiques en l’àmbit de la geometria i l’exploració de l’espai.
Al web de la Televisió de Catalunya ens expliquen quina relació hi ha entre els diferents triangles i ens parlen de dobles i meitats successives. Apunten que podem demanar als infants que expliquin les relacions entre els diferents triangles que es poden construir a partir de les set figures per obtenir figures que mantenint la forma primigènia mostren àrees proporcionals a un triangle petit o són divisors d’un dels més grans.

En el camp de la numeració el TANGRAM ens ofereix l’oportunitat de treballar les fraccions, els percentatges i els decimals amb un material conegut anteriorment per la manipulació lúdica al qual podem adjudicar un valor.
Podem llegir que:
Els cinc contes presenten situacions que mostren un repte per als protagonistes i que impliquen esforç i transformació per la seva part. I serà precisament aquesta força transformadora que representa l'acció dels personatges dins de la narració, dins del conte, la que posi en evidència, amb la immediatesa de la expressió oral, des de la paraula, moltes de les possibilitats combinatòries del joc.
Prenent com el referent més habitual el cos humà, podem anar comprovant com determinades relacions entre les peces es poden correspondre també amb les proporcions del cos humà. I fins i tot com, aquesta relació entre parts es pot commutar amb altres figures. Una mena de metamorfosi geomètrica revelada precisament gràcies a lògica de la fantasia. La mateixa fantasia capaç de convertir un home en una papallona, una casa en un palau o unes muntanyes en un cavall amb no mes set peces de fusta.

Els contes que podem veure explicats amb peces de Tangram són:
El somni de la papallona respon a la idea bàsica de la necessitat de treballar i d’aconseguir fer realitat un somni.
El tresor de Keiken parla de la capacitat de superació i de la saviesa dels vells que busquen en la vida allò que és essencial.
El dibuix del rei ens presenta una història entorn del pas del temps
Si no hi ha feina no hi ha menjar ens planteja un dilema. Hem de triar entre acceptar o renunciar a determinades condicions per poder obtenir el que volem. La família està preocupada per que no vol que l'avi es posi malalt de tant treballar, però si l'avi no treballa no és feliç, es posa trist i no vol menjar. Amb la qual cosa la família es torna a preocupar.
El terrissaire enamorat és un bon exemple per posar en relació magnituds, comparar característiques i mesurar forces entre diferents elements o accions.

A més a més d’aquest cinc contes en trobareu d’altres fets amb tècniques diferents que també estan relacionats amb les matemàtiques com El petit inuit, El rei i el savi, La caravana de la Júlia, La fàbrica de rellotges o Mentre es refreda el pastís.


Us animo a navegar per aquest extraordinari web a descarregar-vos les propostes didàctiques i a emprar-los com a recurs matemàtic!

Les imatges d'aquesta entrada estan extretes del web citat.

 

 

 

 

Estimat Bau, un llibre que parla de llibres

by jcentell

Els llibres tracten tots els temes imaginables però hi ha alguns que formen part d’allò que es diu metaliteratura, llibres que parlen de llibres. A la producció adreçada a infants i joves també en trobem que tenen com a protagonista el llibre, així com altres on el llibre és un element important en la narració. Esquemàticament podem classificar-los en:

Narracions en les quals els personatges entren i surten dels llibres, com per exemple Sorra a les sabates, Historia de la ratita encerrada en un libro, o El libro en el libro.
Narracions que expliquen històries dels llibres com és el cas d’Artefactes, o Los libros errantes.
Narracions que presenten tipus de llibres com passa a Me gustan los libros.
Narracions que passen al lloc on viuen els llibres, a les biblioteques: Guillermo un ratón de biblioteca, El monstruo y la bibliotecària, o El segrest de la bibliotecària.
Narracions que ens transporten a d’altres móns a partir d’un llibre concret com és el cas de El saber perdut, La història interminable, etc.

Veiem-ne alguns exemples:

Olívia. Una porqueta feliç de ser-ho a qui agrada molt ballar i que acaba totes les seves aventures a la nit, amb un llibre entre els mans, abans d’anar a dormir.

—Avui només cinc llibres, mare —diu.
—No, Olivia, només un.
—Què et sembla si són quatre?
—Dos.
—Tres.
—Bé, d’acord, tres... Però ni un més!

Me gustan los libros
Un àlbum d’Anthony Browne que fa una repassada als diferents llibres per a infants. Les il·lustracions d’aquests autor són goril·les, com a gairebé totes les seves obres.

Me gustan los libros.
Los libros chistosos y los de espantos.
Los cuentos de hadas y las rimas.
Las historietas, y los cuadernos para colorear.
Los libros gordos y los delgados.
Estimat BauLos libros de dinosaurios y los de monstruos.
Me gustan los libros de números y los libros de letras.
Los libros sobre el espacio y los libros de piratas.
Los libros de canciones y los libros extraños.
Sí, de veras, me gustan mucho los libros.

L’Ot llegeix un conte
L’Ot, el bruixot, ha arribat de la biblioteca amb un llibre sota el braç.
—Quin llibre és aquest que portes? —li pregunta la Berta, curiosa.
—Es diu El viatge d’en Robert —li contesta l’Ot—. Vols que te’l llegeixi?
—D’acord —diu ella. I es disposa a escoltar.
—En Robert sempre s’estava a casa seva i no havia viatjat mai —llegeix l’Ot—. Un dia, en Robert va dir «He de sortir a conèixer món!»

La història interminable
Magradaria saber, es va dir a si mateix, què passa realment en un llibre mentre és tancat. És clar, a dins només hi ha lletres impreses sobre el paper, però, malgrat tot... Alguna cosa hi deu passar, perquè quan l’obro, hi apareix tot d’una una història sencera. Hi ha personatges que encara no conec, i totes les aventures i heroïcitats i batalles possibles... i, alguns cops, s’esdevenen tempestes al mar o algú que arriba a ciutats i països estrangers. D’alguna manera, tot això es troba dins del llibre. És clar, s’ha de llegir per poder-ho viure...

Sorra a les sabates
Va agafar el llibre obert i va aixecar-lo amb les dues mans per sobre el cap, com si es tractés d’una samarreta que anava a posar-se. I el va fer baixar, de mica en mica, com un avió de paper.
Però en arribar als cabells, ja no va poder anar més avall. No hi havia manera.
—Com s’ho deuen fer, l’Adrià i en Marcel, per ficar-se dins dels llibres? —es va preguntar.
Aleshores, la Maria es va estirar de panxa a terra i amb la mirada damunt del llibre. Va obrir-lo per la primera pàgina i va començar a llegir a poc a poc. No en sabia més. Tenia sis anys.

I podríem seguir amb L’ós que estimava els llibres (L’amistat entre un ós i una dona que llegeix i tot el que va passar un estiu a la cabana del bosc), On és el llibre de la Clara? (La Clara ha perdut el llibre que ha de tornar avui a la biblioteca), El segrest de la bibliotecària (Uns bandolers segresten la bibliotecària per demanar un rescat a l’Ajuntament però les coses es compliquen per culpa d’una inoportuna malaltia) El señor Todoazul, abrillantador de placas callejeras (Un funcionari de l’Ajuntament que té una feina ben especial, netejar els rètols dels carrers, es pregunta qui deuen ser els personatges que es poden llegir en aquelles plaques.) El monstruo y la bibliotecària (Un monstre que té molta calor somia en viure al Pol Nord però troba refugi a l’aparell d’aire condicionat de la biblioteca municipal), etc.

Estimat Bau

El darrer llibre que tracta d’aquest tema és «Estimat Bau», un àlbum il·lustrat amb text de la Mar Pavón i il·lustracions encertades de la Gemma Zaragüeta.
Explica la història d’un nen de cinc anys, en Bau (diminutiu d’Arquimbau), que viu amb una mare escriptora i un pare il·lustrador (quina sort, no?) i un dia, ell mateix, escriu i dibuixa un conte. Quan el té enllestit li demana a la seva mare que li llegeixi i la mare així ho fa. Li explica la història d’una nena que té el cap ple de cors vermells que un dia es converteixen en papallones i se’n van volant.

Un altre dia li demana al pare que li torni a llegir i el pare li explica que és la història d’una jove que estava enamorada.
—No! —protesta en Bau — l’estàs llegint malament.

Però el pare li explica que és un conte màgic i que cada cop que algú el llegeix sona diferent.
A la tercera part és el propi Bau qui el llegeix i és clar, la història torna a ser diferent. Ara és una nena que estima molt la seva mare i el seu pare i que està plena de cors per dintre seu.

La idea és potent  -recorda Roberto Piumini a Un amor de libro-  i serveix per reflexionar sobre el poder la imaginació i de com les paraules i les imatges ens ajuden a ser més feliços.
Estimat Bau és un conte de relacions familiars i d’estimació i que traspua tendresa. Els qui seguiu a la Mar ja sabeu quin és el seu estil (recordeu, per exemple, l’emotiu Inseparables) però potser el que més ens sorprèn d’aquest àlbum són les il·lustracions, unes imatges on es combinen les imitacions de dibuixos de nens de cinc anys amb altres que són primers plans, simetries i fins i tot veiem aproximacions al moviment (per exemple, a la pàgina central). Amb un format prou generós i un tractament del color força atractiu, és un bon àlbum que pot anar bé per a ser narrat a tot el grup quan al matí fem la rotllana de classe o a la sessió de contes a la biblioteca.
Recomanat per a infants a partir de 5 anys.

LES DADES:
Títol: Estimat Bau
Autora: Mar Pavón
Il·lustradora: Gemma Zaragüeta
Edicions del Pirata
Pàgines: 40
Barcelona, 2017

La nena dels pardals, al SAT

by jcentell

Hi ha històries que són tan bones que s’adapten a diferents maneres de ser contades. Una d’aquestes és «La nena dels pardals», un conte que manté l’emoció quan el narrem de viva veu i també quan el gaudim en forma d’àlbum il·lustrat amb les magnifiques il·lustracions de la Yoko Tanaka.
La nena dels pardals està basada en una història real que va passar a la Xina quan es va ordenar exterminar tots els pardals perquè es menjaven gran part de les collites. En aquella època, una nena, la Ming-Li, va decidir salvar-ne tants com pogués amb un gest valerós que va ser una lliçó per als qui no van saber veure la importància de cada espècie en el cicle de la vida.
El conte ens explica com les persones poden fer grans coses i també com, de vegades, anar contracorrent està justificat.

Com que està basat en fets reals, a la xarxa hi ha moltes evidències del que es narra. Per exemple al bloc ornitològic d’Abel Julien
http://abeljulien.blogspot.com.es/2016/10/matem-tots-els-pardals.html

podem veure imatges de l’època amb tota la gent sortint en massa a espantar pardals (a partir del minut 3:45):
https://www.youtube.com/watch?v=ehqmmIef6_w

És molt didàctic també el Bloc de l’Associació d’història veterinària de Catalunya:
https://achv.wordpress.com/2016/10/01/els-pardals-a-la-xina-a-lepoca-de-la-gran-fam/

Les dades del llibre
Títol: La nena dels pardals
Autora: Sara Pennypacker
Il·lustradora: Yoko Tanaka
Editorial: Joventut
Barcelona, 2010
33 pàgines

Aquests propers dies tenim l’oportunitat de veure el conte en format teatral. Serà els dies 13, 14, 20 i 21 de gener al SAT (Sant Andreu Teatre) on la Cia. Teatre al detall el presenta en català. Podeu trobar tota la informació entrant a
http://www.sat-teatre.cat/CA/event/la-nena-dels-pardals/
on hi ha tots els horaris de les funcions, preus, etc.

El trailer de la obra és aquest:

 

Cosimo (El baró rampant d’Italo Calvino, recreat per Roger Olmos)

by jcentell

El curs passat, vaig compartir algunes tardes amb pares i mares dels alumnes de els escoles que participen del programa Lecxit de la Fundació Bofill. Recordo que en una de reunions, a l’escola Mediterrània, una mare va explicar que la seva filla de vuit anys estava llegint El baró rampant. Ho vaig guardar al pensament com a exemple del que diem de vegades (aquesta lectura és per a tal edat o per a tal altra) i com ens equivoquem perquè els nens són tan diferents entre ells i els seus interessos tan variats que convé ser curosos amb determinades afirmacions.
Fa uns dies, els Reis de l’Orient em van regalar, precisament, una versió extraordinària de El baró rampant. Es titula Cosimo, com el protagonista de la novel·la i l’ha il·lustrat en Roger Olmos (de qui ja vam parlar en aquest blog el 2013: AQUÍ.)

Aquest és un llibre de només il·lustracions inspirat en la novel·la d'Italo Calvino, el protagonista del qual és el baró Cosimo Piovasco de Rondò i fa un seguiment de la narració d’en Calvino reinterpretant-la a través de les imatges. Veiem com en Cosimo, per exemple, en algunes imatge està tan mimetitzat amb els arbres que fins i tot les seves mans i cames són branques i arrels.
El llibre, de 76 pàgines, no té text i si no coneixes la història vas perdut, lògicament.
Comença amb la presentació de la família d’en Cosimo: el pare, la mare, el germà, la germana. Són quatre imatges impactants que donen pas a la narració i veiem el motiu pel qual el noi s’enfila dalt d’un arbre del jardí que envolta la casa amb la intenció de no baixar mai més.

A partir d'aquest moment, la vida de Cosimo passa entre els arbres al jardí de la casa i els boscos dels voltants, dedicat a la caça i llibres. Hi ha també uns episodis d’amor i sobretot el contacte amb en Gian dei Brughi, el lladregot que serà reformat gràcies a la lectura malgrat que el seu final esdevindrà tràgic.
Si heu llegit o recordeu la novel·la gaudireu amb el món que ens presenta en Roger -és magnífic el retrat de l’advocat afeccionat a l’apicultura, per exemple.

Amb aquestes il·lustracions oníriques i animades, en Roger Olmos ens guia a través de la novel·la de Calvino sense necessitat d'una sola paraula, deixant que les imatges parlin. Ens porta a un univers visual en què dominen el verd brillant dels arbres i un cert barroquisme mesclat amb imatges surrealistes.

Diu en Roger: "M'agradaria que hi haguessin més Cosimo al món, capaços de ser fidels a les seves decisions. He tornat a la meva infantesa, quan jugava a escalar arbres, fent i imaginant cases penjades a l'aire entre les branques. La seva vida és com un joc etern que desafia la gravetat i les lleis del món adult i, com tothom, també he pensat en el que m'hagués passat si tingués la mateixa força i determinació. M’he posat a la pell d’en Cosimo i he pujat amb ell a les branques i he mirat cap avall. He pogut veure com tot és diferent des de la seva perspectiva. I he rigut amb ell"

 

Títol: Cosimo
Autor: Roger Olmos
Editorial: Logos Edizioni
Pàgines: 76
Edat de lectura: Joves.
Mòdena (Itàlia) 2016

El booktràiler:

 

Lectures recomanades Nadal 2017 (infantil i primària)

by jcentell

Com sovint recordem «els llibres són el millor regal de Reis» i per això cada any elaborem un tríptic amb algunes de les novetats que més ens han agradat.La tria sempre és personal i segur que hi ha molts bons llibres que no han passat per les nostres mans i alguns que llegits en un altre moments els veuríem diferents. Per això, la millor recomanació és que us passeu per alguna llibreria especialitzada i mireu i remireu, pregunteu al llibreter i estigueu atents als llibres que us cridaran perquè us els emporteu a casa. No descobreixo res quan dic que «els llibres ens parlen» i encara diria més, com diu la meva amiga Núria, «els llibres parlen entre ells»... però això és una altra història i ha de ser contada en una altra ocasió.

Aquesta tarda fem la presentació amb els pares i mares de l’escola Sant Josep –El Pi en un «berenar i llibres» on comentarem alguns dels llibres que hi ha a la tria. N'hi ha deu per a cada cicle (molts els hem presentat en aquest blog). Podeu descarregar el tríptic clicant AQUÍ.

CICLE INFANTIL

 

 

 

 

 

 

 

Un més
Olalla González. Kalandraka

El lleó blanc
Jim Helmore. Andana

Juguem?
lan Brenman. Animalllibres

La primavera ja és aquí!
L’estiu ja és aquí!
La tardor ja és aquí!
L’hivern ja és aquí!
Albert Asensio.Joventut

L’Olivia l’espia
Ian Falconer. Andana

L’hort d’en Simó
Rocío Alejandro. Kalandraka

Panxa de balena
Jorge Antonio Gonçalves. Joventut

¿Dónde està oso?
Jonathan Bentley. Patio

Entreson
Juan Muñóz-Tébar. Ekaré

Waterloo & Trafalgar
Olivier Tallec. AH

CICLE INICIAL

 

 

 

 

 

 

 

La unió fa la força. Una història de gallines
Laurent Cardon. Tramuntana

Talpet terratrèmol
Anna Llenas. Beascoa

Els Quiquè i el ninot de neu Que no es volia fondre.
Laurent Rivelaygue. Birabiro

El meu hort
Gerda Muller. Animallibres

La mentida
Catherine Grive. Siruela

El jardiner Nocturn
The Fan Brothers. Estrella Polar

Una nova terra
Francesc Candel. Associació de Mestres Rosa Sensat

Vermell: Història d’una cera de colors.
Michael Hall. Takatuka

La casa dels ratolins. Noves aventures del Sam i la Julia.
Karina Schaapman. Blackie books

Meravellosos veïns
Hélène Lasserre i Gilles Bonotaux. Birabiro

CICLE MITJÀ

 

 

 

 

 

 

 

El hada acaramelada
Gloria Fuertes. Nórdica Libros

Que bé que ens ho hem passat!
Michael Morpurgo. Bambú

El capità calçotets
Dav Pilkey. Cruïlla

Què en fas, d’una idea?
Kobi Yamada. Editorial: BiraBiro

Contes per telèfon
Gianni Rodari. Joventut

Il·luminatomia
Carnovsky. Cruïlla

En Tristany s'encongeix
Florence Parry Heide. Blackie Books

Poemes amb llum de lluna
M. Dolors Pellicer. Bromera

La família Massafilles.
Susie Morgenstern. Pagès (7 volums)

Mujeres de ciència
Rachel Ignotofsky. Nórdica Libros

CICLE SUPERIOR

 

 

 

 

 

 

 

 

La flor de bambú
Mónica Rodríguez. Pagès edicions

La immortal
Ricard Ruiz Garzón. Edebé

En Mattia i l’avi
Roberto Piumini. Viena

L’Odissea de l’Ollie
William Joyce. Bambú

Nosaltres, la nostra Història
Yvan Pommaux. Joventut

Obriu les portes
Txarango. Sembra

L’Agni i la pluja
Dora Sales. Kalandraka

Mi mundo eres tu
Jimmy Liao. BFE

Àvia, ja sé que has oblidat el meu nom
Jaume Cela. Animallibres

Pájaro
Beatriz Martín. Thule

Jonathan Bentley, l’il·lustrador del mes (desembre 2017)

by jcentell

L’il·lustrador del mes, en Jonathan Bentley, treballa habitualment per al diari australià Courier-Mail. Segons diu ell mateix, li agrada emprar amb una gran varietat de materials, incloent acrílics, oli i aquarel·la. L’he conegut fa poc, arran del seu ¿Dónde está oso?, un llibre superdivertit i que ens farà passar molt bones estones. Crec que és el primer que es publica a casa nostra i els ho hem d’agrair a Patio editorial. 
En Jonathan Bentley viu a Brisbane i entre altres, ha il·lustrat Audrey 's Tree House, Little Big, i Have You Seen Duck?.
Sabem poc de la seva vida. Sabem que de jove va estudiar a la Universitat Politècnica de Brighton, al sud d’Anglaterra i després va compaginar diversos treballs amb la il·lustració, a Londres, Sidney i finalment a Brisbane.
Explica que dibuixa i pinta els elements de forma separada i, posteriorment, els passa pel photoshop, escannejant i unint totes les peces digitalment.

Com a autor de més de vint llibres infantils diu que «aprenc una mica de cada llibre que faig, ja sigui com a il·lustrador o autor. Cadascun d'ells té desafiaments que m'impulsen a explorar noves formes de treballar. Per a mi, és important seguir aprenent i provar coses noves, tant si es tracta de la història com de la tècnica que faig servir per il·lustrar-la. Però a nivell general, realment m'agraden els llibres d'imatges peculiars i que tenen una naturalesa interactiva, on el lector sent que la història s'està fent d'una manera i, després, hi ha una sorpresa com passa a ¿Dónde está oso?»

Ara ha acabat The Second Sky, el conte d'un petit pingüí que vol volar. És un viatge de descobriment i, que li ha permès explorar paisatges i escenes submarines, un autèntic desafiament.
Es confesa fan d’Arthur Rackham. I qui no?

Del llibre ¿Dónde està oso? és millor que no expliquem res. Val la pena deixar-se sorprendre. 😉

Títol: ¿Dónde está Oso?
Autor/il·lustrador: Jonathan Bentley
Editorial: Patio
Edat: cicle infantil
Pàgines: 32

 

Obriu les portes: Diàleg i respecte entre cultures

by jcentell

Sembra Llibres és un segell independent, un projecte cooperatiu arrelat al territori que té la voluntat de publicar en català, des de València. Ara acaben de publicar el seu primer llibre per a infants i ho fan per la porta gran amb un àlbum imprescindible basat en la cançó Obriu les portes de Txango i les il·lustracions de la Gemma Capdevila. Ho celebrem molt.

Veieu-ne el booktrailer promocional:

Obriu les portes és un àlbum il·lustrat magnífic que explica l’aventura de les persones que han de fugir de casa seva per culpa de les guerres i la fam. La publicació arriba en un moment clau perquè sembla com si estiguéssim oblidant la tragèdia terrible que pateixen milers de persones a la Mediterrània i als campaments de refugiats dels països costaners. El drama ha perdut espai en l’agenda mediàtica, els diaris en parlen poc i la notícia ha desaparegut de les portades.

Quan agafes el llibre entre les mans per primera vegada ja perceps que et marcarà, ja intueixes que el que llegiràs et transformarà, et farà pensar i et remourà per dins. D’això es tracta. A la portada (convé obrir-la per admirar-la juntament amb la contraportada) hi ha una família que camina enmig de la nit envers el desconegut, envoltada d’estrelles, unes lletres que conformen constel·lacions imaginàries però que apunten al que després veurem — algunes d’aquest constel·lacions esdevindran cases acollidores— i el predomini del color blau, un blau mediterrani molt potent. Una gran portada. La Gemma Capdevila ha estat capaç de dotar les il·lustracions d’una càrrega poètica i de símbols que potser els infants no acabaran d’entendre però que hi són.


Al web de Sembra llibres  llegim que aquestes imatges «haurien d’ajudar a espantar els fantasmes de l’odi i sembrar, amb el diàleg entre diferents generacions, les llavors de la tolerància, el respecte i la diversitat»
El text és la cançó de Txarango però les imatges expliquen una altra història amb diferents lectures o capes. M’ha agradat molt com es resolen les darreres pàgines amb el cantant (el personatge de la portada) arribant a un poble petit i convidant la gent a sumar-se al clam «obriu les portes, obriu fronteres!» i fent una cadena humana interminable que arriba a la darrera imatge espectacular on veiem un parell de mans entrellaçades.


Molt recomanable. L’he entrat a cicle superior però no n’estic segur. L’hauré de presentar als alumnes i veure com reaccionen.
Us deixo unes imatges de la Gemma il·lustrant la cançó "La tendència natural" del disc "Nòmades" de Guillem Roma.

LES DADES
Títol: Obriu les portes
Autors: Txarango
Il·lustradora: Gemma Capdevila
Editorial: Sembra
Pàgines: 56
València, 2017

 

L’Odissea de l’Ollie, una novel·la sobre l’amistat

by jcentell

Els contes de William Joyce tenen un encant especial perquè els mons que imagina agraden als infants però també als adults. Recordeu, per exemple, Toy Story o El fantàstics llibres voladors del Sr. Morris Lessmore. Ara acabo de llegir L’odissea de l’Ollie i estic content perquè en William Joyce m’ha tornat a emocionar.
L’Odissea de l’Ollie tracta de l’amistat entre un nen, en Billy, i la seva joguina preferida, un nino a qui bateja com a Ollie, diminutiu d’Oliver. L’Ollie és un conill farcit amb un picarol que li fa de cor i amb unes orelles molt llargues; una joguina especial, feta per la mare d’en Billy quan aquest va néixer amb un forat al cor.
En Billy sempre volia estar amb l’Ollie i no se n'anava va mai al llit sense tenir-lo ben abraçat. En Billy normalment estrenyia el cap de l’Ollie contra el seu pit mentre dormia, i l’Ollie escoltava atentament el batec del cor del seu amic.
«No sento cap forat» pensava l’Ollie, «però es clar, tampoc sé quin soroll fa un forat»


L’Ollie és la joguina que dorm amb ell, que escolta i comparteix les seves pors i a qui abraça amb més força i que no deixa ni per anar a escola, ni al supermercat ni al parc . El seu preferit, vaja.
No totes les joguines són bones. Al llibre hi ha en Zozo, que una vegada va ser un feliç pallasso de joguina i que era el rei en un parc d’atraccions on els nens li llençaven unes pilotetes suaus i si el tocaven podien endur-se una joguina a casa seva. Però van arribar temps difícils i l’amo de l’atracció d’en Zozo va canviar, el nou propietari va canviar les boles toves per unes de dures i fortes i el pallasso va quedar malmès pels cops. A més a més, una nena va guanyar la Nina que ell estimava i des d’aquell dia, la missió d’en Zozo ha estat robar totes les joguines favorites de tots els nens perquè puguin sentir el dolor i la pèrdua que va sentir ell.


Amb l’ajuda d’unes altres joguines fetes de material de rebuig i de ferralla, els Cagaferros, empresonen les joguines que roben. Aquest serà el destí de l’Ollie perquè un dia, durant un casament familiar, es arrabassat i portat davant d’en Zozo. Llavors descobrim que el picarol que hi ha dins de l’Ollie havia estat el cor de la Nina.
En Billy s'embarcarà en una èpica "ventura" per trobar la seva joguina preferida. Una “ventura” que serà una autèntica odissea.
Es tracta d’una novel·la sobre el coratge, la pèrdua, els records, el perdó i sobretot l’amistat.
El llibre es llegeix fàcilment. La seva presentació és magnífica (tapa dura, paper de qualitat i il·lustracions generoses) i pot ser un bon regal per als infants a partir de nou anys.

 

Les primeres pàgines clicant a:
https://data.ecasals.net/pdf/24/9788483435007_L33_24.pdf

Les dades:
L’Odissea de l’Ollie
Autor: William Joyce
Traductora: Aurora Ballester
Editorial: Bambú
Pàgines: 328
Barcelona, 2017

 

 



L’hort d’en Simó, un conte ecològic

by jcentell

Als qui vivim en zones urbanes, envoltats d’edificis, ens sorprèn veure com diversos col·lectius més o menys organitzats, alliberen espais abandonats per fer-ne horts amb l’objectiu de l'aprofitament d'un terreny sense ús pel cultiu de productes agrícoles. Cada vegada n’hi ha més, arreu.
Ara tenim un llibre per a infants que ho explica perfectament; a més, va ser mereixedor del X Premi Internacional Compostela per a àlbums il·lustrats que organitza l’editorial Kalandraka.
L’ha escrit i dibuixat la Rocío Alejandro, es titula L'hort d'en Simó i és el seu primer llibre com a autora. La Rocío és una il·lustradora argentina que podeu seguir al seu blog https://rocioalejandro.blogspot.com

L'àlbum comença així:
Havia arribat la primavera!
En Simó, com cada any, havia decidit plantar les seves pastanagues.
Primer de tot, va encerclar l’hort amb una tanca.
Després va preparar la terra, va agafar unes llavors i els va escampar.

Veiem un conill —fet amb amb la tècnica de la estampació amb segells, amb predomini dels tons terrosos─ com va plantant, regant, cuidant i esperant que creixin les seves pastanagues. Moltes.
Quan les està collint, arriba en Pol, un ratolí que li diu que també podrien plantar enciams. I més tard una gallina li diu que calen tomàquets i així es van afegint diferents animals, cadascú amb la seva demanda.
De mica en mica l’hort es va fent gran gràcies al treball col·lectiu.
El conte és acumulatiu i promou una visió ecològica de la vida i de la convivència en harmonia.
La tècnica de l’estampació mitjançant segell de tinta és «un procés creatiu molt laboriós, ja que totes i cadascuna de les parts de tots els personatges i elements representats, són impresos de manera individual amb el seu corresponent segell.» 

Recorda molt al que fem a l'escola quan fem estampació amb patates o escuma.

Recomanat a partir de cinc anys

Les dades:
Títol: L’Hort d’en Simó
Autora/il·lustradora: Rocío Alejandro
Traductora: Helena García
Editorial: Kalandraka
Pàgines: 44
Barcelona, 2017

 

El lleó blanc, un amic especial

by jcentell

El Lleó blanc és un bonic llibre d'imatges escrit per Jim Helmore i il·lustrat per Richard Jones que tracta d’una nena que canvia de casa i de les dificultats que té  per trobar nous amics. El tema no és nou —recordem, per exemple, Canviem de casa de Marta Altés— però aquí està tractat amb calidesa i el personatge del lleó resulta força entranyable.
Comença amb una primera doble pàgina que mostra un cotxe avançant en la foscor de la nit envers la nova llar. No ens expliquem perquè canvien de casa ni d’on venen però la imatge de la nit il·luminada per una lluna plena i algunes finestres de les cases veïnes transmet la sensació de por que la Caro, la nena protagonista de la història, sent. És una imatge potent: la casa dalt del turó, el cotxe solitari carregat de maletes, una guineu i un cavall desproporcionats i irreals... mentre la mirada del lector avança d’esquerra a dreta i convida a passar a la següent pàgina.

La Caro, a continuació, comença a explorar la seva nova casa —tenia les parets blanques, els sostres blancs, i fins i tot les portes eren de color blanc— que disposa d'un munt de racons solitaris i misteriosos però el seus pensament no poden evitar voler «tenir algú amb qui jugar».
Un dia, descobreix, entre les brillants parets blanques, un lleó amable amb un pelatge blanc com la neu. Aquest lleó serà l’amic que jugarà amb ella a tota mena de jocs divertits com a fet i amagar, li oferirà la seguretat que necessita i l’encoratjarà a fer el pas de sortir a jugar amb els nens que hi ha al parc. Serà un primer pas que l'ajudarà a sentir-se segura i confiada en fer nous amics.

Allò que més m’ha agradat del conte són les il·lustracions d’un desconegut, per a mi, Richard Jones i els tons suaus, gairebé màgics dels personatges. Al seu web, ell mateix explica la gestació de l’àlbum amb aquestes paraules:
El Lleó blanc va ocupar moltes, moltes pàgines d’esborranys abans que jo estigués satisfet d'haver trobat el personatge. Tanmateix, tenia clar que les seves mides relatives (les del lleó i les de la Caro) serien importants per comprendre la seva relació: Un lleó massa gran semblaria esborronador, mentre que més petit, semblaria que no tindira les qualitats de suport que necessitava oferir-li a la nena.
Encara que la història suggereix que "les parets eren blanques, els sostres eren blancs, fins i tot les portes eren blanques ..." no vam voler que els espais quedessin massa buits als ulls dels joves lectors.

Tot i que la casa estava nua quan arriben volíem mostrar que també era un lloc ple de possibilitats i diversió i que indiqués que algun dia es convertiria en una casa càlida i amigable. A mesura que la Caro comença lentament a tenir més confiança i veiem el lleó cada vegada menys, hem fet que el color es vagi introduint, oferint caràcter i un toc de confort a les pàgines sense desfer la trama de la història. Em va interessar, especialment, pintar catifes. Estic content de la que apareix estesa al terra a la pàgina on la Caro i el lleó estant junts per darrera vegada dins la casa.

El conte ens explica que la soledat i la tristesa són quelcom natural, però mai no perduren per sempre.
Amb els infants de cicle infantil es pot explicar què passa amb el lleó blanc i les parets també blanques si agafem diversos papers de colors i els fem observar en quines superfícies es percep bé el contrast i en quines el color a penes es distingeix. Així s’entendrà millor què ha passat amb el lleó quan juguen a fet i amagar. Es pot aprofitar per gaudir dels treballs inspiradors de l’artista japonesa Yayoi Kusama. Es poden observar algunes de les seves produccions plàstiques per entendre el concepte de contrast.

Les imatges d’aquesta entrada estan extretes del web http://www.paintedmouse.com/town-mouse-country-mouse-2/
I del web de l’editorial
https://andana.net/llibre/el-lleo-blanc/
Lectura recomanada per al cicle infantil, a partir de 4 anys.

Les dades:
Títol El lleó blanc
Autor: Jim Helmore
Il·lustrador: Richard Jones
Traductora: Anna Llisterri
Editorial: Andana
Pàgines: 32
València, 2017

El hada acaramelada (Gloria Fuertes)

by jcentell

Diverses editorials s’han preocupat de recuperar els poemes de Gloria Fuertes fent que l’aniversari que ara acaba hagi estat un festival poètic inoblidable.
Vam comentar l’efemèride el 7 de novembre de 2016 en un post que intitulàvem Centenari Gloria Fuertes i ens fèiem ressò d’un recull de l’editorial Kalandraka. Amb posterioritat s’han anat editant nous poemaris (Anaya, Blackie Books, etc.) i l’últim que he llegit (El hada acaramelada) és magnífic, sobretot per la estimació amb que la Rocío Martínez, la il·lustradora, ha tractat cada poema.
La primera edició d'aquest llibre va ser l’any 1973 i és, per tant, un dels primers poemaris de la Gloria Fuertes.

Sovint diem que llegir poesia també es llegir, òbviament, i tot el que es diu de la lectura en general serveix per a la lectura de poemes, però amb un matís: El text poètic no és com els altres. La diferència no rau en les característiques de la rima, del ritme, etc. sinó en l’atenció particular que exigeix la poesia.
Georges Jean va escriure una vegada que “llegir poesia significa recórrer un univers conegut i nou alhora i captar les paraules no solament pel que diuen sinó pel que són”.
Amb els poemes de la Glòria Fuertes es posa en marxa la capacitat de commoure, d’accedir a un món imaginari i d’expressar vivències personals a través d’un codi conegut, ric i subjectiu que, a l’infant que llegeix o escolta llegir l’adult, li suggereix sensacions i sentiments que permeten veure el món amb uns altres ulls.

El hada acaramel·lada comença amb el conte poema que dóna títol al volum, la història d’una nena que vol ser fada:

De pequeña atolondrada
Pues soñaba con ser hada
De cucurucho y varita.
Su madre doña Rosita,
Dándole beso tras beso,
Le dijo: ¡Nada de hada,
Que ya no se lleva eso!
¿Cómo vas a ser un hada
Con ese flequillo tieso
Y esos ojos de ratón,
Si ya no se lleva eso?
-Somos pobres, no hay castillo,
Tu padre suda en el trillo,
Yo sudo en el lavadero
...

Segueixen un enfilall de poemes amb molt de ritme i musicalitat que recorden les cantarelles i jocs dels infants que juguen a les places dels pobles o als patis de les escoles. Vegeu l’inici d’alguns poemes i penseu què us recorda:

Cucú, cantaba la rana;
Cucú, debajo del agua.
Cucú asomó al cabeza.
Cucú, quería cerveza.
Cucú, pasó un tendero,
Cucú, vendiendo carero.

Este dedo uno
Es muy tuno.
Este dedo dos
Reza a Dios.
Este dedo tres
El más largo es.
Este dedo cuatro
Parece un pato.
….
¡Al carro de la zanahoria!
Comeremos escarola,
Lo que comen los jilgueros.
El puré para el abuelo.
¡Al corro de la batata!
Comeremos mermelada,
….

Hi ha, també, molts poemes que afavoreixen el joc creador i són fàcils de memoritzar. Per exemple, el que comença amb

Soy una mosca,
Me quiero casar
Con un mosquito
que sepa volar.
Soy un mosquito
me quiero casar
con una mosca
que sepa bailar.
….

Menció apart mereixen les il·lustracions, amb tons pastel. Són precioses perquè cada poema està tractat com si fos únic i especial i en passar pàgina ens trobem amb una sorpresa compositiva diferent i veiem com imatge i text es fusionen formant un cos únic. Podríem dir que les imatges són poètiques per se perquè van més enllà del propi text. Per exemple, el poema La luna es un globo (us sona?) acaba amb:

Y las ranas cantan,
y las vacas piensan
lamiendo su campo
que es todo de menta.


Y la Rocío, no té prou en dibuixar les granotes cantant i una vaca damunt d’un prat sino que va una passa per endavant i ens dibuixa una vaca verda, del color de la menta (que és com deuen quedar les vaques que mengen menta, i aquí la picada d’ullet a Rosa Caramel és evident)
El hada acaramelada és un llibre per tenir a casa però que a l’aula ens pot anar anar molt bé per jugar amb les paraules. M’ha recordat molt la poesia de Jiménez, d’Alberti i sobretot de Lorca. Alguns poemes són fàcils de passar a gestos per fer Poesia amb els braços, n’hi ha d’altres que són genials per practicar la Poesia amb forats i molts poden ser llegits com si d’un cor musical es tractés.
Com tota l’obra de Glòria Fuertes, aquest llibre també ens obre la porta a inventar-ne de nous “a partir de…”


Recomanat per a infants a partir de cinc anys

Títol: El hada acaramelada
Autora: Gloria Fuertes
Il·lustradora: Rocío Martínez
Editorial: Nórdica Libros
Madrid, 2017
48 pàgines

La unió fa la força. Les gallines s’organitzen

by jcentell

El galliner està en ebullició i el pànic s’ha apoderat de les gallines blanques. Ha desaparegut un gall, en Marcel, i això amoïna especialment la Noemí, la seva esposa que pensa que ha estat culpa de la mostela. D’altres gallines comenten que han vist la guineu pels voltants. El cert, però, és que ningú no sap que ha passat.
Entre les gallines negres no hi ha cap absència però entre les pèl-roges també es troba a faltar la Glòria, una gallina grossa.
El galliner prepara una reunió d'emergència del Consell de gallines per parlar-ne i s’arriba a la conclusió que cal organitzar-se i sortir a lluitar contra l’enemic, abans no sigui massa tard.
Però les gallines són moltes i sorolloses i l’acord es fa difícil. Després d'algunes tèbies intervencions, les veus més potents es deixen anar i finalment s’aprova la constitució d’un exèrcit.
I aquí comencen els problemes. Com s’organitzen? En batallons? Per colors? Per grandària? Qui anirà al capdavant del nou exèrcit de gallines? Les negres potser, ja que el seu gall té molt de carisma? I per què ha de tenir el comandament un gall i no una gallina?
Després de moltes discussions decideixen anar mesclades.
—Unir-se no és dividir-se, és barrejar-se!— criden.
Finalment estan preparades per lluitar i avancen juntes en la mateixa direcció, amb les mateixes intencions, però amb prou feines han començat la seva marxa que s’aturen en sec...Per què?


La unió fa la força és un àlbum que parla de gallines i de política i ens ofereix algunes idees sobre la solidaritat, la tolerància, la democràcia i la convivència. El seu gran format (25x35 cm) convida a la lectura compartida.
Les il·lustracions de les gallines són fantàstiques i divertides. La manera com està enfocat el punt de vista una mica elevat, deixant la part de dalt lliure i eliminant els decorats ajuda a copsar la idea de multitud però també de la singularitat de determinades gallines.
El text és senzill i el final és divertit. Els adults que llegeixen el conte ja intueixen com acabarà des d’un bon començament però, tot i així, la sorpresa és agradable.
A l’escola és un àlbum que pot donar moltes opcions de conversa sobre el gènere, el poder, la democràcia, les races, etc.
Molt recomanable.
L’autor, en Laurent Cardon, va néixer a França i actualment viu a Brasil. Aquest crec que és el primer llibre d’ell que s’edita en català, encara que ha il·lustrat més de quaranta llibres per a la mainada.

LES DADES:
Títol: La unió fa la força. Una història de gallines
Autor/ il·lustrador: Laurent Cardon
Traductora: Maria Teresa Rivas
Editorial: Tramuntana
Girona, 2017
52 pàgines

Què en fas, d’una idea? Un àlbum il·lustrat filosòfic

by jcentell

Hi ha àlbums il·lustrats que són tan bons que a la primera fullejada ja els hi veus un extraordinari potencial. Un d’aquests és «Què en fas, d’una idea?», un llibre que té unes il·lustracions magistrals i una història filosòfica que el sustenta i obre nombrosos interrogants i possibilitats de conversa.

«Què en fas, d’una idea?» explica la història d’un nen (o potser és una nena) a qui se li apareix una idea representada en forma d’ou amb cames i amb una corona que ens recorda la mítica Princeseta d’en Tony Ross.

A la portada veiem el nen a la dreta (en blanc i negre) i l’ou a l’esquerra (en color). La imatge es repeteix a la primera pàgina amb una petita diferència perquè el somriure s’ha transformat en un gest de dubte, d’incertesa, com si l’infant es preguntés «Què en faig, d’això?».

A mesura que anem passant pàgines el nen mostra diferents estats d’ànim que reflecteixen un primer intent de negació de l’existència de la idea, després el neguit pel que puguin pensar els demés, seguit de l’intent d’amagar-la i, finalment —la idea persisteix i creix— l’acceptació. A partir d’aquí el nen se sent còmode amb la idea i comença a compartir-la, bo i sabent que alguns se’n riuran. La seva perseverança i el pas del temps ajudaran a estimar una idea que li canviarà la vida.

En aquests àlbum destaca l’ús del color. Hi predomina el blanc que fa que la lectura respiri molt. La il·lustradora Mae Besom es val dels llapis de colors per acompanyar la bellesa narrativa i un missatge que sovint ens recorda a El petit príncep. A mesura que anem avançant pel relat, el blanc i negre va virant a uns colors alegres i lluminosos. La progressió és una manera perfecta de retratar com la idea va arrelant en vida del nen. El gris simbolitza la vida quotidiana i el color un esclat de joia inimaginable.

El missatge que ens arriba és que cal acollir i cuidar les idees amb paciència, totes les idees, les grans i les petites, les estranyes i les comunes, perquè totes poden canviar el món. Sembla, talment un missatge d’anunci televisiu, d’aquells que s’usen a les empreses per pujar l’estima del personal i /o per sentir-se copartícips de determinat projecte.

«Què en fas, d’una idea?» aborda algunes qüestions filosòfiques i com que el concepte d'idea pot ser difícil de comprendre per als infants està bé que abans de mostrar el llibre se’n parli i es recordin alguns personatges que han tingut idees brillants, senzilles, i que han canviat les nostres vides. Perquè algunes idees s’han acabat convertint en invents que alhora han esdevingut objectes quotidians. No cal anar a l’inventor de la vacuna de la malària o de l’accelerador de partícules, podem recordar qui va inventar el xupa-xups, el pal d’escombra, el carro del supermercat o el telèfon mòbil, per exemple. I també podem tenir a mà el divertit «Els grans invents del TBO».

És un llibre molt recomanable per a totes les edats; està ple de símbols, alguns molt evidents com els rellotges que van apareixent o les fulles que esdevenen ocells. M’ha agradat molt; el final és sorprenent.

Les dades:

Títol: Què en fas, d’una idea?
Autor: Kobi Yamada
Il·lustradora: Mae Besom
Editorial: BiraBiro
Pàgines:36
Barcelona, 2017

A aquest primer llibre el seguirà (confiem) la traducció d’un altre del mateix estil «Què en fas, d’un problema?».

El llibre ha estat guardonat als USA i alguns centres educatius l’han treballat amb propostes tan enginyoses com aquesta de CENTENNIALSINGS

El viatge extraordinari de l’Olga

by jcentell

Duomo és una editorial que ha començat a publicar llibres per a infants i joves com el que comento tot seguit. Es titula Olga de papel i el personatge principal és l'Olga Tindal, una nena d’onze anys que pot contar unes històries meravelloses tan vives i detallades que semblen reals.

«Cuando empezaba a contar, quienes estaban cerca aguzaban el oído, las ventanes se entreabrían, en los patios las voces cesaban, rostros de curiosidad asomaban entre la ropa tendida y quienes estaban en casa salían arrastrando consigo una silla.»

Un dia, l’Olga comença a explicar la d’una nena de paper que desitja convertir-se en persona de carn i ossos i per aconseguir-ho comença un llarg viatge, un viatge extraordinari, que l’ha de portar a casa de la maga Auselia, que és qui té la solució.

«El viaje era largo y peligroso. El niño de barro y la niña de vidrio lo habían emprendido años atrás, pero solo uno de ellos había regresado...»

A la novel·la hi ha un relat paral·lel que és la vivència de l’Olga Tindal quan explica les aventures que s’inventa als seus dos millors amics, l’Oruga i la Mima. És fàcil de seguir perquè ambdós relats estan escrits amb diferent tipologia, permetent que sempre sapiguem què està passant i on ens trobem.  A més la narració és lineal, amb la qual cosa no cal fer altra cosa que disfrutar del que es llegeix.

Al conte principal, el que narra el viatge, l’Olga de paper viurà nombroses i inversemblants aventures, farcides d’emocions i sorpreses.

«Es la historia de cuando el oso amaestrado del señor Yubat, al final, me cortó en dos y el hombrecito muelle me pegó con celo. Él siempre lleva encima un rollo de celo, porque de vez en cuando se despega del fondo de la caja y cae fuera. La mujer voladora quería prestarme una de sus tiritas, pero yo opino que, si te cortan en dos, hace falta algo más fuerte para mantenerte junta.»

Olga de Papel té diversos nivells de lectura. Un primer nivell és l’aventura en si i pot anar adreçat a infants a partir de nou anys. Un segon nivell de lectura ens porta a extrapolar els missatges que s’amaguen darrera de les situacions i dels personatges, i ens condueixin al simbolisme de la veritat i de l’amor subjacent.


Vam tenir la sort que ens visités l’autora, l'Elisabetta Gnone, convidada per Duomo Ediciones i vam poder parlar amb ella en una trobada informal a l’Abacus de Balmes. Va explicar els tres anys invertits en la gestació del llibre, el perquè de la tria d’un nom tan rodó com Olga per a un personatge tan fràgil fet de paper (que té por del vent, i la terroritza la possibilitat de mullar-se) i sobretot ens va explicar que a Itàlia fa un any que circula el llibre i té força èxit entre els adolescents, entre les noies especialment. També vam poder parlar de literatura infanti l juvenil en general, de Rodari, d’Innocenti i de Piumini, entre d’altres autors del seu país.
A la Casa del libro (Rambla de Catalunya) hi ha una exposició de les il·lustracions. Com no podia ser d’una manera estan fetes amb papers retallats. Una joia. En el vídeo següent podeu veure el procés que ha seguit la Linda Toigo per a la seva elaboració.

i si hi esteu interessats en treballar la novel·la, també hi ha una guia de lectura. Us l’escannejo i la podeu obrir aquí.

LES DADES:
Títol: Olga de papel
Autora: Elisabetta Gnone
Il·lustradora: Linda Toigo
Traductor: Miguel García
Editorial: Duomo
Barcelona, 2017
Pàgines: 324

 

Un vaixell anomenat Mexique

by jcentell

Un dels àlbums il·lustrats que m’han impactat darrerament (potser perquè estic més sensible) és Mexique, el nom del vaixell. Com que els de la editorial Libros del Zorro Rojo són molt grans i ens fan la vida fàcil, em limitaré a copiar una part de la informació que hi tenen al seu web (de visita recomanable).

El 27 de maig de 1937, en plena guerra civil, 456 fills i filles de republicans van embarcar en el transatlàntic Mexique, que va salpar des de Bordeus rumb a Mèxic. Estava previst que hi fossin durant tres o quatre mesos, però la derrota republicana i l’inici de la Segona Guerra Mundial van transformar el seu exili en definitiu. Els «nens de Morelia», anomenats així pel nom de la ciutat mexicana que els va acollir, mai van tornar a la seva terra natal, i els pocs que van aconseguir fer-ho, algunes dècades més tard, van trobar-se un país, uns germans i uns paisatges que ja no reconeixien.
Es tracta d’un cas real, esdevingut a Espanya fa just vuitanta anys, narrat des de la perspectiva d’un nen, una veu infantil carregada de matisos —entre ells, la incertesa, l’esperança i la innocència— que transgredeix l’eufemisme de «dany col·lateral». Una edició que també narra la història d’un vaixell, sabent que no existeix un registre de tots aquells que travessen cada dia l’oceà, traslladant a éssers humans que tenen dret a una vida digna sense que la terra es desfaci sota els seus peus.


Les il·lustracions d’Ana Penyas —en la seva gamma de grisos i vermells, combinada amb diferents tècniques com el collage, el llapis i les textures— són un poderós reflex del dolor i la solitud que entranya la guerra, i, a la vegada, del besllum d’esperança de «els nens de Morelia».
Aquest llibre està recomanat per a totes les edats, però sobretot se’n pot treure profit a l’ESO.
A destacar la traducció de la Teresa Duran, genial com sempre.
El booktrailer, a continuació:

LES DADES:
Títol: Mexique. El nom del vaixell
Autora:  María José Ferrada
Il·lusradora: Ana Penyas
Traductora: Teresa Duran
Editorial: Libros del zorro rojo
Barcelona, 2017
32 pàgines

 

Enfonsat! Una de pirates

by jcentell

Un barret de pirata.
Un dia assolellat.
En Blau el pingüí
Un nou joc ha trobat...
Així comença aquest àlbum «Enfonsat!» que és una nova aventura del pingüí que ja ens va divertir a l’anterior «Quin vent». En aquest, en Blau el pingüí viu una aventura de pirates, tresors i amistat.
Mentre naveguen pels set mars, el capità pingüí i els seus amics Pere Simitarra, el contramestre Raimon, l’ós Bernat i la foca Marcel pateixen un inesperat enfonsament! Però el naufragi els porta a trobar a un personatge desconegut perdut en una illa deserta. La possibilitat de trobar un tresor, encara està oberta... Perquè en Blau té un sorprenent pla per rescatar un vaixell enfonsat. La història acaba amb un nou i meravellós ús per al vaixell que «val molt més que tot l'or».
Un llibre molt divertit il·lustrat amb els colors vibrants i emotius que empra sovint en Rob Biddulph.
El text original en anglès està pensat per ser llegit en veu alta i disfrutar de les rimes. La traducció de l’Anna Llisterri és molt encertada perquè manté la simpatia de les rimes gracioses que fan que sigui un plaer llegir-les:
«Un moment: hi ha una bandera... Un pal... Un timó
Calamars i sirenes, és tot un galió!»
A l’escola pot oferir-nos moltes possibilitats de treball perquè el tema enganxa des de la primera pàgina però també pot ser un bon motiu de generar discussions i imaginar el que pot passar a continuació: Com tornaran a casa, com es va enfonsar el galió pirates, etc. i naturalment per parlar de l’amistat.

Un àlbum ideal per ser llegit en lectura compartida (Shared reading), a la manera com s’expliquen els contes a les aules de cicle infantil.
Un llibre bonic, poètic gairebé, que quan el rellegeixes et transmet una sensació molt plaent i t’obliga a mirar més i més detalls. Fixeu-vos, per exemple, com ens presenta l’autor en una doble pàgina espectacular el galió enfonsat o fixeu-vos en l’ós i la seva bossa d’anar a la compra o les ulleres de busseig que l’acompanyen.


LES DADES:
Títol: Enfonsat!
Autor: Rob Biddulph
editorial: Andana
Traductora: Anna Llisterri
32 pàgines
València,2017
Al web de l’autor (http://www.robbiddulph.com) podeu descarregar-vos molts jocs relacionats amb les seves obres (totes publicades a Andana edicions), com aquest barret pirata:

 

 

Meravellosos veïns, un àlbum alegre sobre la gentrificació i els nouvinguts

by jcentell

Meravellosos veïns, dotze pàgines dobles —com els dotze mesos de l'any— ens expliquen la transformació d’un edifici i d’un barri de París que ben bé podria ser el de qualsevol altra ciutat.
A les primeres pàgines veiem com de tranquil·la és la vida en aquest edifici, potser una mica massa i tot. A la part inferior un text breu però molt encertat ens dóna pistes i condueix la nostra mirada presentant-nos els personatges —la portera Xafardera, el senyor Vetesifils, la senyora Polsim, el narrador, etc.—, uns personatges que són tots, tots, ovelles.


Però un bon dia, ai! arriben uns veïns nous: Una família de llops! I més tard, unes cigonyes que s’instal·len a l’àtic, un porquet turista, una família dels elefants i fins i tot un pop. Nous habitants que canviaran la vida del barri i el faran molt més animat.


L’àlbum -de format allargat com un edifici- és ideal per anar resseguint en les incomptables relectures, la vida i els moviments de cadascun dels personatges i així gaudir de tot el que fa el narrador, el policia, el mestre, i els mil petits detalls que els autors han dibuixat i que prenen vida pròpia, provocant canvis fins i tot en l’estructura de l’edifici (pintades, un hort urbà, el porxo, etc.)
El llibre ens explica, de manera diàfana, que la diversitat cultural, la barreja ètnica, la diferència, és font de riquesa i que l’arribada de famílies nouvingudes provoca que alguns els acullin amb gust i alegria i, en canvi, d’altres decideixen marxar... Un tema ben actual, que es viu des de fa mesos a determinats barris de Barcelona.
Recomanat a partir de quatre anys, ideal per treballar-lo a cicle mitjà.

Probablement, entrarà a la selecció que farem enguany al grup de treball sobre la ciutat i com la presenta la literatura infantil i juvenil.
(s'accepten recomanacions de títols)

LES DADES:
Títol: Meravellosos veïns
Autors: Hélène Lasserre i Gilles Bonotaux
Editorial: Birabiro
Pàgines: 32
Novembre 2016


Es tu turno, Adrián. La història d’una superació, un nen, un gos i una ballarina

by jcentell

L’Adrian és un infant de deu anys que cada dia, quan va a l'escola, nota una certa ansietat, un rau-rau que li regira la panxa. El veiem a les primeres pàgines caminant solitari i patint les burles d’alguns companys de l’escola. Quan són a classe i el mestre li demana de llegir en veu alta, l’Adrián es bloqueja («A veces me toca leer. El corazón me late con fuerza y la cabeza se nubla.Y las mejillas se me ponen muy rojas. EL TIEMPO SE DETIENE») i el seu pensament se’n va lluny, molt lluny, al món del circ, on ell es veu com un trapecista.
En tornar a casa, coneixem la seva família, un pare i una mare feliços, treballadors, comprensius i atents amb el noi. Allà l'Adrián se sent segur i confiat.
Un bon dia, quan l’Adrián camina pel carrer, després de comprar-se un gelat, veu un gos solitari que se’l mira. El gos s’ha perdut i el noi comparteix amb ell el gelat. A partir d’aquest moment i gràcies a la companyia de l'animal, la vida del noi canvia radicalment. El bloqueig desapareix, agafa seguretat i comença a sentir-se feliç. Però un dia troben una velleta que resulta ser la propietària del gos...

 

 

M’ha agradat força aquest llibre diferent perquè combina les imatges a tot color dels moments d’alegria (generalment quan està sol) amb els dibuixos fets a llapis, en blanc i negre, seguint l’estil de les vinyetes dels còmics. També hi ha un breu text que ajuda a entendre determinades parts de la història però no totes; el lector ha de fer un esforç per interpretar les imatges i construir aquesta història d’amistat, de superació, de circ, d’estimació als animals.

 


La idea que ens envia, la més potent, és que la seguretat en un mateix és a la base de tot aprenentatge.
Els d’Ekaré la tornen a clavar, traduint aquest llibre i oferint-nos una edició preciosa, amb tapes dures, un format encertat i unes imatges que des de la portada i les guardes ens introdueixen en una història bonica de debò.

 


Llibre molt premiat a Suècia, d’on són l’autora Helena Öberg i la il·lustradora Kristin Lidström.
A l'escola, si el grup classe està acostumat a llegir imatges es pot introduir a partir de vuit anys.

Les dades:
Títol: Es tu turno, Adrián
Autora: Helena Öberg
Il·lustradora: Kristin Linström
Editorial: Ekaré
Pàgines: 68
Barcelona, 2017

Jo no sóc la teva mama, un àlbum sobre l’amistat

by jcentell

Un matí, l’esquirol Otto descobreix una bola verda amb punxes davant de la porta de casa seva, a l’arbre gran on viu, un arbre amb fulles acollidores. Quan la bola s’obre, hi apareix una criatura blanca que se’l mira i li diu MAMA!


Després d'alguns dubtes, l’Otto li diu a la criatura que entri a casa seva per passar la nit. L'endemà, el «pelut» ha crescut molt i l’Otto surt a la recerca de la seva mare. No la troba i els dies següents continua buscant-la. Mentrestant la criatura, de nom Piu, continua creixent i creixent. Sembla el Yeti, blanc i cada cop més gran. L’esquirol no sap com desfer-se del Piu que li fa malbé la seva casa fins el dia, el Piu li salva la vida, evitant que una àliga l’enxampi.

Aquest àlbum, amb tapes dures, explica el naixement d'una amistat entre una esquirol i una simpàtica criatura peluda. Els diversos intents de l'esquirol per trobar la mare de la criatura marquen la primera part de la narració, i la successió dels dies ve marcada pel sorprenent creixement del "pelut".
La narració que acompanya les il·lustracions de la canadenca Marianne Dubuc, amb alguns diàlegs, està formada per frases curtes, fàcils d’entendre.
Les il·lustracions mesclen dibuix i aquarel·les, expliquen molt bé aquesta història de coneixement, amistat i ajuda mútua.
El disseny del llibre és senzill però efectiu, amb petits detalls (per exemple, a la casa de l'esquirol) que convé observar. Les cares dels personatges mostren una fesomia molt expressiva, així com altres detall de l’anatomia de l’esquirol i de la criatura.
Un àlbum serè que ens explica que els llaços del cor poden ser més forts que els de la sang.
Recomanat per al cicle infantil. Ideal per explicar l’amistat i les emocions.

Web de l'autora: http://www.mariannedubuc.com/

LES DADES:
Títol: Jo no sóc la teva mama
Autora/il·lustradora: Marianne Dubuc
Editorial: Joventut
Any: 2017
Pàgines: 72

Els Quiquè i el ninot de neu

by jcentell

Els Quiquè són en Raül, l’Olívia, en Max, la Paula, en Bernat i la Pamela, una curiosa colla d’amics, cadascú d’ells amb una característica ben definida i particular.
A França, d’on és originari aquest àlbum, els autors ja n’han publicat quatre amb molt d’èxit. Ara, l’editorial Birabiro ens ha presentat el primer: Els Quiquè i el ninot de neu que no es volia fondre.
El llibre és una introducció al format còmic. Està ben pensat i els infants s’ho passen bé, rient i identificant-se amb determinats personatges, com en Raül que sempre veu problemes a tot arreu.


Al principi veiem l’Olivia pintant un cel de color gris. Els amics arriben i quan veuen el cel gris diuen que fa fred, s’abriguen i comença el deliri... Imaginen que neva, que neva molt, i decideixen fer un ninot de neu. Com que no hi ha pastanaga per al nas li posen un plàtan i l’anomenen Bernulf. Quan surt el sol, el ninot de neu comença a fondre’s i per salvar-lo el porten a la muntanya nevada. Allà trobaran éssers estranys com l’abominable gnom de les neus i altres.


M’ha agradat i m’ha fet riure. És un àlbum fresc que recomanem a partir de cinc anys.

Les dades:
Títol: Els Quiquè i el ninot de neu que no es volia fondre
Autor: Laurent Rivelaygue
Il·lustrador: Olivier Tallec
Editorial: Birabiro
Pàgines: 32
Barcelona, 2017