RECOMANACIONS

El caos salva la vida de les cabretes

by jcentell

«Los siete tremedos cabritos» és un àlbum il·lustrat que fa riure molt, però molt.

L’autor, en Sebastian Meschenmoser, es val del coneixement previ que tenim del conegut conte de “Les set cabretes i el llop” per mostrar-nos una versió que ho capgira tot completament i que encantarà als infants desordenats perquè el caos que hi ha al conte és el que salvarà les cabretes, precisament, de ser devorades pel llop.
El llibre comença amb el llop disfressant-se i fent-se unes banyes de cabra amb rotlles de paper de vàter, pintant-se els llavis i amb un vestit de nit de color rosa per intentar engiponar les cabretes.
Quan li obren la porta, entra amb pas decidit i convençut de la seva victòria, però amb allò que no hi compta és amb la brutícia que s’escampa arreu i que provoca que rellisqui amb les sabates de taló i es doni una bona trompada.


Enmig del desordre ens entretenim una bona estona fins que localitzem, perfectament amagades, les cabres que no saben que el llop té una arma molt poderosa: l’aspiradora!
És una imatge a sang i a doble pàgina on l’il·lustrador ens mostra un caos espantós i ens fan entreveure quina mena de família boja hi viu en aquella casa.

A partir d’aquí es van alternat pàgines on veiem les diverses estances brutes i a la pàgina següent el llop va posant ordre (treu la pols, escombra, ordena, doblega la roba, renta els plats, etc.) amb la idea de trobar els cabridets.
A les pàgines on regna el desordre ens sentim com si fóssim el llop perquè les cabretes no són fàcils de localitzar. Ens recorda els llibres de “Buscant a Wally”.

La imatge de l’habitació on hi ha (en teoria) les joguines de les cabretes és realment deliciosa.
El malson del llop acaba quan apareix la mare cabra i... bé, millor que ho descobriu vosaltres mateixos.
Llibre recomanat a partir de 4 anys, sobretot si coneixen d’antuvi la versió clàssica de “Les set cabretes i el llop”
Per riure una bona estona i mirar i remirar.

Per jugar a trobar les cabretes.

LES DADES:
Títol: Los siete tremendos cabritos
Autor/il·lustrador: Sebastian Meschenmoser
Traductora: Lidia Tirado
Editorial: FCE
18 pàgines
México, 2018

La Isolda, en Watson i el misteri de l’armari

by jcentell

Jo, en Watson i l’armari de la Jacqueline és una història ben escrita i que planteja diverses lectures. M’ha interessat l’argument. Ens parla d’una nena que troba unes fotografies antigues i amb l’ajut d’un company d’escola intenten esbrinar el misteri que s’amaga darrera d’elles.
La Gemma Lienas, l'autora, ens posa en boca de la noia protagonista els seus pensaments i raonaments i així anem coneixent com és la seva família, el barri al qual han arribat fa poc (la Barceloneta), alguns establiments, els veïns, etc.
L'argument segueix l'estil de les novel·les clàssiques de lladres i serenos i recorda molt les trames que ordia l'Agatha Christie, oferint a cada capítol una engruna o peça del trencaclosques que, de mica en mica, va conformant la resposta als interrogants que plantegen la descoberta de les dues fotografies.

M'hi instal·lo, obro el llibre i en trec el sobre amb les fotos.
Per a la Carmeta...
Qui devia ser la Carmeta? La propietària del llibre? Potser sí. Potser va rebre el sobre i, després d’obrir-lo, el va ficar a dins del llibre i se'n va oblidar. És clar que, si el va rebre, bé l’hauria estripat per treure’n el contingut...
Giro el sobre i me’l miro pel darrere. La pestanya és de les que té una mena de pega que s’ha de llepar perquè s’enganxi. I no està llepada!
Això vol dir que mai no van tancar el sobre...

Aquest i altres interrogants són els que de mica en mica anirem coneixent i resolent, de manera que al final sabrem qui eren les persones que apareixen a les fotografies i quina situació tràgica els va tocar viure.
A més, entremig, sabrem dels problemes personals i de relació d’en Watson, el seu nou amic, amb qui comparteix peripècies.
També hi ha moments per a les situacions còmiques i divertides, especialment quan es relaciona amb el seu germà gran.

Me’l trobo assegut al llit, amb la noia al costat, i fent-se un petó de rosca.
-Ehem, ehem – faig, perquè no sé de quina altra manera els puc cridar l’atenció.
-Es pot saber que fas aquí, Mitja merda? -em diu mentre em forada amb els ulls.
Passo d’ell i dic amb veu foteta:
-Ui, ui! Això ho hauré d’explicar a una que jo sé – em refereixo a la seva novieta, és clar; i ell ho sap.

La novel·la té altres aspectes de denúncia social que estan tractats amb delicadesa però sense amagar res. El bulling, els desnonaments, la memòria històrica,... hi són presents.
M’ha agradat força i en alguna escena el cor se m’ha encongit d’emoció, sobretot cap al final, perquè el que s’explica és tan versemblant que sembla mentida que hagi pogut passar.
Recomano la seva lectura per la qualitat literària però si el que voleu és extreure altres reflexions que puguin ser motiu de debat a l’aula, segur que els trobareu, fàcilment.
Per a cicle superior.
Novel·la mereixedora del Premi El vaixell de vapor, 2018

Les dades:

Títol: Jo, en Watson i l’armari de la Jacqueline
Autora: Gemma Lienas
Il·lustradora: Marisa Morea
Editorial: Cruïlla
122 pàgines
Barcelona, 2018

 
 

 

   

Si l’smartphone sona…

by jcentell

 

Els llibres infantils i juvenils expliquen històries reals que serveixen per conèixer la realitat que ens envolta i, de passada, per conèixer-nos a nosaltres mateixos. Si obrim L’autobús de la Rosa sabrem de la segregació racial, si llegim La nena dels pardals coneixerem què va passar a la Xina durant la revolució cultural, i si seguim les peripècies d’Hachiko. El gos que esperava veurem com poden arribar a ser de fidels els gossos.

Amb els llibres de ficció passa quelcom de semblant perquè tot està relacionat i els autors troben inspiració en allò que els envolta perquè els relats són la vida mateixa. Obrim, per exemple Jules Verne i la vida secreta de les dones planta i llegim:

Verne va escriure una història sobre un viatge a la Lluna que s’iniciava a Florida. L’obra es titulava De la terra a la lluna, publicada l’any 1865.

Obrim un altre llibre, Desconeguts:

..en Wilde va amagar l’exemplar de Carta a una desconeguda fins just abans d’arribar a la seva taula...

i encara un altre, Sabates, sabatetes i sabatots on la realitat augmentada ens fa viure la narració d’una altra manera.

Es probable que vulguem saber més sobre els viatges dels coets de la missió Apol·lo, o de què va la novel·la Carta d’una desconeguda que cita en David Lozano, o qualsevol altra informació. És normal i és el que demanem als alumnes: Que siguin curiosos.
Els nois i joves per resoldre els dubtes i cercar més informació disposen, a més dels llibres de la biblioteca escolar, de connexió a la xarxa mitjançant l’ordinador o el mòbil.
El mòbil també els serveix per enviar missatges de text, allò que els nord-americans anomenen «texting» i que tan de bé ha fet a alguns joves —“els fills de la Blackberry”—, com diu un bon amic que va veure com gràcies al corrector que porten incorporat els dispositius, el seu fill va superar les dificultats ortogràfiques que tenia.
—El meu fill escrivia una paraula —diu — i el corrector li assenyalava l’error i l’indicava com s’escriu, una i altra vegada, fins que va acabar escrivint-la bé.
[...]

Bé, aquesta introducció era per comentar un articlet que vaig escriure fa uns dies al Diari de l’educació sobre si s’han de prohibir els mòbils a l’escola perquè aquests darrers mesos estem revivint un debat que ve de fa uns anys.

Si us interessa el tema podeu entrar al web del Diari de l’educació
http://diarieducacio.cat/blogs/rosasensat/2018/10/18/si-lsmartphone-sona/
i allà ho podreu llegir... però us convé tenir el mòbil a prop... hehehe!

 

 
 

 

   

 

“Atascado”: Què passa quan no surt la samarreta?

by jcentell

 

«Atascado» és un àlbum il·lustrat que reflecteix perfectament una situació viscuda a les escoles en nombroses ocasions, quan hem hagut de recordar als pares i mares que posin roba còmoda als seus fills, sobretot el dia que anem a piscina. Al vestidor de la piscina he viscut situacions delirants amb els infants que es vesteixen (o ho intenten) sols i ens n’adonem que a casa sempre hi ha algú que els posa la roba, probablement per acabar abans. I així no són estranys els jerseis a l’inrevés o les sabates canviades de peu. Sort que sempre els queda la sortida enginyosa, el recurs que ens sorprèn.

 

Ep! Que t’has posat les sabates al revés! —li dius en adonar-te.
Quina?—et respon, tranquil·lament, mirant-se els peus.

 

I el riure és inevitable.
«Atascado» va d’això precisament. És un nen que es vol despullar tot sol per anar a la banyera i quan es vol treure la samarreta se li queda encallada.
Però el nen no s’altera i comença a pensar què passaria sí hagués d’anar així per la vida.
—Pero algo veo a través de la ropa. Seguro que me las apañaré.
I apareixen diverses situacions del nen movent-se amb la panxa nua i resolent els conflictes imaginaris que se li presenten (¿Què hago si tengo sed? ¿Y si mi gato me hace cosquillas en la barriga? ¿Habrán otros niños atascados como yo?)

 

Un llibre divertit de Shinsuke Yoshitake de qui ja havíem referenciat Podria ser una poma (https://jaumecentelles.cat/2017/07/10/podria-ser-una-poma/)

 

Té una línia senzilla i tocs de dibuixos animats. Fixeu-vos com representa el moviment de les cames, per exemple.
Una bona lectura per reflexionar sobre la pròpia autonomia.
Recomanat per a infants a partir de quatre anys.

 

LES DADES
Títol: Atascado
Autor: Shinsuke Yoshitake
Traductora: Marina Bornas
Editorial: Barbara Fiore
Albolote, 2018

 

Contes fil per randa, de Kipling

by jcentell

Els contes que expliquem i que tenen més èxit entre els infants solen ser els populars però n’hi d’altres d’autor que a còpia de repetir-los, dramatitzar-los i explicar-los també esdevenen clàssics. És el que ha passat amb els contes de Kipling.
Ara, l’editorial Blackie Books ha fet una edició preciosa amb il·lustracions de la Marta Altés on podem tornar a gaudir de les aventures de la balena, del camell, del rinoceront, del gat i sobretot, sobretot, del petit elefantet, personatge mític dins la literatura infantil.
L’edició és molt acurada amb una portada espectacular, amb relleu —això de les portades amb relleu i amb disseny elaborat és una influència de les edicions americanes que estan fetes així per diferenciar-les d’una pràctica força habitual que és la pirateria perquè circulen edicions fotocopiades a baix preu i una manera de distingir si l’exemplar és copia o original és la portada— i uns dibuixos a color a cadascuna de les pàgines.
Els textos dels contes van ser escrits a principis del segle XX i publicats el 1902, amb il·lustracions del propi Kipling. Eren els contes que inventava per a la seva filla i van ser un homenatge perquè la nena havia mort feia tres anys a l’edat de set anys.
Kipling es conegut sobretot perquè va ser el primer anglès (va néixer a Bombai durant el “Raj britànic” l'època en què l'Índia, el Pakistan i Bangla Desh eren part de l'Imperi Britànic) en aconseguir el Premi Nobel i perquè una de les seves novel·les —El llibre de la selva— es va popularitzar moltíssim amb la versió disneyana.

Els contes fil per randa són històries breus protagonitzades pels animals de la selva. Són contes molt divertits que es presten a fer-hi veus i a dramatitzar-los amb els alumnes i/o els fills. Es basen en les típiques preguntes dels per què? ( Per què la balena té la gola que té? Per què el camell té el gep que té? etc.)
De les cinc històries que hi al llibre la més divertida és la de l’elefantet que pregunta Què, Com? Quan? i sobretot Per què? Per què? Resulta especialment espatarrant l’escena del cocodril estirant la trompa de l’elefant mentre la serp li agafa la cua.

Felicito a Blackie Books per l’edició tan delicada, i tant de bo en facin una presentació amb la Marta Altés i en Miquel Desclot que s’ha encarregat de la traducció.
Contes fil per randa (perquè els contes s’expliquen sempre igual, amb les mateixes paraules, fil per randa) és un bon llibre per ser llegit als nois i noies de P5 i també per a cicle inicial.

LES DADES:
Títol: Contes fil per randa
Autor: Rudyard Kipling
Il·lustradora: Marta Altés
Traductor: Miquel Desclot
Editorial: Blackie Books
96 Pàgines
Barcelona, 2018

Qui soc, avui? o quan els somnis es fan realitat

by jcentell

La Júlia és una nena que viu en un centre d’acollida amb d’altres nenes. Cada matí, abans d’obrir els ulls es pregunta «Qui soc, avui?» i ella mateixa respon «Soc una princesa i visc en aquest castell», o «Soc el Pirata Huracá» i així viu feliç esperant que algun dia la seva mare trobi feina i puguin anar a viure totes dues a una casa pròpia.

En Ricardo Alcántara ens torna a emocionar amb una historia que plana per una realitat crua i ens ofereix alguns recursos per superar-la. El relat té un punt tendre però també ens fa vessar la llagrimeta perquè la realitat que ens explica la coneixem bé en algunes escoles i sabem que passa quan a l’aula tenim infants que hi viuen en centres d’acollida.

La Màriam, la Il·lustradora, li ha sabut trobar el punt exacte al relat i imagino que ha tingut prou temps per incorporar els elements simbòlics i màgics que juntament amb el seu traç precís i l’ús d’uns colors força bonics i dolços conviden a mirar i remirar una i altra vegada aquest preciós àlbum il·lustrat.

Si llegiu el conte amb els nens de cicle infantil feu-los notar els detalls que hi apareixen. Per exemple, en aquesta pàgina, que observin les cortines del llit i sobretot el reflex de les ombres sobre el terra i la pell del drac.

O que busquin per totes les pàgines les estrelles de colors i pensin quin és el seu significat. I ja posats, a veure si troben les flors magdalenes o perquè el drac, l’unicorn i el lloro de vegades semblen reals i d’altres són joguines.

Recomanat per a cicle infantil, a partir de quatre anys.

LES DADES
Títol: Qui soc, avui?
Autor: Ricardo Alcántara
Il·lustradora: Màriam Ben-Arab
Traducció: Laura Borràs
Editorial: El Cep i la Nansa
36 pàgines
Vilanova i la Geltrú, 2018

La coneixeu, aquesta? Diria que s'assembla a...

 

Què en fas, d’un problema?

by jcentell

Acaba de publicar-se un àlbum il·lustrat amb tapa dura i cuidada presentació, editat per Birabiro, en el que a la portada llegim «Què en fas, d’un problema?» i veiem la imatge d’un infant (el mateix nen o nena que protagonitza el premiadíssim llibre de Kobi Yamada «Què en fas, d’una idea?») que intenta aguantar un paraigües empès pel vent mentre la tempesta emplena tota la pàgina amb tons foscos, lilosos i grisos.

A la contraportada veiem el pla general d’un poble i unes frases que hi diuen:
Per a què serveixen els problemes? Ens repten, ens modelen, ens empenyen i ens ajuden a descobrir la nostra fortalesa, valentia i capacitat. Encara que no sempre els vulguem, els problemes ens podem transformar de maneres inesperades. Aleshores, què en faràs, del teu problema? La decisió és nomes teva.

A les primeres pàgines, un infant camina per una ciutat d’aspecte medieval i al seu damunt hi ha una mena de núvol que simbolitza el problema, un problema genèric que no s’esmenta però que cadascú de nosaltres pot personalitzar o identificar. A mesura que avancen les planes, el problema creix i creix. Són unes pàgines fetes a llapis, sense color, que transmeten certa angoixa. Els enquadraments són genials i amb el punt de vista per sota del personatge (contrapicat) ajuda a magnificar el problema. Per contra, a les darreres pàgines quan el nen/a ja sap què se n’ha de fer del problema, el punt de vista s’eleva i abunden els picats que ofereixen una visió més positiva i suau de la situació, alhora que van acompanyades de colors que també ajuden a veure-ho tot amb més alegria.

M’ha agradat trobar tot de símbols (les orenetes, les balenes, la brúixola, etc.) que ajuden a entendre el pas del temps, els somnis i desitjos, la família, etc.

Les pàgines on el nen/a fabrica la catapulta que el transportarà a enfrontar-se al problema són extraordinàries, marquen el punt d’inflexió del relat, canvia l’expressió de la cara del nen, el punt de vista s’eleva, apareixen els colors, tot s’accelera.

Crec que és un bon àlbum per als infants de cicle mitjà perquè permet parlar dels seus problemes reals i de com enfrontar-s’hi.

Podeu veure les primers pàgines si cliqueu AQUÍ

LES DADES:
Títol: Què en fas, d’una idea?
Autor: Kobi Yamada
Il·lustradora: Mae Besom
Editorial: Birabiro
26 pàgines
Barcelona 2018

 

«Un llarg viatge», un llibre que ens emmiralla com a societat

by jcentell

Acaba de publicar-se un llibre que és una denúncia del que està passant al món. És una obra colpidora però alhora molt poètica. El seu títol ens avança de què va l’aventura: «Un llarg viatge».
Comença amb dues planes que marquen el que anirem veient. A la primera es veuen dues ànegues que miren cap a la dreta, cap a l’horitzó, cap al futur, i mantenen el diàleg següent:

—Es hora de marxar, filla.
—Per què, mare?
—S’acosta el fred i no podem quedar-nos aquí.
—I on anirem?
—Al sud.
Els dibuixos tenen un to grisós, marronós, que transmeten una certa tristesa.


A la plana següent veiem, amb la mateixa paleta cromàtica, mirant cap a l’esquerra, una família, un pare i dos fills, amb expressió abatuda que també conversen:
—Prepareu-vos, nois. Hem de marxar!
—On, pare?
—No ho sé, però a algun lloc lluny d’aquí.
—Per què?
—Perquè la guerra ja ha començat!


Pam! Ja t’ha enganxat. A partir d’aquí no pots parar de llegir i anar seguint les duies històries en paral·lel.
Amb unes il·lustracions molt expressives, magnífiques, d’en Federico Delicado, anem veient els entrebancs que suposen els dos viatges (la pluja, la gana, el cansament, els enemics, etc.) però també situacions positives (companyia, suport, ajuda, etc.)
La narració té un to realista molt marcat i, per tant, el final ens deixa abatuts perquè és com una pedrada al cap.
Un bon llibre per llegir en grup i obrir el debat posterior amb els alumnes.

Al web de Kalandraka Catalunya podem llegir:
En un temps marcat pel drama dels refugiats, aquesta obra oportuna i necessària de Daniel Hernández Chambers i Federico Delicado encoratja a la reflexió amb una mirada tendra i dura
alhora: tendra per reflectir el costat més humà d’un conflicte per mitjà de la metàfora de les aus; dura per la contundència d’un final que ens colpeja amb la crua realitat. Les il·lustracions descriptives i naturalistes –no exemptes d’acurats elements simbòlics– reforcen el missatge. Són imatges de gran plasticitat que transmeten emocions: la tristesa, la penúria, l’extenuació…
i malgrat tot, la lluita, la dignitat, els somnis… de milions de persones que tenen dret a viure en pau i en llibertat.

El booktrailer:

El recomano a partir de cicle mitjà.

LES DADES:
Títol: Un llarg viatge
Autor: Daniel H. Chambers
Il·lustrador: Federico Delicado
Traductora: Bel Olid
Editorial: Kalandraka Catalunya
Barcelona, 2018