RECOMANACIONS

«Migrants», un àlbum colpidor i necessari

by jcentell

Acaba de publicar-se un llibre bonic de veres. Tot i que d’entrada veus que és un altre llibre sobre emigrants, diàspores i gent que ha d’abandonar el seu país fugint de la guerra, la fam o la misèria, quan l’obres quedes atrapat per la potència de les imatges.

De què va aquest «Migrants»? De gent que fuig, efectivament. Bé, en realitat són un grup molt nombrós de persones antropomòrfiques que surten d’un bosc d’arbres secs, en plena nit. És una migració sense retorn, on aniran patint tota mena de problemes i sacrificis. D’altra banda, és quelcom al que, malauradament, ens estem acostumant a veure. Segons les dades de l’Organització Internacional de la Migració (OIM) al món hi ha 258 milions d’immigrants (el 4 % del total de la humanitat). Poca broma.

Les il·lustracions són precioses. Veiem els animals caminant, silenciosos, tristos, amb patiments diversos i la constant presència de la mort, d’una mort que recorda molt al llibre de Wolf Elrbruch, «El pato y la muerte»).


Els fulls setinats emfasitzen el fons d’un color negre dramàtic per on transcorre l'aventura. Les il·lustracions d’Issa Watanabe són commovedores i expliquen les escenes que anem veient sovint als diaris o a la televisió.

A la contraportada hi ha aquestes paraules:
Migrants, refugiats, desplaçades, bombardejos, violència, guerra, fam, por, èxode, camps, nens, nenes, orfes, pasteres, rescats, ofegats, fronteres, il·legals, apàtrides, desaparegudes, crisi humanitària, pacte mundial sobre migració, drets humans… Silenci.

Un llibre que permet abordar des de diversos angles el què està passant a la Mediterrània, per exemple.

Recomanat per a cicle superior i l'ESO.

Issa Watanabe, la il·lustradora diu:
«Davant d’aquesta tristesa, què puc fer sinó dibuixar? Una il·lustració em va dur a l’altra, i així, poc a poc i sense tenir-ho previst, vaig acompanyar un camí. Vaig començar a entendre que, al bosc, al mar o al desert no existeix un camí traçat entre els arbres, sobre les onades o a la sorra.»

D’ací uns dies, amb motiu de la Setmana de l’Àlbum Il·lustrat, l’autora ens visitarà i potser tenim oportunitat de conversar amb ella. Crec que valdrà la pena.

Veieu el booktràiler a continuació:

LES DADES:
Títol: Migrants
Autora/il·lustradora: Issa Watanabe
Editorial: Libros del zorro rojo
Pàgines: 38
Barcelona, 2019

Imatges extretes del web de l'editorial.

Max Velthuijs, l’il·lustrador del mes (octubre 2019)

by jcentell

Max Velthuijs és un il·lustrador i autor holandès que va néixer a l’Haia el 1923. Com a d'altres il·lustradors, de petit ja li agradava dibuixar i inventar històries. També deia que a l'escola era un alumne normal, no gaire brillant.
Va créixer i li va tocar va viure i patir la Segona Guerra Mundial. Això el va marcar perquè mentre estudiava pintura i disseny gràfic a l' Acadèmia de les Arts Visuals, el 1944 tot es va aturar i va haver de marxar perquè la ciutat on vivia va ser evacuada.
Un cop acabada la guerra, va rebre diversos encàrrecs per a fer cartells, portades de llibres, publicitat i anuncis de televisió i així va ser com va descobrir la seva vocació: il·lustrar llibres.
Velthuijs és un dels il·lustradors infantils dels Països Baixos que ha rebut més premis i el seu prestigi és enorme, arreu del món. Entre el premis que va recollir, hi figura el Hans Christian Andersen, l’any 2004, per a il·lustradors.
Va morir el 2005.
Velthuijs dibuixa amb colors vius i alegres, fets amb ploma i tinta. De tota la seva producció, hi ha una sèrie que a l’escola és molt estimada i reconeguda: La de la Granota.

Els llibres de la Granota ens parlen d’amistat, d’amor, de natura, i també de persones. Són uns éssers molt entranyables, amb sentiments, pensaments filosòfics, missatges profunds i sentit d’un humor sa.
De la sèrie de la granota es van publicar 14 títols i val pena revisitar-los de tant en tant i posar-los en mans dels infants.

Alguns dels seus millors llibres són:

LA GRANOTA ÉS MOLT VALENTA
Plou durant molts dies seguits i tot s'inunda. Però la granota no dubta a tirar-se a l'aigua i anar a buscar ajut per als seus amics.

LA GRANOTA I LA MERLA
La granota troba una merla estirada a terra, que no belluga. És morta, i la granota i els seus amics l'enterren.

LA GRANOTA I L'ÀNEC
Que cansats però que feliços han arribat la Granota i l ' Ànec després de la seva passejada! Quantes coses han fet!

LA GRANOTA I LA RATA
La Granota i la Rata, tot buscant un tresor, fan un forat i damunt el forat construeixen una casa. Com que han de sobreviure, s ' alimenten del que els proporciona la terra.

LA GRANOTA I LA FORASTERA
Al bosc arriba una rata forastera, i els animals no l'accepten. Però la granota la va a veure i es fan amigues.

LA GRANOTA TÉ POR
La granota sent sorolls estranys i no pot dormir. Per això se'n va a ca l'ànec i després a cal porquet. Al final, per no tenir por, els tres amics acaben dormint junts.

LA GRANOTA A L'HIVERN
Ha arribat l'hivern i hi ha neu pertot arreu. La granota no té pèl, ni greix ni plomes, i es posa malalta de tan de fred.

LA GRANOTA I EL PORQUET
La Granota i el seu amic Porquet volien fer moltes coses plegats però no s ' acabaven de posar d ' acord... A la fi van decidir preparar-se un bon berenar!

I MOLTS MÉS!

 

“Mi tío y el misterio de la caracola”, un relat a favor de la inclusió

by jcentell

He llegit amb interès el darrer llibre d’en Carles Cano. L’ha titulat “Mi tío y el misterio de la caracola” i m’ha semblat una bona lectura per als infants de segon de primària. Tracta d’un nen sord i de com el seu oncle l’ajuda a sentir el so que s’amaga dins d’un cargol de mar.
No recordo haver tingut mai cap alumne sord a l’aula i no he necessitat aprendre el llenguatge dels signes. Els pocs gestos que sé me’ls va ensenyar la mare. M’explicava com ella es comunicava amb una cosina seva; crec recordar que malgrat no eren els signes convencionals, resultaven efectius.

La narració ens explica la relació d’en Gabriel, un infant que és a punt de fer nou anys i el seu oncle Miquel que cada any li porta un regal especial, un objecte misteriós i sorprenent, relacionat amb el mar.


Una vegada li va regalar una brúixola que els dies sense lluna, a certa hora, el podria portar a unes illes meravelloses, l’any següent li va portar un mapa amb el que es podien localitzar vaixells naufragats. En una altra ocasió va aparèixer amb un telescopi i assegurava que va pertànyer a un capità pirata, etc.
Aquest any, li regalarà un cargol de mar, amb el que es poden escoltar històries sobre dofins, peixos manta i combats de peixos espasa.

La narració, escrita en primera persona pel nen, es llegeix força bé i és com si estiguéssim escoltant un conte. D’això, d’explicar contes, en Carles és un mestre i es nota el seu mestratge perquè és capaç de trobar-li aquell punt humorístic i màgic a qualsevol relat per complicat que sigui.
Crec que, a més, aquest llibre ajuda a visibilitzar un col·lectiu poc conegut, ara que tant es parla d’escoles inclusives. Bé, aquest és un altre tema i no sé si aquest qualificatiu d’inclusiu s’addiu amb la realitat que es viu als centres educatius.

Lectura en castellà. Estaria bé que els d’Anaya el traduïssin al català o valencià.

Us deixo amb una entrevista que li van fer al Carles a TVE, a propòsit d’aquest llibre.
http://www.rtve.es/alacarta/videos/en-lengua-de-signos/libro-infantil-protagonista-nino-sordo/5388466/

Les primeres pàgines AQUÍ

LES DADES
Títol: Mi tío y el misterio de la caracola
Autor: Carles Cano
Il·lustrador: Miguel Ángel Díaz
Editorial: Anaya
Col·lecció: El duende verde, 218
Madrid, 2019

 


Un gos pudent, amb un cor molt gran

by jcentell

El lloc on has nascut marca el teu destí, sovint. El gos d’aquesta novel·la va néixer en un cubell d’escombraries, fa pudor de sardines, està ple de puces i el seu club de fans són les mosques.
Gos Pudent no té amics i els nens li fugen per la seva pudor. L’únic amic que té es un gat de nom Gatxafat, perquè quan era petit el va aixafar un camió i el va deixar pla con un full.
L’únic que vol el gos es trobar un amo que el cuidi i el passegi lligat d’una corretja, com als altres gossos. I això és el que intenta quan comença a caminar per la ciutat a la recerca d’algú que l’aculli. No serà fàcil i viurà moltes aventures perilloses.

Tot i la seva innocència i les trampes desagradables que li paren per la seva ingenuïtat, finalment se’n sortirà amb la seva i trobarà algú molt especial (la nena de les sabatilles vermelles), molt millor que si hagués trobar un amo.

Gos pudent és un llibre que es pot llegir a l’escola però a casa, llegit en família, serà molt més profitós. La història és divertida i ens ensenya que allò que importa a la vida és el que tenim al cor i que amb bons amics segur que podem reeixir.

Potser el fet d’haver nascut en un cubell d’escombraries no sigui tan determinant!

D’aquest personatge se n’han fet deu llibres i una pel·lícula. Ah! I també una edició en pop-up! (tot en francès, de moment)

Recomanat per a cicle inicial i mitjà.

LES DADES:
Títol: Gos pudent
Autor: Colas Gutman
Il·lustrador: Marc Boutavant
Traductora: Isabel Obiols
Editorial: Blackie Books
Barcelona, 2019

 

Singapur llegeix

by jcentell

Al sud-est asiàtic hi ha un grup de 64 illes que formen aquest ric país, considerat com un dels més lectors. Remenant per la xarxa sobre la seva història i sobre com han arribat a esdevenir nació lectora te n’adonés que el paper del Govern ha estat clau per impulsar una xarxa extraordinària de biblioteques i un suport a la tecnologia digital que fa molta patxoca.
Les biblioteques públiques de Singapur (The Public Libraries Singapore) o PLS són molt atractives físicament i amb un funcionament modern i professional que fa que les persones les visiten a la recerca d’aprenentatge, tinguin l’edat que tinguin. Hi ha una xarxa de 26 biblioteques públiques (incloses tres biblioteques regionals) ubicades convenientment a tot Singapur.

El seu codi de conducta diu, més o menys:

Aquesta és la nostra biblioteca on llegim i aprenem junts.
Les biblioteques són espais públics.
Compartiu seients, punts d’energia i materials de la biblioteca amb altres persones.
Dormiu a casa, no a la biblioteca.
No introduïu aliments ni altres begudes que no siguin aigua.
Si us plau, tracteu a tothom amb cortesia i respecte.
Actuarem contra qualsevol assetjament del nostre personal o clients de la biblioteca.
Cuideu els vostres objectes personals.
Les biblioteques són espais tranquils.
Parleu suaument en tot moment.
Utilitzeu el telèfon fora de la biblioteca.
Posa els dispositius electrònics en mode silenciós.

El Govern disposa d’un Ministeri específic que anomenen “Ministeri de Comunicacions i Informació (MCI) “ i és l’encarregat de supervisar el desenvolupament dels sectors de la tecnologia d’informàtica, la seguretat cibernètica i els mitjans de comunicació, la biblioteca nacional, els arxius nacionals i les biblioteques públiques, així com les polítiques d’informació i comunicació públiques del Govern.
La seva missió principal és connectar les persones amb la resta de la comunitat.
A Singapur tenen un potent Moviment Nacional de Lectura per animar els singapuristes a llegir més, a llegir durant més temps i a llegir junts.
Hi ha tres prioritats:

Adreçar-se a nous segments de públic (per exemple, adults i gent gran).
Centrar-se més en la lectura en llengües maternes.
Crear més col·laboracions per impulsar la iniciativa.

M’ha semblat interessant la idea de llegir junts. Ve a ser com els “clubs de lectura” que funcionen a casa nostra (i que recomano especialment). Hi ha unes reflexions que m’han agradat perquè expliquen como hem passat de llegir individualment a preferir compartir lectures. Diuen que veiem la lectura com una afició introvertida però que antigament era un esdeveniment social i ens conviden a posar-nos les ulleres de llegir per saber-ne la resposta.

https://gph.is/15P7MOt

La lectura al món antic va començar com una qüestió pública. Durant segles, els que podien llegir, com els grecs antics, llegien en veu alta. Moltes d’aquestes lectures van tenir lloc en espais socials comuns com tallers i tavernes. Per què? Com que els índexs d’alfabetització eren molt baixos, l’educació estava reservada als rics i la majoria de la població s'havia de conformar amb les lectures orals.
No va ser fins a la introducció de la separació de les paraules que més gent va començar a llegir en privat. Els monjos irlandesos, al segle VII, van començar a afegir espais entre les paraules per entendre millor el relat i així, la lectura es va fer més fàcil i la pràctica de la separació de paraules aviat es va fer camí a tota la resta d’Europa i del món.
A més d'això, la disponibilitat de diferents materials de lectura també va impulsar l'augment de la lectura solitària.
Bé, no tothom veia la lectura individual com a beneficiosa. També hi havia qui pensava que les dones que llegien al llit eren propenses a tenir "pensaments sexuals i perillosos".

A més, si algú escoltava històries de la Bíblia llegides en veu alta normalment hi havia una autoritat que interpreti el text, evitant que si les persones llegeixen soles, la seva imaginació interpreti altres coses.
Bé, sigui com sigui, llegint com funciona el sistema de lectura a Singapur, m’han vingut ganes d’anar-hi a fer una ullada... i una mica d’enveja, també.

Un parell d’enllaços que us poden servir si voleu conèixer més sobre Singapur, nació lectora.

http://www.nationalreadingmovement.sg/
https://www.mci.gov.sg/portfolios/libraries/national-reading-movement