RECOMANACIONS

25 contes d’en Joaquim Carbó

by jcentell

He acabat de llegir «Quin joc més bèstia!». L’he anat assaborint a poc a poc. Són vinc-i-cinc relats que es poden anar llegint independentment obrint el llibre a l’atzar i deixant-se endur per la prosa d'en Joaquim Carbó i per la seva mirada curiosa sobre tot el que ens envolta.

Llegint les seves històries et sens com si caminessis pel seu barri i ell mateix t’anés explicant anècdotes de cadascun dels racons, de les persones i dels animals que per allà es veuen, ja siguin quissos, coloms o formigues.

Els qui seguim els seus relats identifiquem el seu estil tranquil, didàctic, absent de moralina i que ens fa reflexionar sobre la nostra pròpia realitat.
M’han agradat els contes de caire social com “el preu d’una pilota”, per exemple.

Dels vint-i-cinc contes que composen el recull n’hi ha que ja els havia llegit perquè formaven part dels seus escrits a Cavall Fort o a campanyes com la de l’Alzheimer, i també he gaudit retrobant a l’inevitable Miquelet d’algunes de les seves aventures, com aquesta: https://jaumecentelles.cat/2015/06/07/la-selva-den-miquelet/

Crec que pot ser un llibre útil per tenir a l’aula i llegir cada dia un relat. Segurament ens portarà a raonaments sobre els valors que regeixen la nostra vida i també a recordar situacions similars viscudes a prop d’allà on siguem.

Lectura per a infants a partir de nou anys.

Al web de l’editorial podeu llegir una sinopsi del llibre, fer-ne una tastet i algunes ressenyes. Ho podeu llegir, clicant a
http://comanegra.com/ficcio/562-quin-joc-mes-bestia-joaquim-carbo.html

LES DADES:
Títol: Quin joc més bèstia! Tria personal
Autor: Joaquim Carbó
Editorial: Comanegra
Pàgines: 264
Barcelona, 2019

«Te llamaré papà», un llibre ple d’emocions

by jcentell

Fa molt de temps, un home caminava i es va trobar a un nen que també caminava. Ambdós havien fet un llarg recorregut i, tot i que no es coneixien, van decidir fer-se companys de viatge.

L’home anava pel món a la recerca de tresors i tots els que trobava els guardava en una maleta molt gran. El nen, en canvi, només duia a l’esquena una motxilla on anava guardant coses, talment com si fossin secretes.

Una nit, els ocells del bosc s'enlairaren i van desaparèixer enmig de la foscor. Tres lladregots van robar la maleta del pare i el que van trobar a dins els va decebre. En canvi, el contingut de la motxilla del nen els va deixar "sense paraules" perquè eren...


«Te llamaré papá» és un llibre tendre que ens narra la relació entre un adult i un infant que caminen junts. A mesura que la història avança anem descobrint què significa aquests camí per on ells passen i podem entendre el seu simbolisme.

Les imatges són de format gran i permeten gaudir dels detalls. Com que la il·lustradora és xinesa, ens mostra i reconeixem alguns animals com el “pangolí” que s’ha fet popular darrerament.

Un llibre per reflexionar sobre la paternitat i sobre com el tracte ens fa estimar a la gent amb la que compartim la nostra vida. M’ha agradat el seu to poètic i dolç.

A partir de vuit anys el podran gaudir i parlar-ne.

Al web de l’editorial hi ha un petit quadern d’activitats. El podeu descarregar clicant a  ficha_de_lectura_te_llamare_papa.pdf

LES DADES:
Títol: Te llamaré papà
Autor: Can Ran
Il·lustradora: Daishu Ma
Traductora: Ana Romeral
Editorial: Siruela
Pàgines: 40
Madrid, 2020

Una carrera épica en un hipòdrom

by jcentell

La primera pàgina d’«Una carrera épica» ens mostra els assistents a la cursa molt ben vestits, engiponats com es tractés del «Gran National» anglès. És una festa i alguns estan mirant pels prismàtics per no perdre’s detall.


A la segona pàgina hi ha els cavalls neguitosos i els genets mirant-se els uns als altres, expectants a que comenci la cursa. De sobte, un ¡BANG! dona el tret de sortida i corren a gran velocitat camí a la meta.

Les següents pàgines són molt plàstiques i veiem diverses argúcies divertides per intentar guanyar. També hi ha alguns que queden eliminats directament.

Les il·lustracions, humorístiques, són de línia clara, i el forma és molt gran, allargat (crec que té un nom però no n’estic segur… Italià, potser?)
L’autora, la Marie Dorléans ha confegit un relat senzill però enginyós que acaba de manera espatarrant.
A casa nostra no tenim hipòdroms però en d’altres països les curses són habituals i els espectadors coneixen els noms dels genets i les característiques dels cavalls per poder fer apostes i endevinar qui pot guanyar.
Destaca la gama de colors suau i harmònica, amb força detalls de línia neta I clara.
El text és breu i les paraules estan ben triades.


Un llibre bonic per llegir amb els infants a partir de cinc anys.

LES DADES:
Títol: Una carrera épica
Autora: Marie Dorléans
Il·lustradora: Marie Dórleans
Traductora: Roser Sánchez
Editorial: Astronave
Pàgines:32
Barcelona, 2019

«El conill i la moto», un álbum sobre com superar les pròpies pors.

by jcentell

El nostre conill vivia en un camp de blat molt tranquil, i no se n’havia mogut mai –ni un sol cop–, tot i que cada nit somiava que ho feia.
El gos, en canvi, s’havia passat mitja vida recorrent el país en moto. Li agradava moltíssim parlar amb el conill i explicar-li històries sobre els llocs on s’havia sentit més viu.
Però un mal dia el gos se’n va anar, i no va poder explicar més històries al conill.

Aquest és el text de la contraportada d’un àlbum que explica una història de com afrontar les pors i ser capaços de fer coses noves i diferents.

El relat comença amb la imatge d’un conill que viu en una casa envoltada de camps de blat i mai no ha sortit de la seva zona de confort. El conill espera, cada dia, que el seu amic gos li faci una visita i li expliqui històries dels camins i dels llocs que hi ha carretera enllà. El gos és un aventurer que va amb moto, abillat amb la una jaqueta negra de cuir, casc i botes de motard.

Un dia, el gos no arriba. Veiem el conill assegut al porxo de la casa amb les orelles caigudes (les flors també caigudes). És una imatge trista però alhora molt poètica.

Unes setmanes més tard li arriba la moto que el gos li ha deixat en herència. Primer el conill amaga la moto, abandonada en mig del camp de blat, però finalment decideix agafar-la i portar-la a l’interior de la casa i (ja us ho podeu imaginar) allà, s’emprova la jaqueta negra i pensa que amb la moto pot anar «fins al capdavall de la carretera»... però la carretera és llarga, mooolt llarga.

El tema no és nou però l’autora, la Kate Hoefler, li confereix un bon ritme narratiu, talment com si expliques un conte de falda. Les il·lustracions, pastels i aquarel·les, de la Sarah Jacoby, són delicades i ajuden a entendre les emocions del conill i sobretot a interpretar els silencis. Combina les il·lustracions de detall amb dobles pàgines amb plans panoràmics que ajuden a seguir el ritme elegant de la història.

He comprat la versió en català —no conec el text original— i m’ha costat de seguir la traducció.

Un bon llibre per llegir, gaudir de les imatges i comentar les nostres pròpies pors. Per a cicle inicial.

LES DADES
Títol: El conill i la moto
Autora: Kate Hoefler
Il·lustradora: Sarah Jacoby
Traductora: Maria Cabrera
Editorial: Flamboyant
Pàgines: 48
Barcelona, 2020



«La noia ocell», volar amb les paraules.

by jcentell

Hi ha llibres que deixen petja i quan els acabes de llegir el deses a la prestatgeria dels especialment recomanats perquè saps que tindran un llarg recorregut i que estaran entre els tres millors de l’any. Un dels que segur en sentireu a parlar els propers mesos és «La noia ocell». L’he conegut a través d’una llibretera del grup de treball. Ens va enviar un correu on ens avisava que podria anar bé per a la recerca que estem fent enguany sobre «els ocells». Com que de les llibreteres te’n pots refiar perquè sempre l’encerten, el vaig comprar i vaig començar a llegir, a llegir sense parar, atrapat per la història. No sé d’on ens ve la fascinació que ens desperten els ocells. Potser és el simbolisme que genera el fet de volar, d’obrir les ales i deixar-se endur pel vent, planar, fer tirabuixons, picats i contrapicats, i notar l’oratge a la cara; o potser és que associem volar amb llibertat. Em va passar amb «Kulanjango» i ara m’ha tornar a passar amb «La noia ocell».

He notat la mateixa emoció que quan vaig llegir «l’arbre dels desigs» i he pensat que té la mateixa estructura: Són històries adreçades als nois i noies de cicle superior i que tenen un transfons, no explicitat, molt potent. Enganxen per l’aventura, però al seu darrera hi ha quelcom més que roman dins nostre i ens remou. L’autora és la Sandy Stark-McGinnis i empra una prosa molt poètica per narrar una història plena de temes difícils com la identitat i l’abandonament.

El llibre ens explica una part de la vida d’una nena d’onze anys, de nom December Lee Morgan que té un passat complicat i que va rebotant d’una casa d’acollida a una altra.
A la noia li encanten els ocells i està convençuda que li sortiran unes ales perquè a l’esquena té unes cicatrius i ella pensa que s’obriran i es desplegaran les ales, permetent-li volar i sobreviure pel seu compte, allunyada dels records de la seva vida humana. La noia s’enfila als arbres i salta des de dalt de tot esperant enlairar-se, alarmant els seus pares d’acollida. També menja llavors de gira-sol, llegeix obsessivament un llibre, «Guia completa d’ocells (Volum I)» regal de la seva mare, i escriu un diari de la seva vida, «La història extraordinària de la noia ocell», un diari que no ha llegit ningú.

La December veu amb cert perill apropar-se emocionalment a qualsevol persona, de manera que es manté a distància, sense confiar gaire en ningú. Les coses comencen a canviar quan arriba a una nova casa d’acollida on viu l’Eleanor, una dona amant dels ocells, taxidermista i especialista en rehabilitació d'animals. L’Eleanor li dona llibertat i confiança per ser ella mateixa i també li dona l’oportunitat de cuidar un aligot cua-roig ferit anomenat Henrietta. A mesura que la noia estreny lligams amb l’aligot i amb l’Eleanor, descobreix un nou sentit a la seva vida i experimenta un intens desig de romandre al mateix lloc per primera vegada a la seva vida i anirà descobrint que el camí cap a la curació no és fugir del passat sinó trobar persones que t’estimen, t’accepten i et donen un lloc segur per viure.

Al relat hi ha altres personatges potents com la Cheryllynn, una companya transgènere de qui anirem coneixent algunes coses a mesura que llegim.
«La noia ocell» és un llibre trist, però molt recomanable perquè planteja una història d’esperança, de confiança i d’amistat, una història que ens recorda que cal seguir els nostres desigs i no renunciar a ells.

Ah! I si no sou experts en el tema “ocells” no patiu perquè el llibre us mostrarà aspectes de la ciència del vol, de l’anatomia dels ocells i del seu comportament, que us agradaran.
Especialment recomanat per a cicle superior i primer de l’ESO.

LES DADES:
Títol: La noia ocell
Autora: Sandy Stark-McGinnis
Traductor: Xavier Pàmies
Editorial: Blackie Books
Pàgines:184
Barcelona, 2020

 

Quan anem a dormir, comencen altres històries…

by jcentell


«La il·lustració és un llenguatge complet, immediat i atractiu, amb capacitat de narrar, i per aquesta raó mereix el mateix respecte que la paraula escrita». Són paraules de la Patrizia Zerbi, directora del concurs Silent Books Contest que premia els àlbums il·lustrats sense text. Ara, Kalandraka ens ofereix el primer de la sèrie: Mientras tu duermes, un llibre de format generós creat per la Mariana Ruiz Johnson de que hi ja hem comentat en aquest blog “La mare se’n va de viatge”·

«Mientras tu duermes» és un llibre bonic que presenta un història que requereix més d’una lectura perquè hi ha molt detalls que, d’entrada, passen desapercebuts. Perquè us en feu una idea, la primera part recorda el mític «Zoom» i la segona s’acosta al també mític «Allà on viuen els monstres», però amb els dibuixos personals de la Mariana.

El relat comença amb una mare llegint un conte al seu fill que està a punt de quedar-se adormit. És una imatge a doble plana, a sang, on només es veu un tros de l’habitació de l’infant, talment com si estiguéssim mirant a través de la finestra. El detall de la portada del llibre que la mare llegeix és clau per entendre què passarà al final i és probable que haguem de tornar a aquesta primera imatge per recordar-la i comparar-la.


A la plana següent, el nen ja s’ha adormit i la mare fa mutis per les escales. El pla s’obre i podem veure la casa, el cel ple d’estrelles i un mussol dalt d’un arbre. A la següent imatge el pla continua obrint-se en un zoom invertit, allunyant-nos de l’escena inicial però mantenint l’habitació del nen que dorm, dins de la imatge. A més, comencen a aparèixer altres personatges de la ciutat, alguns habituals com la noia que va amb bicicleta i d’altres inusuals com el tigre i el cérvol músics, a la terrassa contigua.

A mesura que avança la narració, cada vegada hi ha més personatges —de mida més petita, lògicament—, que emplenen les dues pàgines i ens presenten tota mena de situacions: algunes tristes com el nen que està a l’hospital, d’altres romàntiques com la de la mare i el pare del nen que dorm, d’altres festives com la dels amics que estan al restaurant sopant i xerrant animadament. També veiem un noi que estudia, una dona que pinta, un home que mira les estrelles pel telescopi, un veí que es dutxa i, sobretot, dos nous personatges que arrosseguen una barca en direcció a un mar que s’albira discretament a la dreta de la imatge.

S’acaba el zoom amb una imatge espectacular de tot el barri amb més de trenta personatges que fan, cadascú, alguna activitat relacionada amb la nit. Aquí, l’autora ens obliga, d’alguna manera, a retrocedir i tornar a retrobar el moviment d’alguns dels que hem anat veient en les planes anteriors.


Quan diem que les imatges no sempre són fàcils de llegir i que cal un aprenentatge ens referim a això, precisament. L’absència de text no implica absència de relat. El que cal és saber llegir, interpretar i connectar detalls, en un exercici que requereix un entrenament i, sovint, un acompanyament de la mestra o de l’adult.

La segona part del llibre narra un viatge que està connectat amb el llibre que llegeix la mare al principi i que és el somni de l’infant. Com hem assenyalat abans, és el mateix esquema narratiu d’”Allà on vien els monstres”. Una anada en barca —ensonyació de l’infant—, a l’illa perduda on se celebrarà una festa. En sortir el sol, retorn a l’habitació. Amb un zoom ens acostem, en companyia de gavines, novament a la imatge de l’inici, tancant el cercle i encetant un nou dia.


Hi ha un detall que no m’acaba de casar sobre l’edat dels possibles lectors. Al web de kalandraka el recomanen per a prelectors i primers lectors i, al meu entendre, crec que el disfrutaran especialment els infants de cicle inicial i mitjà.

Al web de Kalandraka podem llegir:
«Mientras tú duermes» va guanyar la segona edició del certamen, organitzat per Carthusia Edizioni en col·laboració amb el municipi de Mulazzo i l’associació Montereggio Paese dei Librai, més l’adhesió de l’IBBY Itàlia, la Fira del Llibre de Bolonya, el Saló del Llibre de Torí, i el Centre del Llibre i la Lectura.
Es tracta d’un projecte cultural i editorial audaç per a equiparar la paraula escrita amb la il·lustració, “un llenguatge complet, immediat i atractiu, amb capacitat de narrar”, afirmen
des de Carthusia, que també valoren els llibres silents com una “oportunitat de creixement” en termes de diversitat, tolerància i respecte.

LES DADES:
Títol: Mientras tu duermes
Autora: Mariana Ruiz Johnson
Il·lustradora: Mariana Ruiz Johnson
Editorial: Kalandraka
Pàgines: 36
ISBN: 978-84-1343-001-0
Pontevedra, 2020

Les imatges estan extretes del web de l'autora: https://marianaruizjohnson.wordpress.com/

Els polls ja són aquí, novament!

by jcentell

Mares i mestres em comenten que han tornat els inevitables polls a les escoles. És com una migració, cada any apareixen sense avisar. Ho notem perquè els infants comencen a gratar els caps i els adults reneguen i maleeixin a les imperceptibles bestioletes de no més d’un parell de mil·límetres.
De llibres que en parlen, n’hi ha alguns, però aquest «Salti qui pugui» de l’Agnès Lestrade és diferent perquè ens situa en el punt de vista del paràsit.
A la portada veiem el poll arrapat als cabell d’un infant com si fos un genet cavalcant per planes i muntanyes. El poll ens diu que té un súper cavall preferit que el porta a tot arreu.

El cavall, naturalment, es el nen i la crinera, els seus cabells. L’infant, sense adonar-se contribueixi a la felicitat del poll fins al punt que aquest, content i feliç convida a d’altres amics a unir-se a la festa. «No estaria bé guardar-me aquest cavall només per a mi!» diu.


Però hi ha un petit inconvenient i és que el poll s’enfada en veure que el seu cavall es posa nerviós, renilla i se’n va galopant... Així que pren la decisió de canviar de cavall i salta als cabells d’una nena.


El text és divertit i les imatges de l’Annick Masson, senzilles i amb plans molt grans ens acosten d’una manera força expressiva a la realitat. La imatge de tota la classe gratant-se, mestra inclosa, és genial.


El tema dels polls a les escoles dona per molt. En parlarem a l’Ofici d’educar (Catalunya ràdio), d’ací uns dies, amb metges, al·lergòlegs i altres especialistes que ens aportaran (o no) alguna solució.
Lectura recomanada a partir de 4 anys.

LES DADES:
Títol: Salti qui pugui!
Autora: Agnès de Lestrade
Il·lustradora: Annick Masson
Traductora: María Teresa Rivas
Editorial: Tramuntana
Pàgines: 32
Sant Feliu de Guíxols, 2017

 

La carta amb olor a cirera de la senyora González

by jcentell

L’editorial “A buen paso” ha recuperat aquest àlbum que formava part de la magnífica col·lecció de FCE “a la orilla del viento”. Vaig veure la portada i vaig dubtar perquè no és la mateixa però la història i el contingut continua essent el mateix.
És un àlbum curiós i que serveix per entendre com funciona la relació text-imatge perquè està ple de detalls que passen desapercebuts i fins que no has rellegit i tornat a mirar-lo vàries vegades no acabes de copsar-los.
És un llibre per compartir amb els infants i fer-los veure què vol dir “llegir les imatges”.

La història és senzilla. Es tracta d’un reguitzell d’esdeveniments que es van encadenant i que són conseqüència de l’anterior. A més, si ens hi fixem bé, podem anticipar el que trobarem a la pagina següent.
La narració comença amb una dona (la senyora González) que escriu una carta d’amor per al senyor Lairla. És una carta especial perquè com bé diu, “cal parar molta atenció als detalls..” Una carta que fa olor a cirera.
Després el relat fa el seguiment de la carta i anem veient com es produeixen successives caigudes a llocs més o menys inversemblants: un pou, el fons del riu, un volcà, la boca del gegant, etc. És inevitable que recordem el conte d’«Alícia en Terra de meravelles».
Diem que cal estar atents als detalls perquè ens indiquen què passarà o en quin altre lloc veurem determinat objecte. Una bona observació ens permetrà gaudir i entendre molt millor el relat. Per exemple, a la pàgina on la senyora surt de casa hi ha la seva taula de treball. Si ens hi fixem bé, tos els objectes (la ploma, el rellotge, les flors, la làmpada, la paperera, etc.) els tornarem a veure més endavant en llocs estranys, desubicats.

El mateix succeeix amb altres objectes que al final trobarem a casa del senyor Lairla, perquè la narració segueix un camí d’anada fins al número set i tornada fins al zero. Són uns números que encapçalen cada fragment i ens ajuden a contextualitzar l’espai. Ajuden a les imatges que fan la funció de frontissa d’unes portes imaginàries que deixen entreveure el que vindrà després.
La narració està plena de detalls surrealistes, d’objectes amb mides i formes curioses.
Es tracta d’un llibre per llegir en companyia dels infants (resulta difícil per a ells sols) i anar descobrint detalls i intentar resseguir la divertida aventura.
I al final es tracta d’imaginar què hi ha escrit a la carta misteriosa, a la carta d’amor.
Recomanat per a mediadors de lectura.

LES DADES:
Títol: La carta de la señora González
Autor: Sergio Lairla
Il·lustradora: Ana G. Lartitegui
Editorial: A buen paso
Pàgines: 40
Barcelona, 2020

 

La vida secreta de les llavors

by jcentell

Veient les imatges esfereïdores dels actuals incendis a Austràlia sembla que aquell país no tornarà a ser mai més igual. Les imatges circulen per les xarxes socials, pels diaris i per televisió. Em venen al cap llibres que expliquen als infants què cal fer per regenerar la natura. N’hi ha molts. Alguns clàssics com «Wangari i els arbres de la pau», «L’home que plantava arbres» o «Los viajes del abuelo» i d’altres més actuals. Dels que han sortit recentment, en comento un parell:

CENT LLAVORS QUE VAN VOLAR

Un arbre esperava, ple d’esperances. Què esperava? El dia adequat, el dia perfecte per alliberar les seves llavors!
I aquell dia, l’aventura comença. L’arbre allibera cent llavors...
Estem davant d’un llibre que ens convida a comptar. És com una classe de matemàtiques perquè a cada pàgina que passem anem veient com de les cent llavors que van volar, algunes cauen enmig de la carretera, a d’altres se les mengen els ocells o acaben al fons del riu... i així el nombre va minvant. Al final, n’hi haurà alguna que acabi en un bon terreny? Alguna acabarà convertida en un arbre adult? No perdem l’esperança!
«Cent llavors que van volar» és un llibre que ens acosta al coneixement de l’entorn i ens explica com poden ser de resistents les llavors, els arbres i la natura en general.
Escrit per la Isabel Minhós i il·lustrat per la Yara Kono segueix aquest estil peculiar dels llibres portuguesos que edita Planeta Tangerina.
A les darreres pàgines hi ha una informació que val la pena sobre els diferents tipus de llavors.
A partir de cinc anys

LES DADES:
Títol: Cent llavors que van volar
Autora: Isabel Minhós
Il·lustradora: Yara Kono
Traductora: Mireia Alegre
Editorial: Coco Books
Pàgines: 32
Barcelona, 2018

QUÈ ENS CAL?
Un altre llibre que ens parla d’arbres i de llavors acaba de ser publicat per Kalandraka. Es tracta d’un relat breu d’en Gianni Rodari titulat «Què ens cal?».
Comença amb una afirmació: Per fer una taula ens cal la fusta. I després va explicant el que cal per fer la fusta, el que cal per fer un arbre i així successivament... una llavor, etc. fins a un final que ens retorna, a manera de sil·logisme, a la situació inicial.
Al web de l’editorial llegim que «El relat segueix una successió lògica i esglaonada sobre l’origen d’un objecte quotidià, que culmina en una de les coses més profundes i, a la vegada, més belles de la naturalesa: per aconseguir quelcom ben gran, a vegades n’hi ha prou amb el mínim. Un llibre que uneix l’elegància de la geometria, tot seguint una estructura literària circular, amb la fragància de la poesia i l’originalitat de la proposta estètica.
Els collages de Silvia Bonanni practiquen aquest salt creatiu i transformador de l’art, amb una proposta elaborada i plena de colors que combina tota mena de retalls de paper imprès amb elements tèxtils
A partir de quatre anys

LES DADES:
Títol: Què ens cal?
Autor: Gianni Rodari
Il·lustradora: Silvia Bonanni
Traductora: Teresa Duran
Editorial: Kalandraka
Pàgines: 32
Barcelona, 2020

 

Coses que se’n van, que es transformen, que passen.

by jcentell


El títol és prou explícit. Les coses se’n van, ens diu. Però perquè marxin, abans han d’haver arribat, no?
L’autora italiana Beatrice Alemagna ens presenta unes situacions quotidianes en la vida dels infants per recordar-nos que, a la vida, tot passa (o gairebé tot) i ho fa amb alguns exemples compartits per molts de nosaltres. Comença recordant que la son se’n va i ens despertem però també que la pluja i el mal temps, donen pas al sol. A partir d’aquí, un enfilall de situacions que podem reconèixer: les notes musicals, les bombolles de sabó, els polls (agg!), els mals pensament, el fum d’una tassa de cafè, les llàgrimes, etc.
La curiositat de l’àlbum és que presenta les situacions a doble pàgina i entremig hi ha un full de paper vegetal translúcid que deixa entreveure i anticipar què passarà. Per exemple, a l’esquerra llegim «Una ferideta desapareix (gairebé)»

I en girar el paper vegetal veiem «sense deixar marques.»

De fet, el full vegetal sembla que s’endugui els problemes, és com una mena de filtre de les emocions.
A l’escola ho vivim contínuament. Des del moment que arriben acompanyants del pare o la mare i aquests desapareixen. O quan hem d’aturar l’activitat perquè ha parat de ploure i anem a veure l’arc de Sant Martí.
Les il·lustracions a gouache confereixen un aspecte curiós, diferent, i ressalten l'estil particular d’aquesta autora.
És un llibre per llegir en companyia dels nens petits i anar comentant les situacions. Primer, llegir la pàgina de l'esquerra i, després, pensar que passarà quan girem el full semitransparent. És divertit veure ara els ulls tancats, ara oberts, ara una boca amb dents, ara sense dents.
Un llibre per parlar de les pèrdues, de les físiques i les emocionals. Comentar les situacions que s'esmenten serveix per esvair la possible angoixa que es genera en alguns infants.
El final està ben pensat perquè ens parla de la única cosa que no canvia, de la seva immutabilitat i solidesa.

I sobre el format, una mica més de generositat en les mides potser hagués fet l’obra més lluïda. Ei, potser...
Els full de paper vegetal semblen prou sòlids. En mans dels nostres alumnes aguantaran, oi?
Recomanat a partir de quatre anys.

LES DADES:
Títol: Les coses que se’n van
Autora i il·lustradora: Beatrice Alemagna
Traductora: Aurora Ballester
Editorial: Combel
40 pàgines
Barcelona, 2019

La “promo” de l’editorial:

 

«El mur al mig del llibre», una narració sobre els prejudicis

by jcentell

El llibre que ha tingut més èxit entre les criatures de la família aquestes vacances de Nadal ha estat «El mur al mig del llibre». L’he llegit moltes vegades i he trobat detalls que el fan molt recomanable, malgrat la seva aparent senzillesa.
Perquè els ha agradat tant a la canalleta? Què el fa tan atractiu? Una de les singularitats és que (com passa cada vegada més amb diversos autors, i en aquest cas també l’il·lustrador) trenca la famosa «quarta paret» i fa que els personatges interactuïn amb el lector que és qui se n’adona del que està passant realment.
Quan arriba el llibre a les teves mans has d’estar atent a diversos detalls que són els punts forts de la narració. Per exemple, al principi t’has d’adonar que al terra hi ha un maó caigut. És crucial perquè és el maó que falta al mur que hi ha al mig del llibre i que el personatge principal —una mena de petit cavaller medieval amb armadura— s’afanya a agafar i mirar de col·locar al capdamunt del mur.
Mentrestant, a les pàgines senars veiem el que hi ha a l’altra banda i quan avancem pàgines ens n’adonem que el rinoceront, el tigre i el goril·la que semblaven perillosos fugen espantats per un ratolí. Bé, altra cosa és l’aparició de l’ogre.
En paral·lel, a la banda de l’esquerra, a les pàgines parells, mentre el cavaller està reparant el mur que segons ell el protegeix, un cocodril amenaçador apareix i les aigües comencen a pujar.
Anem passant pàgines i els esdeveniments succeeixen ràpidament mentre que el petit cavaller ni se n’adona del que està passant a la seva banda de mur. Està convençut que és la segura i que a l’altra banda passen coses terribles. Fins i tot hi ha un ogre!


És una història encantadora, ben construïda i que permet observar com en Jon Agee ha cuidat tots els detalls. Per exemple, l’ús dels espais blancs. És genial comprovar com van passant de l’esquerra a la dreta progressivament.
L’ús de les formes també mereix especial atenció. Fixeu-vos en l’escala, per exemple, com es recolza sobre el mur formant un triangle que s’equilibra amb les figures dels animals de la dreta on fins i tot el tigre sembla que adopta una posició simètrica amb l’escala. Quelcom de semblant passa amb l’ogre i el cocodril, «figures mirall» podríem dir.


L’ús del text és curiós perquè sempre està a la part on és el cavaller. Primer a l’esquerra i quan el cavaller passa a la dreta del mur, el text també salta.
L’ús del color, ah!, està ben pensat. Tons blaus i verd a l’esquerra, marrons i carbassa a la dreta.
No us perdeu les imatges còmiques de l’ànec o els ulls dels personatges que recorden als magnífics ulls que dibuixa el gran Jon Klassen.


Un llibre molt potent que, sobretot, conté un missatge sobre els prejudicis que tenim les persones. És el que cal reforçar quan l’expliquem als infants de cicle infantil. És allò que ens vol transmetre l’autor.
A l’editorial diuen que «Jon Agee ens parla de com n’és, d’important, eixamplar horitzons, obrir-nos a nous mons (interiors i exteriors) que ens enriqueixen i són la nostra veritable fortalesa.» Totalment d’acord.
Recomanat per a infants de cicle infantil i inicial.

LES DADES:
Títol: El mur al mig del llibre
Autor: Jon Agee
Il·lustrador: Jon Agee
Editorial: La casita roja
Pàgines: 48
Barcelona, 2019

 

De vacances amb l’escarabat, les tres formigues, el grill, el centpeus, la papallona i la llagosta

by jcentell

Arriben les vacances i és un bon moment d’anar de viatge amb l’escarabat i tota la seva troupe.
Fa un parell d’anys vam referenciar “Escarabajo en compañía”. Ara volem comentar el segon títol de la sèrie d’aquests insectes entranyables que en Pep Bruno i la Rocío Martínez situen de camí a casa de la llagosta que els espera per gaudir de les vacances, més o menys com estem esperant molts de nosaltres aquests dies.
Escarabajo de vacaciones” situa l’escenari en un viatge que ha de fer l’escarabat amb els seus amics fins a la casa de la llagosta. Amb el grill, el centpeus i les tres formigues inicien un periple des de casa de l’escarabat fins a l’hort que hi ha al final de la vall, a tocar d’un petit rierol. Pel camí trobaran a la papallona, un nou insecte que s’ajuntarà a l’expedició i amb el que compartiran diferents aventures.
El relat està estructurat en cinc capítols que convé llegir seguint l’ordre natural per fer-lo més entenedor. Segueix l’estil “arnoldlobelià” de l’anterior i resulta delicat i entranyable en les converses dels insectes.

 


Les il·lustracions de la Rocío, molt acolorides, combinen plans panoràmics que ens fan veure la menudesa d’aquestes bestioletes, amb primers plans que ens acosten als detalls que convé mirar i remirar. Hi ha també una mena de joc “buscant a Wally” que consisteix en trobar qui fa les fotografies de l’àlbum. Les veiem a la darrera pàgina i ens obliga a tornar a mirar les il·lustracions.
Un bon relat per als infants de cicle inicial, poètic i que ens convida a conèixer la fauna que tenim al nostre voltant.
Per saber-ne més, podeu entrar al blog d’en Pep Bruno. Hi trobareu anècdotes de com es va gestar aquest llibre.

 

LES DADES:
Títol: Escarabajo de vacaciones
Autor: Pep Bruno
Il·lustradora: Rocío Martínez
Editorial: Ekaré
Pàgines: 80
Barcelona, 2019

Lectures recomanades Nadal 2019

by jcentell

La nostra salut depèn, en part, del bon funcionament del cervell i per això convé mantenir-lo estimulat. Una bona manera de tenir-lo activat és la lectura. Llegir ens fa créixer i viure més, llegir ajuda als infants a fer-se grans perquè facilita la construcció de la seva personalitat, amplia el seu vocabulari i els proporciona velocitat lectora. La lectura també ajuda a comprendre el món, a discernir el que és just, a madurar i a desenvolupar el sentit crític.
En aquest viatge que fan els infants, ens tenen al costat, acompanyant-los a la biblioteca, a la llibreria i mostrant-los les bones obres que els faran pensar i per això, està bé que recomanem i fem avinent aquelles lectures que han passat per les nostres mans i ens han cridat l’atenció. Les tries sempre són molt personals i no necessàriament compartides però poden orientar i pistar, entenent que cadascú de nosaltres té, al seu torn, les pròpies dèries i debilitats.
Cada any, des d’aquest blog, presentem dos tríptics. Un, abans de Sant Jordi i el segons abans de Nadal, bones èpoques per comprar els llibres que formaran part de la biblioteca personal dels nens. El d’enguany el podeu descarregar clicant AQUÍ

Aquests dies estigueu atents, també, a les recomanacions de les companyes del grup Bibliomèdia, de la encertada tria del Clijcat i de la Guia CLER de les biblioteques de Girona, entre d’altres.

 

 

 

 

 

 

Cicle Infantil

El jove guerrer
Ricardo Alcántara. Kalandraka

Qui ha estat?
Jaume Copons. Combel

No estic de mal humor
Suzanne Lang. Símbol

Encara no?
Christian Voltz. Kalandraka

La noche de Nandi
Eileen Browne. Ekaré

Una Guineu
Kate Read. Libros del zorro rojo

Veïns
Àngel Burgas. Babulinka books

Fruites
Antonio Rubio. Kalandraka

Hotel Bruce
Ryan Higgins. Barcenova

Com amagar un lleó per Nadal
Helen Stephens. Beascoa

 

 

 

 

 

 

 

Cicle Inicial

Gos pudent
Colas Gutman. Blackie Books

Li vam posar Manolito
Gustavo Roldán. A buen paso

El pájaro cucurucho y otras aves
Extrañas
Arnold Lobel. Niño

Escarabajo de vacaciones
Pep Bruno. Ekaré

La Caputxeta Vermella
Beatrix Potter. Joventut

L’espera
Gina Clotet. Tramuntana

La bèstia del senyor Racine
Tomi Ungerer. Blackie Books

A cals veïns
Hélène Lasserre. Birabiro

Jim Curious. Viaje a través de la jungla
Matthias Picard. Fulgencio Pimentel.

El castell de sorra
Einat Tsarfati. Tramuntana

 

 

 

 

 

 

 

 

Cicle Mitjà

El niño más rico del mundo
Markus Orths. Lóguez

OFF
Xavier Salomó. Flamboyant

Zooilógico
Raúl Romero. Ekaré

Mi tío y el misterio de la caracola
Carles Cano. Anaya

El Llop de sorra
Asa Lind. Kalandraka

Tot el que sap l’Alejandro
Andrés Pi Andreu. Pagès

Jo i el món
Mireia Trius. Zahorí books

Un milió d’ostres dalt de la muntanya
Alex Nogués. Flamboyant

Contes per telèfon
Gianni Rodari. Joventut

La caimana
María Eugenia Manrique. Ekaré

 

 

 

 

 

 

 

 

Cicle Superior

Sentimientos encontrados
Gustavo Puerta Leisse. Ediciones Modernas El Embudo

Migrants
Issa Watanabe. Libros del zorro rojo

El carter de l’espai 2
Guillaume Perreault. Joventut

Duelo al sol
Manuel Marsol. Fulgencio Pimentel

Un gorrión en mis manos
Mónica Rodríguez. Lóguez

L'illa infinita
Muriel Villanueva. Andana

El nen que criava dracs
Andy Shepherd. Pagès

La platja dels inútils
Alex Nogués. Akiara books

Molts contes per jugar
Gianni Rodari. Alfaguara

La sopa de l’avi
Maria Satz. Babulinka books

Bona lectura!

En Thomas cria dracs

by jcentell


Us Imagineu que poguéssiu conrear dracs al vostre jardí? Doncs, és possible. O això sembla després de llegir aquesta divertida i tendra història sobre un nen, en Thomas, que descobreix una planta vella i estranya al fons del jardí de l’avi i s'endú a casa una curiosa fruita de l’arbre.
D’aquella fruita en surt un drac diminut! La planta és una pitahaya, anomenada «fruita de drac», i en Thomas té el seu propi drac, a qui posa de nom «Fulgor».
El nen aviat descobreix que la vida amb en Fulgor és molt divertida, però també molt imprevisible. Sí, els dracs són meravellosos, però també et calen foc al raspall de dents i et pengen els calçotets de l’antena de la tele. En Thomas ha d’aprendre a tenir cura d’en Fulgor, i de pressa. I després passa una cosa extraordinària: s’obren més fruites de l’arbre i en Thomas criarà dracs.
Aquest llibre forma part d’una trilogia que té força èxit a Anglaterra on els nens d’entre set i deu anys els llegeixen amb devoció. És el primer que s’ha traduït (bé, com acostuma a fer l’Anna Llisterri) al català.
Recorda l’arrancada dels llibres potterians de fa vint-i-cinc anys i té uns certs tocs d’un humor molt anglès, molt en la línia de Roald Dahl. Crec que tindrà recorregut.
Els de l’editorial Pagès, a més, adjunten una guia didàctica (que no he pogut descarregar, sniff) i que probablement aportarà idees per treballar-lo a l’aula.
La idea del llibre és fantàstica perquè l’autora, l’Andy Shepherd, interpel·la directament els infants: Qui no voldria criar un drac? Malgrat els embolics i problemes que li ocasionen al nen Thomas, tots voldríem tenir una bèstia com aquestes a casa, no?


El nen Thomas està molt ben descrit, la resta de personatges també són creïbles i cadascun d’ells ens envia diferents missatges. El pare és un amant de la música i està tot el dia enganxat als auriculars, la mare parla molt de pressa i la germana petita, de dos anys, superdivertida, ajuda al nen a mantenir en secret l’existència dels dracs. Bé, cal notar que encara no parla.
La història es complementa amb unes il·lustracions ben aconseguides en blanc i negre de la Sara Ogilvie (també ha il·lustrat contes de la Julia Donaldson) però és curiós que quan recordes el llibre veus les imatges acolorides.
Un llibre acollidor amb màgia, relacions familiars i amistats.
Recomanat per a cicle mitjà. Els infants poc lectors podran seguir la trama fàcilment.

LES DADES:
Títol: El nen que criava dracs
Autora: Andy Shepherd
Il·lustradora: Sara Ogilvie
Traductora: Anna Llisterri
Editorial: Pagès
Col·lecció Nandibú +8 anys núm 10
Pàgines: 234
Lleida, 2019

Jakop, el niño más rico del mundo

by jcentell

Aquest llibre explica un fet en la vida d’en Jakob, un nen que viu amb el seu pare, arquitecte de prestigi. Al nen li agrada molt el futbol i el relat està farcit d’anècdotes que alguns recordareu com la del porter de Colòmbia, René Higuita, que en certa ocasió va fer una aturada mítica que es va batejar com a “l’escorpí”. Bé, només cal fixar-se en la portada i veureu el noi amb una samarreta d’un equip de futbol que podria ser de l’Atlètic de Bilbao. No ho acabo d’entendre del tot perquè a la versió original alemanya el noi llueix una del Bayern de Munic. No té més importància.

La novel·la està ben escrita. L’autor posa en boca del noi, en primera persona, com transcorren els dies anteriors i posteriors a Halloween i com es lamenta que el seu pare no té temps per compartir. Aquest és el tema del relat, el poc temps que alguns pares i mares dediquen a jugar amb els fills.
Hi ha altres personatges en la vida d’en Jakop. L’àvia n’és una. I l’Ayasha i el seu fill, en Bassam, nouvinguts al país, són els altres.

Un dia, pare i fill van d’excursió a la casa gran a la vora del bosc i en tornar troben que la seva casa està buida. Tot ha desaparegut: els mobles súper moderns, l’ordinador, la nevera, totes les joguines! Fins i tot el llibre d’en Jakob sobre la Copa del Món de futbol. Els lladregots han vingut amb un camió i han arrasat amb tot. Bé, els queda una pilota de futbol que estava al jardí i una tenda de campanya…

Després dels atestats de la policia i de les investigacions pertinents, es queden sols a la casa, a una casa massa gran. Què faran ara, on han de dormir? El pare d’en Jakob té una idea. Però això ja us ho podeu imaginar, oi?

Les imatges són entranyables i la història positiva. Potser hi ha massa temes mesclats però es una bona lectura per compartir, àgil i divertida. M’ha agradat. No sempre cal ser exigent ni extreure profit o moralines.

No puc estar-me de copiar una frase que m’ha portat bons records. Diu, cap al final:
Y entonces papá hizo algo bonito: acarició mi espalda.
Lectura recomanada per a infants a partir de set anys.

LES DADES:

Títol: El niño más rico del mundo
Autor: Markus Orths
Il·lustrador: Kerstin Meyer
Traductor: Lorenzo Rodríguez
Editorial: Lóguez
Pàgines: 80
Salamanca, 2019

 

 

Un zoo il·lògic i divertit

by jcentell

Un llibre que crida l’atenció per la portada on es veu un primat aguantant la «i» del títol per transformar un zoològic en un zoo «il·lògic». Els colors pujats de to ajuden a fixar-nos en la imatge. Sembla una tendència que ja hem vist recentment en llibres d’editorials com Baobab, Zahorí o Blackie books, entre d’altres.
També ho havíem vist en llibres infantils provinents de Portugal on es juga amb formes senzilles, com els de Planeta Tangerina.

En aquest cas les imatges i els fons són molt intensos, perquè empren tintes fluorescents, de colors cridaners.
El llibre és divertit i planteja endevinalles una mica boges (il·lògiques, com diu el títol) sobre animals impossibles, jugant a transformar els noms i creant -ne de nous.
Per exemple, si la pregunta és «¿Cuál es el animal que abre puertas?»

La resposta és «el llavestruz».

I així tot. Molt divertit.

A l’escola pot donar molt de joc si es fa quelcom de semblant agafant les propostes que hi ha al final del llibre i mirar d’il·lustrar-les. Se’n poden crear de noves i  també es poden fer en català. No és difícil, crec.
Recomanat a partir de segon de primària.

LES DADES:
Títol: Zooilógico
Autor: Raúl Romero
Il·lustrador: Ramón Paris
Editorial: Ekaré
Pàgines: 48
Barcelona, 2019

“Qui ha estat?”, una proposta pel cicle infantil

by jcentell

«Qui ha estat?» és un llibre joc ideal per a compartir amb els infants, facilitar la conversa i comparar actituds.
Els personatges són sis germans i la història l’explica la Rosa, la petita, que es queixa perquè la culpen de totes les malifetes que succeeixen a casa. A partir d’aquí el llibre ens presenta situacions curioses i divertides que passen o poden passar, convidant-nos a trobar el culpable.
Cada doble pàgina mostra una situació diferent i s’ha de ser observador i deductiu per esbrinar “Qui ha estat?” No és fàcil. A la pàgina de la dreta es pot extreure una pestanya que mostra la resposta correcta. Enginyós.
Recorda els exitosos “Qui, què qui?” i tota la saga de l’Olivier Tallec.
El format és generós i els fulls amb cartró resistent fan d’aquest un bon objecte. A més, les pestanyes estan fermament anclades... però amb els infants mai se sap!
Les il·lustracions d’en Gusti són senzilles, imiten els dibuixos dels nens (ceres, llapis de colors, retoladors) i la majoria de fons són blancs per ajudar a fixar la vista en la imatge i trobar la solució als enigmes.
Recomanat per a infants a partir de 3 anys.


LES DADES:
Autor: Jaume Copons
Il·lustrador: Gusti
Editorial: Combel
Pàgines: 26
Mides: 23,0 x 23,0 cm
Barcelona, 2019

Hi ha edició en català i castellà

 

 

 
 
   

 

OFF, un llibre que ens alerta sobre els desastres nuclears

by jcentell

Inundacions a Venècia, contaminació a la Índia, desglaç dels pols, cimeres per pal·liar els estralls del canvi climàtic, etc. Estem arribant a un punt de no-retorn i cal posar-hi remei urgent. Una de les maneres és prendre consciència col·lectiva i en aquest sentit la literatura ajuda molt.
«Off» és un àlbum sense text en que les imatges expliquen una història relacionada amb les centrals nuclears (més de 400 al món segons la faixa que acompanya el llibre)

La protagonista és una nena abillada amb una capa amb caputxa vermella que va muntada a lloms d’un cérvol. Caminen per un lloc erm, trist, sec i solitari fins que veuen, allà lluny, una central nuclear abandonada. I entren.
La composició de les imatges, fetes amb ordinador, el tipus de paper setinat i el traç net i ben definit d’en Xavier Salomó permeten resseguir la narració perfectament, tot i que calen un parell o tres de lectures per copsar tots els detalls que s’hi amaguen.
La resolució la trobem a les pàgines centrals i estan relacionades amb la poètica de les banyes del cérvol que creixen i creixen i creixen fins a transformar el paisatge que envolta la central i emplenar-lo de vida. El cérvol perd les banyes, però li tornaran a créixer i són el senyal de l’esperança que encara ens queda.
Un bon llibre per recordar tragèdies com la de Txernòbil o Fuckushima, per citar les dues més bèsties. Nuclear?, No gràcies.
Recomanat per a infants a partir de 8 anys.

L'editorial Flamboyant ha preparat un material força útil per si volem treballar aquesta lectura amb els alumnes. Podeu descarreguar la guia AQUÍ

LES DADES:
Títol: OFF
Autor i il·lustrador: Xavier Salomó
Editorial: Flamboyant
Pàgines: 56
Barcelona, 2019

 

Un altre Ungerer! La bèstia del senyor Racine

by jcentell

Llegir les obres d’en Tomi Ungerer ens fa sentir més humans i ens alegra el dia. Recordo haver aconseguit alguns dels seus llibres en versió francesa fa uns quants anys i haver comentat que aquí no els veuríem mai publicats perquè les censures, els pudors, o les pors al què diran, ens tenallen sovint. Em vaig equivocar i ara els podem aconseguir-los gràcies a la bona feina d’editorials com Kalandraka, Ekaré i Blackie Books, entre d’altres, que han recuperat per al nostre goig i coneixement, tota la seva producció per a infants.
Acaba d’aparèixer «The beast of Monsieur Racine», traduïda com a «La bèstia del senyor Racine», una de les històries on es combina un text bonic i tendre amb unes imatges curioses (diguem-ho així) on podem veure, entremesclades, al senyor Racine fumant la seva pipa d’aigua, accidents inversemblants, assassinats, cops i altres bestieses.

El relat explica que el senyor Racine és un recaptador d’impostos jubilat que viu en una caseta tranquil·la i apartada. Es passa el dia anant amunt i avall, contemplant els núvols i sentint cantar els ocells. Al seu jardí té una perera magnífica que fa unes peres boníssimes. És el seu tresor. El senyor Racine ha guanyat mots premis a les fires locals, amb les seves peres.
Però, desgraciadament, un dia, les seves sucoses peres desapareixen. Bé, només en queda una que li servirà d’ham per enxampar al culpable dels robatoris. Es posa el seu vestit de sodat de cavalleria i prepara una trampa. Lliga la pera a una corda i aquesta a una campana que sonarà quan algú intenti arrabassar-li la fruita.

Una estona després, cap al tard, la campana dringa! El senyor Racine surt i es troba amb l’ésser més estrany que mai no ha vist: Una mena de cosa fosca, amb la cabellera grenyuda, el morro caigut, les orelles llargues que cauen a banda i banda, els peus com monyons i els genolls boteruts.
El senyor Racine i la bèstia es fan amics. Cada tarda jeuen a escoltar música i berenar plegats. L’home no es resisteix a saber quina mena d’animal és la bèstia i el porta a París perquè la valorin els cientìfics. De seguida es convertirà en una nova sensació. Li oferiran molts diners (els dels zoo, els del circ) però el senyor Racine diu que hi ha coses a la vida que no es poden comprar amb diners.
El final resulta sorprenent i extraordinari.


Lectura per a cicle inicial.

LES DADES:
Títol: La bèstia del senyor Racine
Autor: Tomi Ungerer
Traductor: Jordi Martín
Editorial: Blackie Books
Pàgines: 44
Barcelona, 2019
ISBN: 978-84-17552-51-0

 

 

 


 


 

«Migrants», un àlbum colpidor i necessari

by jcentell

Acaba de publicar-se un llibre bonic de veres. Tot i que d’entrada veus que és un altre llibre sobre emigrants, diàspores i gent que ha d’abandonar el seu país fugint de la guerra, la fam o la misèria, quan l’obres quedes atrapat per la potència de les imatges.

De què va aquest «Migrants»? De gent que fuig, efectivament. Bé, en realitat són un grup molt nombrós de persones antropomòrfiques que surten d’un bosc d’arbres secs, en plena nit. És una migració sense retorn, on aniran patint tota mena de problemes i sacrificis. D’altra banda, és quelcom al que, malauradament, ens estem acostumant a veure. Segons les dades de l’Organització Internacional de la Migració (OIM) al món hi ha 258 milions d’immigrants (el 4 % del total de la humanitat). Poca broma.

Les il·lustracions són precioses. Veiem els animals caminant, silenciosos, tristos, amb patiments diversos i la constant presència de la mort, d’una mort que recorda molt al llibre de Wolf Elrbruch, «El pato y la muerte»).


Els fulls setinats emfasitzen el fons d’un color negre dramàtic per on transcorre l'aventura. Les il·lustracions d’Issa Watanabe són commovedores i expliquen les escenes que anem veient sovint als diaris o a la televisió.

A la contraportada hi ha aquestes paraules:
Migrants, refugiats, desplaçades, bombardejos, violència, guerra, fam, por, èxode, camps, nens, nenes, orfes, pasteres, rescats, ofegats, fronteres, il·legals, apàtrides, desaparegudes, crisi humanitària, pacte mundial sobre migració, drets humans… Silenci.

Un llibre que permet abordar des de diversos angles el què està passant a la Mediterrània, per exemple.

Recomanat per a cicle superior i l'ESO.

Issa Watanabe, la il·lustradora diu:
«Davant d’aquesta tristesa, què puc fer sinó dibuixar? Una il·lustració em va dur a l’altra, i així, poc a poc i sense tenir-ho previst, vaig acompanyar un camí. Vaig començar a entendre que, al bosc, al mar o al desert no existeix un camí traçat entre els arbres, sobre les onades o a la sorra.»

D’ací uns dies, amb motiu de la Setmana de l’Àlbum Il·lustrat, l’autora ens visitarà i potser tenim oportunitat de conversar amb ella. Crec que valdrà la pena.

Veieu el booktràiler a continuació:

LES DADES:
Títol: Migrants
Autora/il·lustradora: Issa Watanabe
Editorial: Libros del zorro rojo
Pàgines: 38
Barcelona, 2019

Imatges extretes del web de l'editorial.

Max Velthuijs, l’il·lustrador del mes (octubre 2019)

by jcentell

Max Velthuijs és un il·lustrador i autor holandès que va néixer a l’Haia el 1923. Com a d'altres il·lustradors, de petit ja li agradava dibuixar i inventar històries. També deia que a l'escola era un alumne normal, no gaire brillant.
Va créixer i li va tocar va viure i patir la Segona Guerra Mundial. Això el va marcar perquè mentre estudiava pintura i disseny gràfic a l' Acadèmia de les Arts Visuals, el 1944 tot es va aturar i va haver de marxar perquè la ciutat on vivia va ser evacuada.
Un cop acabada la guerra, va rebre diversos encàrrecs per a fer cartells, portades de llibres, publicitat i anuncis de televisió i així va ser com va descobrir la seva vocació: il·lustrar llibres.
Velthuijs és un dels il·lustradors infantils dels Països Baixos que ha rebut més premis i el seu prestigi és enorme, arreu del món. Entre el premis que va recollir, hi figura el Hans Christian Andersen, l’any 2004, per a il·lustradors.
Va morir el 2005.
Velthuijs dibuixa amb colors vius i alegres, fets amb ploma i tinta. De tota la seva producció, hi ha una sèrie que a l’escola és molt estimada i reconeguda: La de la Granota.

Els llibres de la Granota ens parlen d’amistat, d’amor, de natura, i també de persones. Són uns éssers molt entranyables, amb sentiments, pensaments filosòfics, missatges profunds i sentit d’un humor sa.
De la sèrie de la granota es van publicar 14 títols i val pena revisitar-los de tant en tant i posar-los en mans dels infants.

Alguns dels seus millors llibres són:

LA GRANOTA ÉS MOLT VALENTA
Plou durant molts dies seguits i tot s'inunda. Però la granota no dubta a tirar-se a l'aigua i anar a buscar ajut per als seus amics.

LA GRANOTA I LA MERLA
La granota troba una merla estirada a terra, que no belluga. És morta, i la granota i els seus amics l'enterren.

LA GRANOTA I L'ÀNEC
Que cansats però que feliços han arribat la Granota i l ' Ànec després de la seva passejada! Quantes coses han fet!

LA GRANOTA I LA RATA
La Granota i la Rata, tot buscant un tresor, fan un forat i damunt el forat construeixen una casa. Com que han de sobreviure, s ' alimenten del que els proporciona la terra.

LA GRANOTA I LA FORASTERA
Al bosc arriba una rata forastera, i els animals no l'accepten. Però la granota la va a veure i es fan amigues.

LA GRANOTA TÉ POR
La granota sent sorolls estranys i no pot dormir. Per això se'n va a ca l'ànec i després a cal porquet. Al final, per no tenir por, els tres amics acaben dormint junts.

LA GRANOTA A L'HIVERN
Ha arribat l'hivern i hi ha neu pertot arreu. La granota no té pèl, ni greix ni plomes, i es posa malalta de tan de fred.

LA GRANOTA I EL PORQUET
La Granota i el seu amic Porquet volien fer moltes coses plegats però no s ' acabaven de posar d ' acord... A la fi van decidir preparar-se un bon berenar!

I MOLTS MÉS!

 

“Mi tío y el misterio de la caracola”, un relat a favor de la inclusió

by jcentell

He llegit amb interès el darrer llibre d’en Carles Cano. L’ha titulat “Mi tío y el misterio de la caracola” i m’ha semblat una bona lectura per als infants de segon de primària. Tracta d’un nen sord i de com el seu oncle l’ajuda a sentir el so que s’amaga dins d’un cargol de mar.
No recordo haver tingut mai cap alumne sord a l’aula i no he necessitat aprendre el llenguatge dels signes. Els pocs gestos que sé me’ls va ensenyar la mare. M’explicava com ella es comunicava amb una cosina seva; crec recordar que malgrat no eren els signes convencionals, resultaven efectius.

La narració ens explica la relació d’en Gabriel, un infant que és a punt de fer nou anys i el seu oncle Miquel que cada any li porta un regal especial, un objecte misteriós i sorprenent, relacionat amb el mar.


Una vegada li va regalar una brúixola que els dies sense lluna, a certa hora, el podria portar a unes illes meravelloses, l’any següent li va portar un mapa amb el que es podien localitzar vaixells naufragats. En una altra ocasió va aparèixer amb un telescopi i assegurava que va pertànyer a un capità pirata, etc.
Aquest any, li regalarà un cargol de mar, amb el que es poden escoltar històries sobre dofins, peixos manta i combats de peixos espasa.

La narració, escrita en primera persona pel nen, es llegeix força bé i és com si estiguéssim escoltant un conte. D’això, d’explicar contes, en Carles és un mestre i es nota el seu mestratge perquè és capaç de trobar-li aquell punt humorístic i màgic a qualsevol relat per complicat que sigui.
Crec que, a més, aquest llibre ajuda a visibilitzar un col·lectiu poc conegut, ara que tant es parla d’escoles inclusives. Bé, aquest és un altre tema i no sé si aquest qualificatiu d’inclusiu s’addiu amb la realitat que es viu als centres educatius.

Lectura en castellà. Estaria bé que els d’Anaya el traduïssin al català o valencià.

Us deixo amb una entrevista que li van fer al Carles a TVE, a propòsit d’aquest llibre.
http://www.rtve.es/alacarta/videos/en-lengua-de-signos/libro-infantil-protagonista-nino-sordo/5388466/

Les primeres pàgines AQUÍ

LES DADES
Títol: Mi tío y el misterio de la caracola
Autor: Carles Cano
Il·lustrador: Miguel Ángel Díaz
Editorial: Anaya
Col·lecció: El duende verde, 218
Madrid, 2019

 


Un gos pudent, amb un cor molt gran

by jcentell

El lloc on has nascut marca el teu destí, sovint. El gos d’aquesta novel·la va néixer en un cubell d’escombraries, fa pudor de sardines, està ple de puces i el seu club de fans són les mosques.
Gos Pudent no té amics i els nens li fugen per la seva pudor. L’únic amic que té es un gat de nom Gatxafat, perquè quan era petit el va aixafar un camió i el va deixar pla con un full.
L’únic que vol el gos es trobar un amo que el cuidi i el passegi lligat d’una corretja, com als altres gossos. I això és el que intenta quan comença a caminar per la ciutat a la recerca d’algú que l’aculli. No serà fàcil i viurà moltes aventures perilloses.

Tot i la seva innocència i les trampes desagradables que li paren per la seva ingenuïtat, finalment se’n sortirà amb la seva i trobarà algú molt especial (la nena de les sabatilles vermelles), molt millor que si hagués trobar un amo.

Gos pudent és un llibre que es pot llegir a l’escola però a casa, llegit en família, serà molt més profitós. La història és divertida i ens ensenya que allò que importa a la vida és el que tenim al cor i que amb bons amics segur que podem reeixir.

Potser el fet d’haver nascut en un cubell d’escombraries no sigui tan determinant!

D’aquest personatge se n’han fet deu llibres i una pel·lícula. Ah! I també una edició en pop-up! (tot en francès, de moment)

Recomanat per a cicle inicial i mitjà.

LES DADES:
Títol: Gos pudent
Autor: Colas Gutman
Il·lustrador: Marc Boutavant
Traductora: Isabel Obiols
Editorial: Blackie Books
Barcelona, 2019

 

Singapur llegeix

by jcentell

Al sud-est asiàtic hi ha un grup de 64 illes que formen aquest ric país, considerat com un dels més lectors. Remenant per la xarxa sobre la seva història i sobre com han arribat a esdevenir nació lectora te n’adonés que el paper del Govern ha estat clau per impulsar una xarxa extraordinària de biblioteques i un suport a la tecnologia digital que fa molta patxoca.
Les biblioteques públiques de Singapur (The Public Libraries Singapore) o PLS són molt atractives físicament i amb un funcionament modern i professional que fa que les persones les visiten a la recerca d’aprenentatge, tinguin l’edat que tinguin. Hi ha una xarxa de 26 biblioteques públiques (incloses tres biblioteques regionals) ubicades convenientment a tot Singapur.

El seu codi de conducta diu, més o menys:

Aquesta és la nostra biblioteca on llegim i aprenem junts.
Les biblioteques són espais públics.
Compartiu seients, punts d’energia i materials de la biblioteca amb altres persones.
Dormiu a casa, no a la biblioteca.
No introduïu aliments ni altres begudes que no siguin aigua.
Si us plau, tracteu a tothom amb cortesia i respecte.
Actuarem contra qualsevol assetjament del nostre personal o clients de la biblioteca.
Cuideu els vostres objectes personals.
Les biblioteques són espais tranquils.
Parleu suaument en tot moment.
Utilitzeu el telèfon fora de la biblioteca.
Posa els dispositius electrònics en mode silenciós.

El Govern disposa d’un Ministeri específic que anomenen “Ministeri de Comunicacions i Informació (MCI) “ i és l’encarregat de supervisar el desenvolupament dels sectors de la tecnologia d’informàtica, la seguretat cibernètica i els mitjans de comunicació, la biblioteca nacional, els arxius nacionals i les biblioteques públiques, així com les polítiques d’informació i comunicació públiques del Govern.
La seva missió principal és connectar les persones amb la resta de la comunitat.
A Singapur tenen un potent Moviment Nacional de Lectura per animar els singapuristes a llegir més, a llegir durant més temps i a llegir junts.
Hi ha tres prioritats:

Adreçar-se a nous segments de públic (per exemple, adults i gent gran).
Centrar-se més en la lectura en llengües maternes.
Crear més col·laboracions per impulsar la iniciativa.

M’ha semblat interessant la idea de llegir junts. Ve a ser com els “clubs de lectura” que funcionen a casa nostra (i que recomano especialment). Hi ha unes reflexions que m’han agradat perquè expliquen como hem passat de llegir individualment a preferir compartir lectures. Diuen que veiem la lectura com una afició introvertida però que antigament era un esdeveniment social i ens conviden a posar-nos les ulleres de llegir per saber-ne la resposta.

https://gph.is/15P7MOt

La lectura al món antic va començar com una qüestió pública. Durant segles, els que podien llegir, com els grecs antics, llegien en veu alta. Moltes d’aquestes lectures van tenir lloc en espais socials comuns com tallers i tavernes. Per què? Com que els índexs d’alfabetització eren molt baixos, l’educació estava reservada als rics i la majoria de la població s'havia de conformar amb les lectures orals.
No va ser fins a la introducció de la separació de les paraules que més gent va començar a llegir en privat. Els monjos irlandesos, al segle VII, van començar a afegir espais entre les paraules per entendre millor el relat i així, la lectura es va fer més fàcil i la pràctica de la separació de paraules aviat es va fer camí a tota la resta d’Europa i del món.
A més d'això, la disponibilitat de diferents materials de lectura també va impulsar l'augment de la lectura solitària.
Bé, no tothom veia la lectura individual com a beneficiosa. També hi havia qui pensava que les dones que llegien al llit eren propenses a tenir "pensaments sexuals i perillosos".

A més, si algú escoltava històries de la Bíblia llegides en veu alta normalment hi havia una autoritat que interpreti el text, evitant que si les persones llegeixen soles, la seva imaginació interpreti altres coses.
Bé, sigui com sigui, llegint com funciona el sistema de lectura a Singapur, m’han vingut ganes d’anar-hi a fer una ullada... i una mica d’enveja, també.

Un parell d’enllaços que us poden servir si voleu conèixer més sobre Singapur, nació lectora.

http://www.nationalreadingmovement.sg/
https://www.mci.gov.sg/portfolios/libraries/national-reading-movement